L’empresa estrangera tria Catalunya

Tot i que les previsions assenyalen una reducció del creixement al llarg del 2023 i que seguirem sota el llast d’una inflació desbocada, la inversió estrangera a Catalunya no para de créixer. El Principat va rebre l’any passat 6.400 milions d’euros procedents de capital privat forà, la xifra més elevada de la sèrie històrica, amb l’objectiu de posicionar-se en aquest mercat. Una dada que va molt en la línia de la recuperació d’empreses, d’aquí i de fora, després de l’impacte de la covid. El gener passat es van crear prop de 2.000 firmes, uns resultats molt significatius perquè s’està parlant de creixements per sobre del 20% respecte a l’any 2022.

Si es fa un cop d’ull a aquestes noves inversions, s’observa que una part destacada van destinades al món de la salut i la innovació, dos aspectes prou significatius perquè, d’alguna manera, són camps prou atractius i d’alt valor afegit que fan millorar la competitivitat econòmica respecte a altres socis europeus.

Fa pocs dies, AstraZeneca anunciava que invertirà 800 milions d’euros i que contractarà 1.000 persones en cinc anys per transformar el centre d’investigació contra les malalties rares que té a Barcelona en un hub d’innovació global a l’antic Pedralbes Centre. El govern català, que ha mantingut diverses reunions amb la direcció de la farmacèutica, celebra l’anunci de la multinacional anglosueca. De fet, es tracta del projecte d’inversió estrangera en R+D més gran de la història a Catalunya, segons dades d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. PepsiCo, Microsoft, Nestlé i Zurich ja disposen de hubs similars a casa nostra.

Una altra inversió en aquest sector és la de Teledac Health, que crearà 100 llocs de feina a la capital catalana. El centre de desenvolupament i atenció en telemedicina de Teladoc Health ha dissenyat la nova plataforma sanitària virtual que la multinacional nord-americana utilitzarà per a l’assistència a pacients i hospitals de tot el món. D’altra banda, la companyia dermatològica suïssa Galderma obrirà un nou centre de capacitació global, també a Barcelona. L’objectiu de la multinacional és crear al voltant de 50 llocs de feina el 2023.

Ara bé, no tot són empreses relacionades amb el món de la salut, sinó que la innovació i tot allò que fa referència a les empreses emergents també suposa un món prou interessant per a Catalunya. Aquest és el cas de la sueca Norrsken, que obrirà el darrer trimestre d’enguany una incubadora de start-ups a Barcelona per a 800 persones. L’entitat invertirà 10 milions d’euros i s’instal·larà a les oficines de la catalana Desigual, a tocar de l’hotel W Barcelona, més conegut com a Hotel Vela. A més, la nord-americana Microsoft acaba d’anunciar, també, la creació de 100 noves contractacions al hub d’intel·ligència artificial (IA) de la companyia a Barcelona. L’ampliació de la plantilla de la multinacional es fa per donar impuls a la IA mitjançant una inversió propera als 10.000 milions d’euros a OpenAI, a escala mundial, la firma desenvolupadora de l’eina ChatGPT.

Kerry Group instal·larà a Barcelona el seu hub d’innovació per al sud d’Europa al llarg d’aquest any, un fet que suposarà per a la multinacional irlandesa una inversió de més de 2 milions d’euros en les noves instal·lacions a la capital catalana.

A banda d’aquestes inversions relacionades amb el món de la salut, la innovació i de nous sectors que entren amb força com la IA, també hi ha altres sectors que inverteixen a casa nostra, com ara el món dels videojocs, on Barcelona ja és una plaça privilegiada. La suïssa FunPlus, per la seva part, crearà 120 llocs de treball al seu estudi de Barcelona. La firma, amb més de 2.000 treballadors arreu del món, és una de les líders mundials en videojocs d’estratègia com State of Survival, Guns of Glory o King of Avalon. La multinacional americana Americold també invertirà 13 milions d’euros per ampliar la seves instal·lacions a Santa Perpètua de Mogoda, on ha creat 40 llocs de treball més amb l’ampliació del magatzem refrigerat per al sector alimentari, que ja disposa de 6.300 m² de superfície.

Aquest degoteig de companyies foranes arriben a Catalunya perquè creuen en la formació dels treballadors que contracten, en les oportunitats que representa el país i la seva gent o per la qualitat de vida, malgrat que el dèficit fiscal i d’inversió en infraestructures de l’Estat espanyol continuï sent escandalosament permanent.