The Tyets i la sardana

Fa uns dies que un dels grups més de moda de la música cata­lana, The Tyets, ha començat una mini­gira per Europa. Vaig tenir l’opor­tu­ni­tat de ser al pri­mer dels con­certs d’aquesta tournée, orga­nit­zat pel Casal Català de Brus­sel·les, i com­pro­var l’entu­si­asme que des­perta entre una gene­ració de joves atreta tant per l’estil musi­cal com per les lle­tres de les cançons que el grup de Mataró ha popu­la­rit­zat. I, és clar, vaig com­pro­var l’apo­te­osi quan va arri­bar l’espe­rat moment del Coti x coti, amb una sar­dana gegant al mig de La Tri­co­te­rie, un dels locals de cul­tura de la nit brus­sel·lesa que cul­tiva amb èxit una pro­posta inde­pen­dent i de base.

La pro­moció de la sar­dana per part de The Tyets, encara que hagi estat cir­cums­tan­cial, és una apor­tació d’un gran valor per a la cul­tura tra­di­ci­o­nal cata­lana. Si avui hi ha trap en català, que cap­tiva i atrau, és perquè abans hi va haver la sar­dana que va popu­la­rit­zar la dansa a través d’una música pròpia, una veu pròpia genuïnament cata­lana que també va atraure les mas­ses. Avui la sar­dana és tra­dició, és cul­tura popu­lar, però natu­ral­ment no és el gènere musi­cal que els joves es des­car­re­guen mas­si­va­ment a Spo­tify. Però no es tracta d’això. Es tracta –i aquesta és una de les apor­ta­ci­ons que cal agrair als Tyets– de vin­cu­lar-nos a aquesta tra­dició en tant que també ens repre­senta i parla de nosal­tres, igual com ho han fet el reguit­zell de can­tau­tors i grups musi­cals que des de fa dècades posen veu pròpia al feno­men uni­ver­sal de la música.

S’han inten­tat diver­sos pro­jec­tes per reforçar el vin­cle inter­ge­ne­ra­ci­o­nal amb la sar­dana. La Sar­da­nova, per exem­ple; la memo­ra­ble col·labo­ració entre la Dharma i la Cobla Medi­terrània; la sono­ri­tat de la cobla en l’obra de Roger Mas; el geni d’Arnau Tor­dera, el líder d’Obe­ses, amb la seva espec­ta­cu­lar sar­dana-rock; l’excep­ci­o­nal pro­jecte de l’Orques­tra Simfònica de Cobla i Corda de Cata­lu­nya, que cada any, de bra­cet de l’Audi­tori de Girona i la Fun­dació Metalquímia, pre­senta el seu disc, que ja s’ha con­ver­tit en un tra­di­ci­o­nal regal de Nadal… Per no par­lar de la mítica sar­su­ela Cançó d’amor i de guerra, on enmig d’aquesta obra de gènere musi­cal espa­nyol apa­reix la sar­dana En el Valles­pir.

The Tyets, que han acon­se­guit amb èxit la gran fita de repres­ti­giar la sar­dana, s’afe­gei­xen a aquest cor­rent, que espe­rem que tin­gui d’altres apor­ta­ci­ons a través de les quals vin­cu­lar les gene­ra­ci­ons més joves a una tra­dició musi­cal genuïnament cata­lana, que tenim també el deure de con­tri­buir a pre­ser­var. La moder­ni­tat i la tra­dició no estan renyi­des; de fet, algu­nes de les expres­si­ons més popu­lars de la moda con­tem­porània tenen arrels en la tra­dició, que sovint hi és reco­nei­xi­ble: des de la roba fins, sí, a la música. I The Tyets ho han començat a dei­xar clar a les dife­rents capi­tals euro­pees.