ALCARRÀS, CENTRE DE CATALUNYA (II)

Com que pertanyo a la Catalunya que aquells que creuen que viuen al centre del món anomenen perifèrica, ja m’excusareu que d’un article anterior publicat en aquest mateix mitjà en manllevi el títol, amb l’afegitó volgut de segona part, per tornar a parlar de la pagesia, que, per ignorància d’uns i per impotència d’altres, se’ns està desfent entre les mans com si fos cera tova. S’equivoquen aquells que banalitzen aquesta tragèdia, perquè ara com ara les explotacions agràries i ramaderes són el primer sector de l’economia del nostre país, amb un 16,28% del PIB al davant del 12% del turisme que, pel que es veu, és la nineta dels ulls de l’Agència Catalana de l’Aigua que, mentre escatima l’aigua als que ens donen de menjar, deixa molt clar que per al sector turístic no hi haurà ni mesures ni restriccions. El tracte amb aquest grau de frivolitat envers el sector agroalimentari i ramader l’acabarem pagant molt car. La sequera i la manca de previsió política del que ja es veia a venir han aconseguit que, per primera vegada en els 160 anys d’història de funcionament, el canal d’Urgell tanqui l’aigua i deixi en mans de la pluja 50.000 hectàrees de reg, 26.000 de cereal d’hivern, 6.500 de cereal d’estiu, 7.500 d’alfals i 9.500 de fruiters dels quals, a més, els pagesos hauran de llençar la fruita al terra si volen aconseguir que els arbres no morin per estrès hídric. No sé pas si en són conscients, del que això suposa. Fa uns dies, un bon amic que només molt de tant en tant traspassa el marc mental de la diagonal barcelonina, em comentava que s’havia atansat fins a Ponent per contemplar la floració dels presseguers. Durant la conversa vaig constatar que més enllà de la bellesa dels arbres florits, el seu desconeixement del món rural era absolut. Fins i tot se’m va queixar que pel Segrià hi havia massa tractors per la carretera que alentien la circulació dels que, com ell, viatjaven per veure aquell esclat de colors. Colors, simplement, colors. Tot el món rural reduït a un “esclat de colors”. El verd dels arrossars que també moriran per manca de reg. El blanc de les pomeres i el rosa dels presseguers. Els colors es moren perquè sense aigua no hi ha arc de Sant Martí.