Propòsits i despropòsits

Falta poc perquè comen­cem a incom­plir els propòsits que ens for­mu­lem nor­mal­ment a l’inici de l’any. Quan no és per un all, és per una ceba: tota excusa és bona per jus­ti­fi­car que dei­xem d’anar al gimnàs amb la freqüència que ens pro­posàvem, o a clas­ses d’anglès, o dei­xar de fumar, o fer dieta. Alguns propòsits duren uns dies; d’altres, unes set­ma­nes, i alguns arri­ben a durar mesos. Els més per­se­ve­rants acon­se­guei­xen com­plir-los i man­te­nir-los al llarg de la vida, cosa que és sem­pre recor­dada a les tro­ba­des d’amics i fami­li­ars per enveja dels qui han cai­gut abans d’hora. Però són una mino­ria i el comú dels mor­tals ens iden­ti­fi­quem en la fuga­ci­tat dels propòsits d’any nou.

Però no cal fer-ne cap drama. La con­dició humana es basa en l’error –diuen que la vida neix d’un error, que tot ple­gat va ser fruit d’un acci­dent– i en la imper­fecció. L’accep­tació i la superació dels errors i la reversió de les imper­fec­ci­ons són la base del progrés. La clau és saber con­ci­liar els errors i les imper­fec­ci­ons natu­rals de la huma­ni­tat amb el progrés, el benes­tar i la feli­ci­tat. Per tant, si volem saber com anirà aquest 2024 no hauríem de fixar-nos tant en si asso­li­rem ple­na­ment els nos­tres objec­tius, sinó si serem capaços d’acon­se­guir un equi­li­bri entre els errors i els encerts, entre la puresa i la imper­fecció. Quan acaba l’any solem fer revisió, reflexió i balanç d’allò que no ha aca­bat d’anar bé i, en funció d’això, ela­bo­rem propòsits de canvi dels nos­tres hàbits, sigui en el pla per­so­nal, emo­ci­o­nal o en el pro­fes­si­o­nal. També en el naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal. Si ens repug­nen les guer­res, apos­tem per la pau. Si ens pre­o­cupa el pla­neta, direm de gas­tar menys i reci­clar més. Si ens pre­o­cu­pen els veïns que pas­sen penúries, mira­rem un pro­grama de volun­ta­riat o ens dona­rem d’alta en alguna enti­tat social per con­tri­buir a alleu­jar les seves difi­cul­tats quo­ti­di­a­nes.

Queda clar que l’any 2023 ha estat un any lamen­ta­ble­ment dese­qui­li­brat, sobre­tot per les guer­res que asso­len el pla­neta, amb una cru­esa col­pi­dora a Ucraïna, Pales­tina i Israel. Tam­poc no ha estat un any equi­li­brat pel que fa a la situ­ació del català, ni als resul­tats acadèmics del sis­tema edu­ca­tiu. Tam­poc no ha anat gens bé la gestió de la sequera. Per això, pot­ser abans de com­pro­me­tre’ns amb nous propòsits per al 2024 seria millor de tre­ba­llar per rever­tir els efec­tes dels incom­pli­ments col·lec­tius en àmbits essen­ci­als per al fun­ci­o­na­ment del món, per a la via­bi­li­tat d’una soci­e­tat o d’una nació com la nos­tra.

Sigui com sigui, ningú no podrà elu­dir l’exa­men amb si mateix de final d’any, i con­fron­tar-se als resul­tats de les seves pròpies deci­si­ons i acci­ons. Si allò que depèn de nosal­tres ha millo­rat, podrem sen­tir-nos satis­fets mal­grat que aviat pot­ser dei­xem d’anar al gimnàs, tor­nem a fumar i tren­quem la dieta…