ATREVEIX-TE A PENSAR

Aquest diumenge es commemora l’afusellament del president Companys, l’any 1940. Però, trenta anys abans, el 13 d’octubre del 1909, n’hi va haver un altre i també a Montjuïc. El del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. Va ser després d’un judici sense garanties a càrrec d’un tribunal militar, acusat d’haver instigat la Setmana Tràgica. Van liquidar l’home, però van perpetuar el seu llegat. Era un lliurepensador que defensava la coeducació de classes i la coeducació de sexes. Va engegar l’Escola Moderna perquè creia que la societat necessitava alliberar-se del jou de la religió. Volia ajudar la mainada a pensar i a trencar tots els paradigmes. I per això havien de tenir llibertat, i un dels eixos de l’aprenentatge el constituïen les redaccions de les seves pròpies vivències. A l’escola no hi havia d’haver exàmens ni premis ni càstigs, per exemple.

Els principis de l’Escola Moderna van desfilant per les pàgines d’El mestre, de Màrius Mollà. És un llibre publicat per Edicions B. No és pas una novetat, és del 2015, però els convido a llegir-lo per entendre i posar en valor l’impacte de la filosofia de Ferrer i Guàrdia per a algú que ha d’ensenyar i educar la mainada. Tampoc és una novel·la biogràfica. Hi trobareu algú que està prou a prop del pedagog per explicar que, malgrat tot, el seu llegat ha quedat intacte. Aquest algú és l’Emili Boix, que un dia d’agost del 1914 agafa el tren a Barcelona i baixa a Sant Celoni. És un mestre que vol deixar enrere tot el que ha viscut. Vol passar desapercebut, perquè està molt decebut amb tot plegat, però coneix un nen que esdevé un repte i es replanteja tornar a fer de mestre. La gràcia, doncs, és veure que, malgrat que van eliminar el creador de la llavor, queda el que va sembrar. Hi ha un cert paral·lelisme amb el moment actual, ara que s’han arraconat plantejaments caducs i obsolets que es basaven en la memorització i la repetició i fomentaven la passivitat més que la participació de l’alumnat. Els nous temps estan més en sintonia amb aquella Escola Nova que creia en l’educació per l’acció, en l’experimentació dels nens i nenes i en un aprenentatge molt vivencial. I més lliures per atrevir-se a pensar.