EL MIRALL RUBIALES

Aquest estiu, mig món ha vist atònit com el president de la Federació Espanyola de Futbol, després de rebregar-se amb entusiasme la pebrotera, engrapava el cap d’una jugadora per fer-li un petó forçat a la boca. Tot, davant les càmeres que emetien en directe les imatges a milions d’espectadors. L’agressió televisada de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso ha tingut un fort impacte a tot el món pel lloc on es va fer, l’escenari de celebració del campionat del món de futbol femení, i perquè, en un sentit o altre, molta gent s’hi ha pogut veure reflectida.

Moltes dones s’han trobat en situacions semblants o força més greus, amb abusos de poder i agressions sexuals a la feina o en qualsevol altre àmbit de la seva quotidianitat. Bona part de les agredides callen i, quan parlen, sovint són ignorades o titllades d’exagerades. Les jugadores feia temps que denunciaven que no se les tractava amb respecte i que es vulneraven els seus drets, però les seves protestes havien sigut menystingudes pels grans mitjans.

I és que el petó no consentit de Rubiales ha estat la punta de l’iceberg d’una cadena d’abusos de poder i de comportaments intolerables d’una classe dirigent que, sabent-se intocable, ha actuat amb total impunitat. Per això el descol·locament de tants homes davant la reacció de condemna social majoritària és majúscula. No entenen que estigui mal vist allò que havien après a considerar normal. El cas Rubiales també els ha servit de mirall. “Si es fa tant d’enrenou només per un petonet, què em podria passar a mi?”, pensen molts dels qui voldrien que tot continués funcionant “com tota la vida”.

Segons el Ministeri d’Igualtat, a l’Estat espanyol només es denuncien el 8% de les violències sexuals. La majoria de dones no denuncien per por, vergonya, o perquè no se senten prou acompanyades. Per això el simbolisme del cas Rubiales i el suport social a Hermoso són tan importants: està en joc que la impunitat dels homes poderosos no estigui per sobre del dret de justícia de les dones agredides.