ELS FEIXISTES PIXEN FORA DE TEST

Hi ha una gran diferència entre els partits polítics gonellistes i els qui no ho són. Posem un exemple: “Per un Lluchmajor mijó.” És l’eslògan que ha llançat el partit de la Falange Española de la Jons de Llucmajor. Potser us sona. Aquest partit no es pot catalogar de gonellista. L’eslògan no deixa de ser una còpia barroera i absurda amb què intenten emular el discurs caduc de la ultradreta anticatalanista. Dia 30 de juny del 1972, el Diario de Mallorca va publicar una carta manifest signada per Pep Gonella, nom del protagonista d’una cançó popular mallorquina. Aquesta va ser la primera d’un enfilall de cartes adreçades a generar un corrent secessionista contra la unitat de la llengua catalana i una crítica contra l’Obra Cultural Balear. Francesc de B. Moll es va posicionar com el gran defensor de la llengua i va escriure rèpliques raonades adreçades a en Pep Gonella, per desactivar les ignomínies vessades pel personatge fins que, aquest, es va retirar. Durant el temps que es va mantenir actiu l’intercanvi de correspondència, es va qüestionar l’autoria dels escrits i, fins i tot, es van atribuir al mateix director del diari, Antonio Alemany; també al president d’Editora Balear (titular del Diario de Mallorca), Josep Zaforteza. Quan tingué prop de 88 anys, Zaforteza va sortir de l’armari i va confessar. Ell era un senyor de ciutat (Palma), poderós, havia estat senador per la UCD, president de la Caixa d’Estalvis de les Balears “Sa Nostra”, marmessor de Llorenç Villalonga. Posteriorment, va presidir la Fundació Jaume III, creada per defensar “sa llengua pròpia de ses Illes Balears”. D’aleshores d’en Pep Gonella ençà, Mallorca ha vist com sorgien i desapareixen personatges defensors de “lo nostro”.

Aquest cop els feixistes de Llucmajor s’han passat de frenada. Han estat incapaços d’emular el gonellisme, si és que aquesta era la seva intenció. Ningú ha mossegat l’ham. De l’eslògan del mijó n’han fet befa a Mallorca. El fet intolerable d’aquesta acció és que un estat, suposadament, de dret permeti que un partit polític que té com padrins joves José Antonio Primo de Rivera, Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos se presenti a les eleccions. Això sí que és pixar fora de test.