LA IMATGE DE LA GENERALITAT

La Generalitat té un problema d’imatge. Més aviat, el té el seu president, però, lògicament, per extensió cap avall, el té la institució. És una de les conclusions que es desprenen del periple del MHP Aragonès per terres de l’Amèrica hispànica que, a hores d’ara ja deu anar per l’equador o, si més no, pel tròpic. S’ha venut com un viatge d’estat per països amics, fins i tot fraterns. I tant! Són països on es parla castellà o espanyol, la llengua en què ens entenem tots, oi?

Aquest viatge del president, però, segueix fil per randa l’itinerari d’un d’anterior, fa un mes o dos, de l’altre president, el del seu partit. Hi haurà qui recordi com Joan Baptista anava anunciant la vinguda de Jesús, però no crec que sigui el cas; al contrari, la successió no ajuda, ni de bon tros, a dotar el president de la Generalitat d’un perfil propi.

També desmereix una mica que vagi sempre acompanyat de l’ambaixador d’Espanya, país del qual el president Aragonès desitja separar-se. L’ambaixador, el senyor de Arístegui, va ser número dos d’una guingueta estatal espanyola, España Global, dedicada a combatre la llegenda negra i el separatisme català. Un pedigrí que emprenya la Generalitat que, en un atac de gelosia infantil, ha publicat oficialment dues fotos de dues trobades diferents, tallant, fent fora, la imatge de l’ambaixador, igual que quan els bolxevics feien fora de les fotos col·lectives el camarada Trotski.

Malgrat l’ambaixador, el president Aragonès no va ser rebut pel de la República de Colòmbia en un primer moment, com estava previst. Per matar el temps va visitar una ONG als membres de la qual va explicar que, a partir del 2030, la Generalitat destinarà el 0,7% del PIB a l’ajuda al desenvolupament. Així, com sona, amb el dring de les dades concretes. L’ONU va adoptar el compromís del 0,7% el 1970, fa seixanta anys; Aragonès no havia nascut. Fa uns mesos, el president Sánchez va anunciar que el compromís espanyol del 0,7% s’ajornava al 2030. És a dir, la Generalitat fa el que diu el govern espanyol. Aquesta és la seva imatge. El que queda clar és que el president pensa complir el compromís el 2030. Ell, personalment.

En un altre moment del viatge, Aragonès va aclarir a la ràdio el seu projecte d’acord de claredat; el mateix que el Parlament va rebutjar fa uns mesos, encara que probablement això no ho va esmentar; per cert, era a Ràdio Caracol, propietat del grup PRISA.

Tot el relat del maiden voyage del president té una aroma espanyola subtil, la de la mare pàtria que ens agermana. També a la Generalitat. A la foto oficial d’una de les trobades es veu una senyera petita al costat d’una bandera espanyola més gran, com un pollet i una gallina. A la foto de la Generalitat ambdues banderes han desaparegut, s’han esvaït, com Trotski o l’ambaixador. Però, com que per les xarxes circulen les dues imatges, la de la Generalitat és lamentable.

L’arrel espanyola més tradicional es veu en l’episodi de Santa Coloma de Gramenet, on el diputat i candidat a la batllia, Gabriel Rufián, va prometre que es construiria una residència de gent gran si ERC era determinant en el resultat; o sigui, si el votaven. Ho va fer en presència del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, com a garantia, com qui es fa acompanyar per un notari. I l’esbomba ERC. Arrel secular, el caciquisme. La compravenda de vots. Si això no és espanyol, tampoc ho són els braus. Campuzano compareixerà al Parlament, diu, a petició pròpia, però sota demanda de tots els grups parlamentaris tret del seu, que hi ha votat en contra. Els meus, amb raó o sense.

És el criteri, també profundament espanyol, que segueix la mesa del Parlament amb si mateixa i amb els seus funcionaris, als quals protegeix en una cleda daurada, amb un tractament exquisit pel que fa als diners. Diners públics. Tot plegat, sembla una conxorxa de privilegis que poden ser legals, però que són decididament immorals i voregen la corrupció, si no ho són de ple. Està fora de tota lògica i raó que una funcionària cobri gairebé 1milió d’euros per no anar a treballar durant quatre anys. La imatge del Parlament, com la de la Generalitat, està sota mínims.