EN català i que us bombin!

Cap de set­mana com­pli­cat en què, com afir­mava l’escrip­tora Marta Rojals en un arti­cle recent, el que es deci­deix a les urnes espa­nyo­les és qui ens repri­mirà els pròxims qua­tre anys, és a dir, entre el llop que s’amaga sota la pell d’ove­lla del PSOE i la crossa de Sumar de Yolanda Díaz o el llop sense cap mena de dis­fressa del tàndem PP-Vox que per­cep en cada català una caput­xeta ver­me­lla; o, el que és el mateix, entre un espa­nyol de dre­tes o un espa­nyol d’esquer­res. Tot ple­gat un joc per­vers entre espa­nyols que ens volen ani­qui­lar: uns a foc lent, fent xup-xup per tal que no ens n’ado­nem, i els altres a foc ràpid i pro­vo­cant-nos vol­gu­da­ment el màxim de pati­ment perquè tots els cata­lans som uns porcs i merei­xem morir. I nosal­tres com hem de reac­ci­o­nar? Més enllà del que cadascú hagi triat; entre votar o abs­te­nir-se, perquè ara com ara el peix ja està venut i no cal fer més peda­go­gia a favor o en con­tra d’una de les dues opci­ons, la pre­gunta res­pon a la qüestió eterna i no és altra que saber com ens enfron­tem a aquesta nova onada d’atacs a la nos­tra llen­gua, que és el pal de paller de la nos­tra iden­ti­tat, el dar­rer bastió que ens queda abans de la des­feta final. Em sem­bla que ho deia el notari Alfons López Tena en una entre­vista al digi­tal Vilaweb: “Els cata­lans per resis­tir i pro­tes­tar som molt bons; per cons­truir i fer un estat no.” Doncs com que ja està més que pro­vat que és així, la resistència i la pro­testa hau­ran de con­ti­nuar sent les armes de lluita activa. Més enllà del poder de resiliència que ens carac­te­ritza i que ha acon­se­guit que encara no ens hàgim extin­git com a nació, la defensa de la nos­tra llen­gua, que no és pas mino­ritària sinó mino­rit­zada, ha de ser el nos­tre cavall de bata­lla. A cara des­co­berta i sense clau­di­ca­ci­ons. Tal­ment com fan ells, que no tenen manies a l’hora de dir-nos que no ente­nen el català. Doncs que n’apren­guin! Si un cam­brer no sap català a Cata­lu­nya és el seu pro­blema, no pas el nos­tre, perquè de bars, cafe­te­ries i res­tau­rants a Cata­lu­nya n’hi ha per donar i ven­dre. Perquè, com ens va acon­se­llar el pre­si­dent Com­panys: “Totes les cau­ses jus­tes del món tenen els seus defen­sors. En canvi, Cata­lu­nya només ens té a nosal­tres.” I recor­deu que la defi­nició més encer­tada de país ja la va donar Josep Pla quan va dei­xar escrit: “El meu país és aquell on, quan dic «bon dia», em res­po­nen «bon dia».”