Opinió

Amb perspectiva

Democràcia infiltrada

Si no es respecta el dret bàsic a la vida privada sense ingerència policial, de quina democràcia estem parlant?

La dar­rera infil­tració poli­cial reve­lada per la revista La Directa, la d’una dona poli­cia que va entau­lar durant tres anys una relació amo­rosa amb un acti­vista social i inde­pen­den­tista de Girona, ha posat de nou el focus sobre l’aspecte legal i polític d’aquesta pràctica. És evi­dent que és un fet molt greu, però hi ha un altre ves­sant de l’escàndol que és igual­ment greu i repro­va­ble, al marge de quina sigui la ide­o­lo­gia de la víctima: la vio­lació per­so­nal, la des­hu­ma­nit­zació de tota una família només perquè un dels seus mem­bres és un acti­vista com­promès. Trac­tar-los com a éssers humans de valor menor, gai­rebé com a mers objec­tes, reque­ri­ria una reacció unànime de tots els demòcra­tes d’aquest país i de tots els països euro­peus, al marge de si com­par­teix o no la ide­o­lo­gia de la per­sona espi­ada. Sé del que parlo, perquè a mi m’han espiat amb Pega­sus, tal com acre­dita l’informe apro­vat pel Par­la­ment Euro­peu. I sé què vol dir sen­tir que la teva vida està expo­sada, que és en mans de sinis­tres agents que no pas­sen cap con­trol, que no han de patir per cap con­seqüència penal. La dimensió humana d’aques­tes vul­ne­ra­ci­ons de drets fona­men­tals mai no s’hau­ria de per­dre de vista, perquè afecta el dret a la dig­ni­tat de les per­so­nes i a la seva vida pri­vada. La con­demna política hau­ria d’anar acom­pa­nyada d’una reacció en cadena de les orga­nit­za­ci­ons de la soci­e­tat civil, de les soci­als a les reli­gi­o­ses, con­tra aques­tes pràcti­ques ter­ri­bles. Perquè si les dei­xem pas­sar, s’imposa allò que es coneix com a chi­lling effect, i que acaba pro­vo­cant, a la pràctica, la sus­pensió de drets fona­men­tals sense que l’estat s’hagi d’embru­tar les mans can­vi­ant legis­la­ci­ons per fer-les més res­tric­ti­ves. Cal­dria, doncs, una res­posta civil per atu­rar i denun­ciar aques­tes pràcti­ques il·legals i democràtica­ment immo­rals, que ame­na­cen la con­vivència i la tran­quil·litat de per­so­nes i famílies només per raons polítiques.

A la Roma­nia on vaig néixer i on vaig créixer, aques­tes pràcti­ques eren més que cone­gu­des; la gent tenia por d’expres­sar-se, d’orga­nit­zar-se, de viure amb nor­ma­li­tat. Mai no sabies qui et podia estar espi­ant: si un com­pany d’uni­ver­si­tat, el capellà, un veí, un amic de la família... Per això molts sentíem l’espe­rança de ser com la resta de països occi­den­tals, de viure en lli­ber­tat i democràcia. Conèixer que algu­nes d’aque­lles pràcti­ques s’estan con­so­li­dant en aquesta Europa que ide­a­litzàvem és una gran decepció i una gran pre­o­cu­pació pel futur del pro­jecte euro­peu comú. Perquè si no es res­pec­ten drets tan bàsics com és el de tenir una vida pri­vada sense ingerències d’auto­ri­tats públi­ques... de quina mena de democràcia estem par­lant? Sense càstig a les per­so­nes res­pon­sa­bles d’aques­tes vio­la­ci­ons no es podrà garan­tir la segu­re­tat jurídica, que és un ele­ment indis­pen­sa­ble per poder par­lar de democràcia plena de veri­tat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.