Pronòstics o previsió?

En aquesta època en què l’any tot just comença i és habi­tual fer pronòstics i propòsits, el pri­mer que cal tenir en compte és que ni els pronòstics ni els propòsits són de fiar. L’experiència recent ens ense­nya que allò més pru­dent és estar ama­tents a can­vis del tot impre­vis­tos. Ara fa un any, ningú no pre­veia que Europa topa­ria amb una guerra bru­tal amb con­seqüències nefas­tes. La pre­visió ini­cial era que el món es recu­pe­ra­ria de dos anys molt durs per culpa de la pandèmia i que retor­naríem a la nor­ma­li­tat prèvia al març del 2020. Fins i tot, s’augu­rava una repun­tada eufòrica per la con­tenció obli­gada per la pandèmia. La rea­li­tat és que hem aca­bat l’any 2022 de manera com­ple­ta­ment dife­rent de com l’havíem començat. I si bé és cert que hi ha una recu­pe­ració econòmica que es pot com­pro­var en el des­cens de les xifres d’atur i en l’aug­ment del con­sum intern, la sac­se­jada que ha pro­vo­cat l’aug­ment del preu de l’ener­gia a causa de la guerra d’Ucraïna ha gene­rat enor­mes incer­te­ses per al futur imme­diat.

Segu­ra­ment la clau no és tant fer pronòstics com fer pre­vi­si­ons, que és la manera raci­o­nal de ges­ti­o­nar les incer­te­ses. Les pre­vi­si­ons poden sal­tar pels aires, cer­ta­ment. Però ser­vei­xen per pre­pa­rar-nos, també men­tal­ment, per a pos­si­bles mal­temp­sa­des. Ningú no sap quin serà el preu de l’ener­gia quan aca­bem l’any, però sí que sabem que, al marge del preu, l’ener­gia ha de ser sos­te­ni­ble i com més pro­pera millor; que és millor dis­po­sar de pla­ques solars que no pas com­prar ener­gia produïda per com­bus­ti­bles fòssils. Ningú no sap quin serà el preu dels ali­ments, però sí que és millor con­su­mir de manera mode­rada, i amb pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat i de tem­po­rada; que és millor reci­clar i com­pos­tar que no llençar.

Pre­veure és millor que no pas pro­nos­ti­car. Basa­des en pronòstics, les pre­vi­si­ons poden esde­ve­nir inne­cessàries o fins i tot ridícules, com aque­lla inex­pli­ca­ble acu­mu­lació de paper de vàter que es va pro­duir a l’inici de la pandèmia. En canvi, basa­des en dades i con­clu­si­ons científiques, les pre­vi­si­ons són abso­lu­ta­ment necessàries i hau­rien de ser una pri­o­ri­tat.

Ara mateix torna a haver-hi inqui­e­tud per l’aug­ment dels casos de covid a la Xina, i alguns països euro­peus han deci­dit posar res­tric­ci­ons a la mobi­li­tat de ciu­ta­dans pro­vi­nents d’aquell país. Una acti­tud pre­vi­sora acon­se­lla pre­pa­rar els cen­tres de salut i una bona política de vacu­nació, amb estocs asse­gu­rats.

Cer­ta­ment, fer pronòstics és molt més lla­mi­ner que fer pre­vi­si­ons. A més, si les coses no van com han d’anar, la culpa sem­pre serà del destí. Però una soci­e­tat res­pon­sa­ble és una soci­e­tat pre­vi­sora, i en les pre­vi­si­ons hem de tenir en compte can­vis ina­jor­na­bles en ter­mes de salut, d’eco­no­mia i de medi ambi­ent. De manera que la pre­gunta per a aquests dies de prin­cipi d’any no és si es com­plirà tal o tal pronòstic, sinó si hau­rem acon­se­guit reduir l’escal­fa­ment glo­bal, con­tribuït a una millor salut pública i millo­rat el model econòmic per asse­gu­rar fei­nes més qua­li­fi­ca­des i més ben retribuïdes.