EL semàfor que no funciona

Des del 2021, a l’Estat espa­nyol s’ha començat a gene­ra­lit­zar a les eti­que­tes d’alguns ali­ments enva­sats el semàfor de NutriS­core, un codi de colors i lle­tres que vol aju­dar el con­su­mi­dor ofe­rint ori­en­tació sobre com és de salu­da­ble cada pro­ducte. Està dis­se­nyat amb cinc cate­go­ries: la pri­mera –de color verd fosc i la lle­tra A–, indica un pro­ducte de millor qua­li­tat nutri­ci­o­nal, men­tre que la dar­rera –de color ver­mell i la E– mos­tra els pro­duc­tes de pit­jor qua­li­tat nutri­ci­o­nal. No és un codi obli­ga­tori, sim­ple­ment és una inter­pre­tació fàcil de l’eti­que­tatge que mos­tra els ingre­di­ents i la pro­porció en cada pro­ducte.

En teo­ria es tracta d’un sis­tema que de manera sen­zi­lla ofe­reix infor­mació fia­ble al con­su­mi­dor. Dic en teo­ria perquè només cal pas­se­jar-se per les llei­xes de qual­se­vol botiga de que­viu­res per veure que alguna cosa falla. A mi m’ho va fer com­pro­var el Nes­quik, la xoco­lata en pols per a la llet que pre­nia de petita i algun cop també de gran. Resulta que la pun­tu­ació NutriS­core que incor­pora la seva eti­queta és, ni més ni menys, que la B, amb un fons de salu­da­ble color verd clar.

Ho vaig haver de com­pro­var dues vega­des per asse­gu­rar-me’n. Com pot ser que una xoco­lata en pols amb la mei­tat del valor calòric que el sucre es pugui eti­que­tar com a bona nutri­ci­o­nal­ment? Tot i que per un moment en les meves com­pro­va­ci­ons vaig arri­bar a sen­tir una música celes­tial ima­gi­nant que per fi s’havia des­co­bert que el sucre no és tan per­ju­di­cial com ens pensàvem, resulta que no, que con­ti­nua sent un ali­ment que cal con­su­mir amb moltíssima mode­ració, espe­ci­al­ment quan ets petit i se suposa que has d’adqui­rir hàbits salu­da­bles. El sucre, no ho obli­dem, s’està con­ver­tint en un veri­ta­ble pro­blema de salut pública, no perquè ens el men­gem a gra­pats sinó perquè es troba en gai­rebé tots els pro­duc­tes pro­ces­sats. Per tant, d’on surt la B nutri­ci­o­nal que podem tro­bar no només al Nes­quik, sinó també en altres cacaus solu­bles? Doncs del fet que s’hagi permès que l’algo­ritme –maleïts algo­rit­mes!– cal­culi el seu espec­tre nutri­ci­o­nal tenint en compte el con­sum de dues culle­ra­de­tes per un got de llet semi­des­na­tada. I, evi­dent­ment, com que la llet semi­des­na­tada és salu­da­ble, doncs els per­ju­di­cis del con­sum de l’allau de sucre en forma de xoco­la­tada que­den diluïts. Pot­ser s’ho hau­rien d’haver pen­sat una mica millor, els res­pon­sa­bles euro­peus que van impul­sar el semàfor ali­men­tari –la idea ve de França– perquè una cosa és voler que el con­su­mi­dor tin­gui infor­mació sen­zi­lla i l’altra pren­dre-li el pèl direc­ta­ment. Sobre­tot tenint en compte que el maleït NutriS­core no apa­reix en pro­duc­tes fres­cos, com la fruita i, en canvi, el tro­bem con­si­de­rant amb una B begu­des de cola supo­sa­da­ment light, però amb un munt d’edul­co­rants arti­fi­ci­als; el pa de mot­llo blanc indus­trial, una veri­ta­ble bomba calòrica; sucs de fruita amb con­ser­vants i addic­tius, o fins i tot pata­tes con­ge­la­des talla­des, sim­ple­ment perquè es valo­ren com si es fes­sin al vapor i no fre­gi­des.