Les Fires i el canvi climàtic

A Girona són Fires, i ja se sap que la tra­dició marca que “per Tots Sants, tots a Girona”. Però la tra­dició és pre­ci­sa­ment l’aspecte que va recu­lant en les nos­tres fes­tes majors, que cada vegada donen més pas a una moder­ni­tat cul­tu­ral que sovint és l’expressió d’un domini comer­cial i cul­tu­ral aliè. Hi ha aspec­tes tra­di­ci­o­nals i certs ritu­als de Sant Narcís que per­du­ra­ran sem­pre, és clar. Les atrac­ci­ons, tan incòmodes als veïns que les tenen a tocar però tan entra­nya­bles per a la mai­nada i que es fan eter­nes en la nos­tra memòria; les para­des de cas­ta­nyes tor­ra­des i moni­a­tos; els vene­dors ambu­lants de quin­ca­lles diver­ses; algu­nes men­ges i delícies de tem­po­rada, com ara els pane­llets, els xur­ros i el cotó fluix... Però igual com els passa a molts car­rers comer­ci­als de les nos­tres ciu­tats –són difícils de dis­tin­gir els uns dels altres a causa de la pro­li­fe­ració de franquícies idènti­ques que lle­ven per­so­na­li­tat al comerç autòcton–, a l’oferta de les nos­tres fes­tes majors hi passa alguna cosa sem­blant.

Per sort, a Girona encara hi ha una força de resiliència molt gran que fa que, mal­grat tot, la tra­dició sigui reco­nei­xi­ble i reco­ne­guda. És cert que el con­text no ajuda; no només perquè vivim en la glo­ba­lit­zació més abso­luta i això can­via els gus­tos i els cos­tums, sinó també pels efec­tes de l’irre­ver­si­ble canvi climàtic. Els records de les Fires de molts giro­nins van asso­ci­ats a la fred; a aque­lla il·lusió d’estre­nar l’abric, la bufanda i les botes; a la boira i la pluja. Expli­quen els qui ja tenen una certa edat que l’arri­bada de les Fires era un punt d’inflexió en el calen­dari climàtic. Ara, això és un record nostàlgic. Els giro­nins ens pre­pa­rem per cele­brar les Fires amb màniga curta, allò de pas­sar fred a les bar­ra­ques està pas­sant a la història i la pluja es fa espe­rar massa. El maleït canvi climàtic també ens està robant les Fires, per dir-ho d’alguna manera.

Pot­ser aquesta mena d’efec­tes poden tenir almenys una part posi­tiva: la d’aju­dar a pren­dre consciència de l’impacte real que el canvi climàtic té sobre les nos­tres vides. Un impacte de pro­xi­mi­tat, de quilòmetre zero. Res a veure, per cert, amb la imatge que encara mol­tes per­so­nes tenen, en el sen­tit que el canvi climàtic és una cosa que veiem als repor­tat­ges del Nati­o­nal Geo­grap­hic. No, també el veiem de pri­mera mà a les nos­tres esti­ma­des Fires.

El cas és, però, que no hi ha cap força més pode­rosa al món que la dels records que fan niu en la memòria d’una cri­a­tura. I aquesta dimensió, entre espi­ri­tual i humana, és la que les Fires pre­ser­ven d’una manera màgica. Viure les Fires és un exer­cici de pre­sent, és clar; però és també una inversió de futur, del futur dels nos­tres records.

Bones Fires de Sant Narcís a tot­hom!