El nou curs econòmic

El setembre és un bon mes per analitzar com es presenta el nou curs econòmic. Hi ha alguns indicadors que pinten prou bé, d’altres que no tant i, és clar, alguns índexs que encara posen els pèls de punta. Aquest és el cas de la inflació, que si bé no està a dalt de tot, tampoc es comporta adequadament i fa la guitza al sector industrial, sobretot al món de la petita i mitjana empresa, que tant abunda a Catalunya. I també destaca la inestabilitat política a l’Estat, amb la incògnita de si hi haurà nova convocatòria electoral si no prospera la investidura en les properes setmanes, fet que faria de ben segur que no hi hagués govern, pel cap baix, fins a mitjans del primer trimestre del 2024.

Catalunya, això sí, manté el ritme de creixement econòmic i s’allunya de les xifres negatives de la major part dels països europeus. Precisament, la Cambra de Comerç de Barcelona eleva les previsions de creixement de l’economia catalana fins al 2,2% el 2023. De fet, són quatre dècimes més que l’anterior previsió que aquest organisme va presentar al mes de maig.

Seguint aquesta línia positiva, les exportacions també segueixen el bon camí de l’any passat, al tancament del qual van tenir un creixement del 17,9% respecte al 2021 i es van situar en els 94.927 milions d’euros de vendes a l’exterior. Seguint aquesta tònica del darrer exercici, el primer semestre d’enguany han crescut un 14,5%. A tall indicatiu, cal recordar que el març passat se’n va batre el rècord en superar els 10.000 milions en un sol mes. Cal dir, a més, que les exportacions són un dels motors de la nostra economia.

Un altre sector positiu per fer rodar l’activitat econòmica és el turisme. I el cert és que s’ha acabat l’estiu amb gairebé els mateixos turistes que van venir l’any 2019, que és l’any que té el rècord d’arribada de visitants estrangers. A més, la part més favorable és que ha augmentat la despesa per turista respecte als anys anteriors. Com a curiositat, Barcelona va tenir al juliol 8,12 milions de pernoctacions, i es va convertir així en la primera ciutat de l’Estat amb aquests registres. El mateix mes del 2019, la capital catalana va rebre 8,16 milions de pernoctacions.

A l’altra cara de la moneda hi ha el comportament de la inflació. De fet, l’encariment dels carburants els darrers mesos ha fet repuntar l’IPC de l’agost fins al 2,5%. La inflació subjacent, que no té en compte els preus més volàtils, baixa fins al 6%, dues dècimes menys que al juliol. El problema de la inflació suposa un maldecap afegit per al sector industrial que, a Catalunya, està molt representat per les pimes. Sort encara que el preu de l’electricitat i el del gas natural tenen comportaments més moderats.

La dada de l’ocupació és un altre aspecte ambigu, en funció de com es miri. El cert és que la taxa d’atur de Catalunya ha caigut fins al 8,44%, la més baixa dels darrers quinze anys. Segons l’enquesta de població activa, l’ocupació registra un rècord històric, amb 3,65 milions de treballadors en el segon trimestre. Tot i així, cal tenir present que entre els mesos de juliol i agost s’han registrat uns 9.000 aturats més. També s’ha detectat un lleu alentiment en l’activitat ocupacional entre els mesos d’abril, maig i juny. Caldrà veure la tendència dels darrers mesos de l’any.

Un altre element de desestabilització es podria dur a terme en funció de la investidura del proper president del govern espanyol. Si cap dels dos candidats amb possibilitats de governar té els suports necessaris, podríem assistir a una nova convocatòria d’eleccions i, en funció dels resultats, encara es podria estar molts mesos sense un executiu efectiu. Aquests mesos podrien afectar decisions de política econòmica, com la distribució, ja amb retard, dels fons europeus Next Generation.

I mentrestant, es pot afirmar que no hi ha cap avenç substancial ni en la millora de l’execució pressupostària, ni tampoc en la reducció de l’enorme dèficit fiscal, aquests, si fa o no fa, 20.000 milions d’euros que Catalunya deixa de percebre cada any.