Un nou model de finançament autonòmic?

Enge­ga­des les nego­ci­a­ci­ons per deter­mi­nar la inves­ti­dura d’un nou govern a l’Estat espa­nyol, sor­gei­xen velles pro­pos­tes per convèncer els pos­si­bles socis par­la­men­ta­ris. Una la va posar damunt la taula ràpida­ment el PSOE per mirar d’obte­nir el sí dels par­tits cata­lans, ERC i sobre­tot Junts, per tal de poder tenir el seu suport perquè Pedro Sánchez esde­vin­gui el pro­per pre­si­dent del país que, no ho obli­dem, ostenta la pre­sidència de torn de la Unió Euro­pea.

Es tracta d’un nou sis­tema de finançament autonòmic. Però els pre­ce­dents sobre aquesta pro­posta no con­vi­den a l’opti­misme. Des que el 2014 va cadu­car el sis­tema de finançament pac­tat entre Antoni Cas­tells i Elena Sal­gado el 2009, no hi ha hagut cap altre acord ni modi­fi­cació. Bé, és tracta d’una postura típica de la política espa­nyola lide­rada indis­tin­ta­ment pel PP i el PSOE en temes en què no els agrada deba­tre. I més sabent que les dife­rents comu­ni­tats autònomes mai no que­den satis­fe­tes amb el finançament perquè sem­pre es per­pe­tuen dese­qui­li­bris greus entre ter­ri­to­ris.

Si el Par­tit Soci­a­lista va posar de seguida sobre la taula un nou sis­tema de finançament és perquè és molt cons­ci­ent que Cata­lu­nya és una de les comu­ni­tats més mal­trac­ta­des de l’Estat, con­jun­ta­ment amb el País Valencià i les Bale­ars. Tot i així, també és veri­tat que, si les inten­ci­ons dels soci­a­lis­tes van de debò, Pedro Sánchez ja ha tin­gut cinc anys per demos­trar-ho.

Per tant, davant d’aquesta des­con­fiança és poc pro­ba­ble que els dos par­tits cata­lans, sobre­tot el de Car­les Puig­de­mont, confiï en el resul­tat final d’un nou sis­tema de finançament. Perquè, entre altres coses, Cata­lu­nya és la ter­cera comu­ni­tat de l’Estat que més impos­tos paga, però la desena en recur­sos rebuts, segons els càlculs del govern. I és evi­dent que així no es pot con­ti­nuar.

Cada català va apor­tar al sis­tema comú de finançament 3.153 euros, el 2021, però després d’apli­car els sis­te­mes de redis­tri­bució ter­ri­to­rial aquesta xifra es va reduir a 2.848 euros, és a dir, cada català va pagar 305 euros més del que després va rebre. Dit en altres parau­les, cada habi­tant perd 305 euros l’any.

Si es té en compte el cost de la vida a Cata­lu­nya, que és més ele­vat que en altres comu­ni­tats, la diferència s’eixam­pla més, amb una pèrdua de 595 euros per per­sona

A més, en el supo­sat cas que els hipotètics socis cata­lans esti­gues­sin d’acord a ini­ciar aquesta nova nego­ci­ació a canvi de votar a favor de la inves­ti­dura de Sánchez, no hi hau­ria cap segu­re­tat que el futur sis­tema resolgués el finançament autonòmic de casa nos­tra. De fet, només cal veure el trist resul­tat de la taula de diàleg entre ERC i PSOE, en què ni tan sols es par­lava de nego­ci­ació, només de diàleg. Per tant, en l’àmbit polític caldrà veure què aca­ben de deter­mi­nar el par­tit de Jun­que­ras i el pre­si­dent Ara­gonès i el de Puig­de­mont, Borràs i Turull.

El que és una evidència és que els diver­sos sis­te­mes de finançament sig­nats les dar­re­res dècades mai no aca­ben reso­lent les finan­ces del Prin­ci­pat. A més, les inver­si­ons de l’Estat són històrica­ment insu­fi­ci­ents, i si amb això no n’hi ha prou, cada any l’exe­cució pres­su­postària es queda només entre el 60 i el 65% d’allò que s’aprova en les Corts. I per aca­bar-ho d’ado­bar, a la Comu­ni­tat de Madrid, amb menys població, l’exe­cució sol ser un 20% supe­rior al seu pres­su­post. Quina casu­a­li­tat, no?

Atès aquest mal finançament, el dèficit fis­cal català con­ti­nua crei­xent i s’eleva ja fins als 20.196 mili­ons d’euros. Aquesta és la xifra que la Gene­ra­li­tat ha obtin­gut a través d’una apro­xi­mació en base a les dades cor­res­po­nents a l’any 2019.

Cal­dria ser molt cons­ci­ents del pa que s’hi dona, en nego­ciar amb Madrid, perquè no sé com sem­pre hi sur­ten gua­nyant. Per això, cal posar damunt la taula con­tra­par­ti­des con­cre­tes, ben defi­ni­des i amb poc marge d’inter­pre­tació. I tot i així segur que la capi­tal del Reino se’n sor­tirà prou bé, com sem­pre.