La guerra dels suburbis mundials

Els esdeveniments de França semblen un eco del vell crit de la Revolució Francesa, “Guerra als palaus!”, completada després pel romanticisme alemany de Büchner amb un “i pau a les cabanyes!”. Només que en aquesta ocasió són les cabanyes les que porten la guerra als palaus del luxe, del consum, de la grandesa de l’estat. A tot Europa sembla difondre’s un perill de xoc de civilitzacions.

Quan Samuel P. Huntington publicà

el Xoc de les civilitzacions, en plena frenesia del “fi de la historia”, de Fukuyama, ficava cullerada en un venerable tema de sobretaula occidental: les civilitzacions i els seus conflictes. Huntington distingia nou civilitzacions en una classificació boirosa, imprecisa, amb criteris desiguals: occidental, ortodoxa, islàmica, budista, hindi, africana, llatinoamericana, xinesa i japonesa.

Xoc té força onomatopeica. És clar, no hi ha cap civilització innocent, però hom pot classificar les civilitzacions en un ordre de menor a major agressivitat interna i externa pel moment: l’africana, la llatinoamericana, la budista, la hindi, la xinesa, la japonesa, la islàmica i, sobretot, la catòlica/cristiana, la més agressiva i destructiva dels darreres sis-cents anys. Una civilització imposada gairebé a tot arreu per la violència, i justificada per la ideologia occidental dels drets humans universals, principi encapsat en or a l’imperatiu categòric kantià.

La universalitat dels drets és una universalitat d’estats. La civilització islàmica, però, és l’única que no té una base nacional o estatal, és una umma, una comunitat per damunt dels estats i, per tant, no pot ser combatuda o reduïda per mitjans estatals, ni tan sols militars. Aleshores, què es pot fer amb un xoc civilitzatori sense centre d’imputació? Perquè totes les variants, ISIS, Al-Qaeda, Taliban, Jihad, etc. són contingències de l’umma islàmica.

La qüestió és el tipus de civilització. Per això és tan curiós que tothom sàpiga més de Huntington que de Sayyad Qutd, un predicador egipci, executat per Nasser el 1964, que va desenvolupar en dues obres clàssiques la teoria del domini universal de l’islam. L’islam és l’única civilització, atès que l’occidental, incapaç de ser universal com predicava, no és una civilització perquè ha fracassat. Un argument irrefutable. En conseqüència, tot l’islam està en guerra contra tota societat on no s’apliqui la llei islàmica. Aquest és el perill.

Es dirà que no cal prendre’s les coses amb tanta vehemència i que, al cap i a la fi, són disturbis suburbials, comuns en societats desenvolupades. Com els disturbis racials periòdics als EUA. Però no és veritat. Es tracta de problemes arrelats d’una immigració de fa quaranta anys que no s’ha integrat; tres generacions, dues de nascudes a França i cap d’integrada. Exactament el que deia Qutd: els drets universals occidentals no eren universals sinó tan sols seus. Els no occidentals no en gaudien ni, probablement, els acceptaven. Quin sentit pot tenir per a un mec nascut en un suburbi de Marsella el concepte de ciutadania francesa?

La qüestió és que aquests amotinats obtenen el seu sentit de cohesió de la idea de Qutd, que reben de manera natural al seu entorn. Mireu com són tots homes: les dones fan de suport pels saqueigs i ni tan sols oren, que ho fan els homes. Tanmateix, hi ha un esperit matriarcal combatiu, però sempre per perpetuar el model patriarcal. Es poden dir moltes ximpleries quan es tracta de tolerància cultural i principis.

Huntington veia possible un conflicte occidental xinès, però perquè era americà. Si hagués estat europeu sabria que l’imperi universal de l’islam és territorial. El problema és, com sempre, la convivència dels éssers humans en unes condiciones humanament creades en què una majoria veu amenaçada la seva posició per una minoria que no sap com integrar sense tornar a l’estat d’excepció permanent. Ells no tenen res a perdre perquè ja ho són, ciutadans, però no nacionals.

Integrar això és la feina avui, com trobar un vincle d’integració nacional amb una comunitat aliena que s’organitza en un sentit religiós i social i es considera en estat de guerra.