Black Friday amb productes locals

Aquest cap de set­mana arriba com cada any l’ine­vi­ta­ble Black Fri­day, que ini­cia la cam­pa­nya comer­cial de Nadal. Men­tre estava sos­pe­sant on refu­giar-me per inten­tar sobre­viure al con­su­misme com­pul­siu, m’ha vin­gut al cap un feno­men curiós, que he anat obser­vant els dar­rers anys, espe­ci­al­ment quan viatjo a França o a altres països euro­peus: el patri­o­tisme del con­su­mi­dor en l’era de la glo­ba­lit­zació que ens ha tocat viure. Cada vegada és més freqüent tro­bar pro­duc­tes que remar­quen des­a­com­ple­xa­da­ment que són de pro­ducció autòctona; fins i tot les grans mar­ques, aque­lles que són ico­nes de la glo­ba­lit­zació, s’han hagut d’adap­tar i fer del com­po­nent local un valor prin­ci­pal i d’atrac­tiu afe­git. Sobre­tot pro­duc­tes de men­jar típic per les fes­tes de Nadal i Cap d’Any, com gale­tes, cere­als, lla­mi­na­du­res de les grans mul­ti­na­ci­o­nals que tots tenim al cap, han hagut de fer cons­tar que una part del seu procés –ni que sigui l’emba­latge– s’ha fet en aquell país. No cal con­fon­dre aquest feno­men amb el del quilòmetre zero, encara que tot està rela­ci­o­nat. Vull dir que no crec que aquesta febrada patriòtica res­pon­gui a la neces­si­tat de reduir la pet­jada ecològica que com­porta la glo­ba­lit­zació. Més aviat sem­bla una reacció lògica a l’amenaça que la glo­ba­lit­zació pot repre­sen­tar per a la nos­tra manera de viure i per a la nos­tra iden­ti­tat. Afa­vo­rir els pro­duc­tors i els pro­duc­tes locals té un efecte bene­ficiós sobre el medi ambi­ent, és clar. Però sobre­tot té l’avan­tatge de defen­sar un model de soci­e­tat que hem anat cons­truint durant dècades, i que per­ce­bem que està en risc. Per això una cadena d’ham­bur­gue­se­ries, posem per cas, ha de fer cons­tar que la carn, l’enciam o la salsa s’han produït, en part o en la seva tota­li­tat, al mateix país. És a dir, un esta­bli­ment que ens ve de la cul­tura ame­ri­cana –un fast food– ha hagut de recu­lar i desa­me­ri­ca­nit­zar-se encara que sigui només una mica. El con­su­mi­dor ha pres consciència que tenia un rol actiu en la defensa d’aquest model de soci­e­tat? Em temo que no. Sem­bla­ria que el màrque­ting ha entès el poten­cial comer­cial que té el fet d’apos­tar per una supo­sada defensa d’allò autòcton, i per això sug­ge­reix que en com­prar tal o tal altre pro­ducte, estàs aju­dant el teu país. És una enga­nyifa, és clar. No és que no sigui així, ben al con­trari: és evi­dent que com­prar pro­duc­tes autòctons i ela­bo­rats a casa és d’una gran ajuda per a cada soci­e­tat, per a cada país. S’hau­ria de fer més! El que és una enga­nyifa és que facin creure que ho fan per patri­o­tisme. La prova de l’enga­nyifa és que men­tre van aug­men­tant les eti­que­tes amb la ban­dera de cada país, i es fa cons­tar amb lle­tres cada dia més grans que és un pro­ducte fet al teu país, apa­rei­xen thanks­gi­ving days, black fri­days, hallowe­ens, christ­mas eve allà on abans hi havia rebai­xes, cas­ta­nya­des o tions…