VOLEN FER L’AGOST

Pot­ser estan de vacan­ces i es tro­ben en aquells dies de ritme cal­mat, de tenir els peus mig ensor­rats a la sorra de la platja amb la mari­nada que prova de fer-los més supor­ta­ble la xafo­gor. “Que arribi l’agost, vital i enganxós, per treure’ns les pres­ses i recu­pe­rar la ten­dresa del món”, can­ten Els Pets. A l’altre cos­tat dels que tenen pen­jat el car­tell de “tan­cat per vacan­ces” hi ha els que volen fer l’agost, aquesta dita tan nos­tra del voler fer un bon negoci, enri­quir-se. Hi ha mol­tes mane­res de fer l’agost i no sem­pre tenen el sen­tit de gua­nyar diners. I és en aquesta banda del voler fer l’agost on hem tro­bat els magis­trats de guàrdia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC). En el període esti­val, l’ano­me­nada Sala de Vacan­ces del TC està for­mada per tres jut­ges. Dos d’ells, valent-se del fet que tenien majo­ria con­ser­va­dora, han vol­gut fer l’agost i han apro­fi­tat aquest temps d’enso­pi­ment labo­ral –però amb el termòmetre polític a més de 37 graus per les nego­ci­a­ci­ons de l’inde­pen­den­tisme català de cara a una pos­si­ble inves­ti­dura de Pedro Sánchez– per rebut­jar el recurs d’empara de Car­les Puig­de­mont i de Toni Comín con­tra l’ordre de detenció del Tri­bu­nal Suprem. N’hi ha hagut prou amb els dos vots favo­ra­bles dels jut­ges Con­cepción Espe­jel i César Tolosa Tribiño per tom­bar el recurs, que s’ha apro­vat amb el vot par­ti­cu­lar con­trari de la magis­trada con­si­de­rada pro­gres­sista Laura Díez Bueso. Per ella, aquesta no era una decisió “urgent”, i el recurs s’havia d’haver admès. Tants retards en justícia i ves que n’és, de pro­duc­tiu, l’apa­rell de la justícia, quan vol. N’hem tin­gut prou exem­ples en aquests dar­rers anys. Fins i tot la fis­ca­lia de l’Estat ha anun­ciat que al setem­bre recor­rerà con­tra la decisió, perquè con­si­dera que no es dona la urgència necessària perquè sigui la Sala de Vacan­ces qui es pro­nunciï i perquè aquesta matèria s’ha de trac­tar de manera ordinària, ja que el mes d’agost és “inhàbil”.

L’agost és un mes inhàbil si no hi ha el llest que vol fer l’agost. Ja ho va dir Gon­zalo Boye, l’advo­cat de Puig­de­mont i Comín: “Vam pre­sen­tar el recurs el 31 de juliol i ja està resolt... Ni un judici ràpid és tan ràpid.” I això enmig del pedregós camí de la inves­ti­dura, de les nego­ci­a­ci­ons per for­mar govern o d’anar de pet cap a noves elec­ci­ons. Pel secre­tari gene­ral de Junts, Jordi Turull, “fa molts anys que la feina del TC és deco­rar una estratègia d’estat con­tra l’inde­pen­den­tisme” i que “aquesta estratègia no tanca per vacan­ces”. Ens queda un agost tan estrany que serà molt difícil recu­pe­rar la ten­dresa del món, com can­ta­ven els de Cons­tantí.