Només Llarena veu rebel·lió
El jutge del Tribunal Suprem no es rendeix en l’intent de fer passar per violenta l’actitud dels líders independentistes, malgrat haver encaixat diverses derrotes internacionals
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena vol fer creure al món que el comportament dels líders independentistes és objecte d’un delicte de rebel·lió, una acusació que implica un grau de violència que només Llarena sembla percebre. Malgrat que, en aquest sentit, el magistrat ja ha rebut més d’un revés de la justícia europea, no sembla disposat a rendir-se i, a tot estirar, ha obert la porta a rebaixar el delicte de rebel·lió (castigat amb fins a 30 anys de presó) fins al de sedició (fins a 15 anys). Llarena parteix d’un convenciment: el que va succeir a Catalunya l’1-O posa en perill la integritat de l’Estat espanyol. Molts partits li donen corda.
El catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva explica que entre els juristes hi ha “bastanta unitat respecte que no hi ha un delicte de rebel·lió” i matisa que el consens no és tan ampli quan es debat sobre el possible delicte de sedició. Per ell, “hi ha un delicte de desobediència que els mateixos afectats han reconegut”. Ara bé, Nieva considera que els càlculs dels líders independentistes van ser errats “perquè no van pensar que l’Estat reaccionaria d’aquesta manera i perquè van concebre que la resposta seria política”. “No eren conscients que arriscaven tant”, opina aquest expert en dret processal.
Però el poder judicial, i especialment Pablo Llarena, han esdevingut actors principals en aquesta pel·lícula, amb una qualificació dels fets que Nieva percep com a “exagerada i desproporcionada”. Precisament, en aquesta línia s’han manifestat les darreres setmanes els jutges alemanys i belgues. El catedràtic de dret processal tampoc troba explicació a la decisió d’empresonar els líders independentistes. “Per decretar la presó provisional has de tenir molt clar que hi ha un delicte, i els delictes que els imputen no els veig. Si no, qualsevol mobilització pacífica, només pel fet de concentrar molta gent, seria sedició”. I alerta: “Existeix el dret de manifestació de la gent. Amb figues delictives tan greus, aquest dret bàsic s’està posant en risc.”
Pel que fa al futur més immediat dels polítics i líders socials que tenen un procés judicial obert, Jordi Nieva defensa la independència del Tribunal Suprem, “que no necessàriament ha de dictar allò que voldria el jutge Llarena”. Finalment, subratlla que les persones que no han estat condemnades “han de tenir l’opció d’exercir el dret de representació”, un dret que Llarena els nega sistemàticament.
El poble contra llarena
Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional, explicava al març que qualsevol ciutadà català té l’opció de querellar-se contra Llarena perquè el jutge, en impedir la investidura de Jordi Sànchez, vulnerava el dret de sufragi actiu de tots els catalans. En un tres i no res, es va crear un grup de Telegram sobre aquesta qüestió, integrat per unes 20.000 persones, i un grup d’advocats va decidir posar fil a l’agulla i liderar aquesta querella contra Llarena i contra la sala d’apel·lació del Tribunal Suprem. Així va néixer Querellants per la República, que ara ultima els darrers passos per presentar la querella. Calculen que s’hi sumaran entre 2.000 i 3.000 ciutadans, que prèviament han de signar uns poders notarials (el cost és d’uns 10 euros per persona) i sol·licitar a l’INE un document que certifica que el 21 de desembre tenien dret a votar. La voluntat, segons fonts de Querellants per la República, és presentar-la al juny. “La gent ha perdut la por. Si no fos així, la resposta no estaria sent tan bona”, subratllen les mateixes fonts.
