Decréixer

En una entrevista recent a en Sebastià Alzamora, guanyador del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2022, l’escriptor mallorquí explica que al seu poble, Llucmajor, s’exportaven sabates d’alta gamma arreu del món, però que es van deixar de fer per culpa de l’Arenal, un antic poble de pescadors que a causa del creixement del turisme va passar a convertir-se en una zona únicament turística. Les urbanitzacions, els macrohotels, les botigues de souvenirs van transformar el paisatge i també la gent. De cop i volta, l’exitosa indústria de les sabates va desaparèixer perquè era més fàcil treballar de cambrer o obrir una botiga de qualsevol cosa o un bar als baixos de casa teva que no pas posar-se a picar talons. Llavors, gairebé sense adonar-se’n, el teixit econòmic es va degradar alhora que també arrossegava el teixit social.

És infinit el creixement del turisme? És sostenible? I l’aigua? És inesgotable? Creuers, macroinfraestructures turístiques, ampliacions d’aeroports, ampliació de ports esportius i pistes i més pistes d’esquí que gasten aigua i energia en plena sequera i crisi energètica. Tot els esforços públics per engrandir un capitalisme salvatge que es basa en un sistema que no té cap altra manera de sobreviure que no sigui continuar alimentant-se d’un creixement constant. Una manera d’entendre el progrés i el benestar difícilment compatible amb la situació actual. L’ésser humà ha tibat el fil fins a l’impossible i ara n’arriben les conseqüències, inevitables, inajornables. Malgrat que ens posem la bena davant dels ulls. Malgrat que els que remenen les cireres pensin que qui dia passa, any empeny. Mentre els pagesos se’ns moren d’inanició, la roda de l’absurd segueix girant a favor del quart cinturó, el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Mentre el desert avança inexorable, seguim posant-nos de perfil vivint en el món irreal de ficció que ens regala Twiter, Facebook i tutti quanti. Pretendre seguir creixent és un error perquè la clau de volta és el decreixement. Tornar als orígens. Tornar a picar talons. Fem sabates, préssecs, pomes i peres perquè defensar la terra és construir un millor futur.