Google i el català

El gegant tec­nològic Goo­gle, que és el que segu­ra­ment té més dades de tots nosal­tres, ha hagut de reac­ci­o­nar davant l’allau de peti­ci­ons que li dema­na­ven revi­sar l’algo­ritme que dis­cri­mina la llen­gua cata­lana al seu popu­lar cer­ca­dor. El curiós del cas és que la reacció, en forma d’una piu­lada al seu per­fil ofi­cial de Twit­ter, @search­li­ai­son, l’ha fet també en llen­gua cata­lana. Aquest fet demos­tra, per si calia, dues cons­tants que tot defen­sor de llengües mino­rit­za­des no hau­ria de per­dre de vista: la pri­mera, la importància de la mobi­lit­zació i la unió d’esforços i ener­gies con­cen­trats en un objec­tiu precís; la segona, la lògica empre­sa­rial. Almenys, la lògica empre­sa­rial de la immensa majo­ria de com­pa­nyies d’arreu del món que no té cap pro­blema –tam­poc cap interès espe­cial– a fer ser­vir la nos­tra llen­gua. És a dir, que la relació que Goo­gle, o Micro­soft, o Apple, o Tik­Tok… tinen amb la nos­tra llen­gua segueix la lògica del mer­cat, no la que apli­quen la majo­ria d’empre­ses espa­nyo­les, carac­te­rit­zada per una dis­cri­mi­nació cons­ci­ent i política del català. Si hi ha mer­cat, faran ser­vir el català.

Per això hem de tenir sem­pre pre­sent que això que en diem “el mer­cat”, som cadascú de nosal­tres. Si con­su­mim en una altra llen­gua pro­duc­tes o opci­ons que estan dis­po­ni­bles en la nos­tra, o si ens resig­nem que ens els ser­vei­xin els qui de manera deli­be­rada l’exclo­uen, envi­a­rem un mis­satge gens equívoc: la llen­gua ens importa un rave men­tre el pro­ducte fun­ci­oni. I això afecta no només les llengües mino­rit­za­des. S’han fixat que mol­tes de les pla­ta­for­mes audi­o­vi­su­als dis­tin­gei­xen, entre les seves opci­ons lingüísti­ques, subtítols en espa­nyol i subtítols en espa­nyol de lla­ti­noamèrica? (Una cosa simi­lar passa amb l’anglès, també). No és per cap deriva nega­ci­o­nista de la uni­tat de la llen­gua cas­te­llana, com sí que fan auto­ri­tats i empre­ses espa­nyo­les amb les vari­ants de la llen­gua cata­lana, sinó que obe­eix a una sim­ple lògica de mer­cat: el nom­bre de cli­ents poten­ci­als que par­len un espa­nyol dife­rent del que es parla a la península Ibèrica és molt més ele­vat. És més: si un dia aques­tes pla­ta­for­mes des­co­bris­sin que només una mino­ria molt mino­ritària selec­ci­ona l’opció de “subtítols en espa­nyol” i que gai­rebé tot­hom pre­fe­reix la versió lla­ti­no­a­me­ri­cana, el nom­bre de pel·lícules dis­po­ni­bles es redui­ria.

A Goo­gle han pres consciència que hi ha un mer­cat en català. No pas d’ara, sinó des de bon començament, quan van apos­tar per la nos­tra llen­gua en els seus ser­veis més impor­tants. El seu tra­duc­tor, per exem­ple, és força cor­recte (per bé que millo­ra­ble). És cert que hi ha molts cata­lans escam­pats pel món que fan ser­vir la seva capa­ci­tat d’influència per fer visi­ble la neces­si­tat de pro­te­gir el català, però sense la per­sis­tent demanda de con­tin­guts i ser­veis en català, cap gegant tec­nològic no mou­ria un dit. Depèn només de nosal­tres.