On hi ha feina?

Un dels dile­mes que es troba un jove a l’hora d’esco­llir què vol estu­diar és saber si ha d’optar per com­petències que real­ment li venen de gust o bé ha de matri­cu­lar-se per entrar a les pro­fes­si­ons més deman­da­des en el mer­cat labo­ral. Quan un estu­di­ant es troba en època d’apre­nen­tatge, el més nor­mal és que es decanti per allò que real­ment li agrada. Però què passa si els estu­dis ele­gits estan a la cua de les pos­si­bi­li­tat de tro­bar feina: es decanta per una altra car­rera, segueix apro­fun­dint en els conei­xe­ments de la seva pre­ferència o aposta per la pri­mera feina que li ofe­rei­xen, encara que sigui precària?

No és fàcil esco­llir. Pot­ser l’ideal seria tro­bar un equi­li­bri entre allò que agrada i les bones pers­pec­ti­ves de tre­ba­llar en una feina ben remu­ne­rada. No obs­tant això, aquesta qua­dra­tura del cer­cle pre­senta difi­cul­tats, segu­ra­ment per l’existència de massa paràmetres que ho dis­tor­si­o­nen. Un ele­ment que pot aju­dar els estu­di­ants és dis­po­sar d’infor­mació sobre les fei­nes que tenen més sor­tida, que no sem­pre coin­ci­dei­xen amb la for­mació més sol·lici­tada.

En els dar­rers temps, l’engi­nye­ria, la informàtica o la salut són els camps que ofe­rei­xen més bons resul­tats a l’hora d’entrar en el mer­cat labo­ral. De fet, la car­rera amb millor inserció labo­ral és medi­cina, amb un 99% de pos­si­bi­li­tat de tro­bar ocu­pació, segons un rànquing de la Fun­dació BBVA i l’Ins­ti­tut Valencià d’Inves­ti­gació Econòmica. A més, aquesta car­rera obté una pun­tu­ació per sobre del 90% de poder cobrar un salari per damunt dels 1.500 euros només d’entrada. Per con­tra, els estu­dis d’arque­o­lo­gia o d’història de l’art són els que pre­sen­ten més difi­cul­tats per acon­se­guir un con­tracte. Més enllà de la medi­cina, l’engi­nye­ria aeronàutica ofe­reix un 92% de pos­si­bi­li­tats de cobrar per sobre dels 1.500 euros amb un 99% de pro­ba­bi­li­tat de poder tre­ba­llar en aquesta àrea. La resta d’engi­nye­ries també asse­gu­ren resul­tats molt satis­fac­to­ris. A part de la medi­cina, les deu pri­me­res opci­ons cor­res­po­nen al sec­tor tec­nològic.

El cert és que cada cop més es bus­quen pro­fes­si­o­nals que domi­nin les com­petències digi­tals. Els àmbits i ofer­tes d’ocu­pació són vari­ats, però totes les empre­ses i ocu­pa­ci­ons, sense gaire excepció, valo­ren el conei­xe­ment o el maneig d’eines digi­tals. A tall d’exem­ple, l’ocu­pació TIC creix a un ritme del 18% i lidera les pre­vi­si­ons de con­trac­tació, segons la com­pa­nyia Man­power­Group, una de les mul­ti­na­ci­o­nals més grans en solu­ci­ons inno­va­do­res en estratègia de talent.

Per aquest motiu, crei­xen mol­tes pro­fes­si­ons que abans eren mino­ritàries, com és els cas dels experts en ciber­se­gu­re­tat, que trac­ten d’impe­dir que els hackers obtin­guin infor­mació i dades con­fi­den­ci­als de les empre­ses. Es cal­cula que a l’Estat espa­nyol es neces­si­ten uns 30.000 experts en aquesta branca. L’altra sor­tida és per als ana­lis­tes de dades, sobre­tot per poder des­triar el gran volum d’infor­mació que corre amunt i avall. Algu­nes esti­ma­ci­ons a escala mun­dial indi­quen que a hores d’ara es reque­rei­xen més de 300.000 pro­fes­si­o­nals d’aquesta espe­ci­a­li­tat arreu del pla­neta. També hi ha força demanda de desen­vo­lu­pa­dors de webs, que resul­ten clau per dur a terme la codi­fi­cació, el dis­seny i el man­te­ni­ment de l’apli­cació, que ajuda, sens dubte, a millo­rar la dinàmica empre­sa­rial tant en l’aspecte comu­ni­ca­tiu com de ven­des.

D’altra banda, la titu­lació d’admi­nis­tració i direcció d’empre­ses (ADE) encapçala la llista dels graus més sol·lici­tats a l’hora de selec­ci­o­nar per­so­nal, segons dades publi­ca­des per Adecco. Infer­me­ria, medi­cina, bio­me­di­cina, engi­nye­ria indus­trial i rela­ci­ons labo­rals i recur­sos humans són altres graus molt deman­dats per les com­pa­nyies.

El mer­cat labo­ral ha can­viat molt en poques dècades i, per això, sec­tors que abans tenien poc pes com el medi ambi­ent, l’ener­gia o el món de la intel·ligència arti­fi­cial ara arri­ben amb força. Això sí, tant aquests com altres sec­tors més con­ven­ci­o­nals reque­rei­xen un alt nivell de conei­xe­ments tec­nològics i digi­tals. Molts cops, el pro­blema rau en el fet que les neces­si­tats empre­sa­ri­als no coin­ci­dei­xen amb l’oferta de la for­mació supe­rior, motiu pel qual és clau seguir incen­ti­vant la col·labo­ració entre la uni­ver­si­tat i l’empresa.