DECLARACIÓ DE GUERRA

L’Obra Cul­tu­ral Balear va fer una crida urgent als “par­tits democràtics” i a la soci­e­tat de les Illes Bale­ars per dema­nar una abs­tenció gene­ral per evi­tar un pos­si­ble govern del PP amb Vox. Un de fil a Twi­ter amb un lema d’auxili –8 abs­ten­ci­ons al ser­vei del país i de la seva gent– evi­den­ci­ava que el dimoni ja ha entrat a casa nos­tra sense tenir en compte que, com escri­via Vicent Par­tal en un arti­cle recent, mai hem d’obli­dar que la guerra con­tra el català no comença amb l’arri­bada de Vox, sinó que és una guerra per­ma­nent con­tra els cata­la­no­par­lants. Tro­ba­reu un foti­mer de lli­bres que par­len d’aquest cons­tant geno­cidi cul­tu­ral i lingüístic i dels mètodes emprats pels cata­la­nofòbics, que, si els dei­xes­sin fer, arri­ba­rien sense cap remor­di­ment a l’ani­qui­lació total dels cata­lans perquè, com acos­tu­men a dir: “Que bonica seria Cata­lu­nya si no hi hagues­sin cata­lans.” Al lli­bre L’intent fran­quista de geno­cidi cul­tu­ral con­tra Cata­lu­nya, de Josep Benet, tro­ba­reu docu­men­tació que demos­tra l’anti­ca­ta­la­nisme cons­tant que uneix els cas­te­llans de la una, grande y libre que ager­mana tota aquesta tropa; espa­nyols de dreta i espa­nyols d’esquerra d’ençà que es van inven­tar aquesta des­gra­cia ano­me­nada Espa­nya. Un altre lli­bre força il·lus­tra­tiu és el de Josep Maria Ainaud de Lasarte: El lli­bre negre de Cata­lu­nya de Felip V a l’ABC. Els Països de parla cata­lana són l’ene­mic perenne, i ara ja no cal mare­jar la per­diu amb allò que surta el efecto sin que se note el cui­dado. Ara al català se’l odia sense mira­ments i no hi ha llei de par­tits que ho impe­deixi. Ja té bemolls la cosa: el fran­quisme no va poder amb nosal­tres i la democràcia pot­ser ho acon­se­guirà. És clar que ano­me­nar democràcia a aquest règim és d’una can­di­desa imper­do­na­ble. A la nació cata­lana se li ha donat a triar: o morir a pes­sics o a cops de mall. Els espa­nyols, aquests d’esquer­res i pro­gres­sis­tes (?) són els amos del pes­sic i els altres, els dels cops de mall. Ara bé, no ens enga­nyem perquè ambdós tenen un deno­mi­na­dor comú que és la nos­tra mort. Espa­nya va ser cons­truïda damunt de cadàvers, d’assas­si­nats, de domini, de bru­ta­li­tat, de cor­rupció, de pes­sics i de cops de mall. Això és Espa­nya. Però si ens han decla­rat la guerra, ara ober­ta­ment, caldrà enlai­rar ben alta la ban­dera negra. I amb la llen­gua de la nos­tra nació dir-los que som molts més dels que ells volen i diuen.