SALVAR EL CATALÀ (AL NORD)

El català a Cata­lu­nya Nord, com bona part de les llengües de la República fran­cesa –el Rap­port Cer­qui­glini del 1999 n’ha iden­ti­fi­cat 75– forma part de les llengües amenaçades de des­a­parèixer durant el segle XXI si no se pre­nen mesu­res seri­o­ses. Els cata­lans del nord no en tenen pas (prou) consciència; tam­poc els del sud. Entre les enti­tats que són deter­mi­nants per tre­ba­llar a rever­tir la situ­ació, els Estu­dis Cata­lans de la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà, l’Ins­ti­tut Franco-Català Trans­fron­te­rer, malda per for­mar cata­lanòfons, ense­nyants, tra­duc­tors... Per això l’IFCT, per inau­gu­rar el curs uni­ver­si­tari, va con­vi­dar a Per­pinyà Mic­hel Fel­tin-Palas, redac­tor en cap del set­ma­nari pari­senc L’Express, que de manera ori­gi­nal –i aïllada– en el món mediàtic francès defensa les “llengües regi­o­nals”. Difon cada set­mana una lle­tra d’infor­mació, “Sur le bout des lan­gues” (‘A la punta de les llengües’), per pro­moure les “llengües de França”, inclo­ent-hi el francès.

A la con­ferència pro­nun­ci­ada al Con­sell Depar­ta­men­tal de Cata­lu­nya Nord van des­ta­car les recep­tes indis­pen­sa­bles per a “sal­var el català a Cata­lu­nya Nord”, esmen­tant exem­ples de polítiques lingüísti­ques reei­xi­des en d’altres esce­na­ris. I entre aques­tes sovin­te­gen les mesu­res vigents a la Cata­lu­nya autònoma o al Que­bec, que recorda al curs de les cròniques com­pi­la­des en el seu dar­rer lli­bre Sau­vons les lan­gues régio­na­les! És clar que hi figu­ren l’esta­tus d’ofi­ci­a­li­tat, els mit­jans de comu­ni­cació, la reto­lació. Però com a base d’una política lingüística eficaç és impres­cin­di­ble l’ense­nya­ment gene­ra­lit­zat, i Fel­tin-Palas insis­teix en el mètode immi­llo­ra­ble de la immersió lingüística (el mateix vigent a Cata­lu­nya Sud i al Que­bec, i decla­rat il·legal pel Con­sell Cons­ti­tu­ci­o­nal francès). Esten­dre l’ense­nya­ment del català i en català a Cata­lu­nya Nord a tot­hom no és inac­ces­si­ble. Es tre­ba­lla avui amb l’Ofi­cina Pública de la Llen­gua Cata­lana en una gene­ra­lit­zació a deu anys. Queda que per sal­var la llen­gua, una con­dició és indis­pen­sa­ble –i fàcil de fer a escala indi­vi­dual: par­lar català a la mai­nada, als fills i filles–. Ah, i el peri­o­dista lloa l’enve­ja­ble posició dels cata­lans del nord que poden comp­tar amb l’ajuda d’un sud potent i con­vençut... que fa la llen­gua útil i pro­me­te­dora.