Una setmana decisiva
Dilluns, amb el nou canvi del cronograma del magistrat Marchena, aquesta no semblava la setmana més rellevant del judici. S’havia ajornat la declaració del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena –autor de la majoria d’atestats en què se sustenten les acusacions i sembla que el Tácito que des de Twitter insultava independentistes– i l’expectació s’havia traslladat a si dijous declararia o no el major Trapero. I el major dels Mossos, un testimoni que la fiscalia no volia –no l’havia citat– ni l’interessava, va declarar (sis hores!). L’acusació de rebel·lió en opinió de molts i diversos juristes no hauria d’haver entrat mai a la sala del Suprem, i Trapero la va acabar de fer saltar pels aires. La declaració del major dels Mossos va ser transcendent –una de les més importants del judici fins ara– per allò que va dir i per les condicions en què ho va dir. Trapero no va declarar com a acusat al Suprem, sinó com a testimoni amb obligació de dir la veritat. És així com la seva declaració es contraposa i contraresta la dels alts comandaments policials de l’Estat –Trapote, Gozalo i el coordinador del dispositiu de l’1-O, De los Cobos–. El seu silenci –al qual tenia dret– hauria estat un regal per a les acusacions.
De silencis n’hi hagut més a la sala del Suprem, i hi juguen un paper important: el dels responsables de les empreses de correu postal Unipost i Buzoneo Directo; el de la presidenta de la CCMA, Núria Llorach; el de membres del CTTI i d’agències de publicitat; el del director general de Difusió, Antoni Molons (el tal Toni?); el del jutge Santiago Vidal; el de Carles Viver Pi i Sunyer, exmagistrat del Tribunal Constitucional considerat l’arquitecte jurídic del procés, i el de Josep Maria Jové, exsecretari general de la Conselleria d’Economia de Junqueras. Jové, l’home de la Moleskine més famosa, havia de declarar després del major Trapero, però no ho va fer. Es va acollir al seu dret a no declarar perquè, com tots els altres, està investigat pel jutjat número 13 de Barcelona –comptabilitza 48 investigats! pels mateixos fets que es jutgen al Suprem–. El Tribunal Suprem va imposar la disgregació de les causes i la fiscalia la va beneir –no s’hi va oposar– i ara són víctimes de la seva pròpia trampa. Quin valor probatori té la famosa Moleskine si no es pot interrogar Jové? Què hi ha de la factura (?) d’Unipost si el seu màxim responsable no en pot aportar cap informació? I d’on va sortir la factura dels anuncis de TV3 si no es pot preguntar a Llorach? En la Moleskine l’acusació hi veu l’organització per a la rebel·lió i en les factures, la malversació, però quina prova són si no es poden contrastar en el judici?
Si Trapero va acabar de desactivar una rebel·lió forçada jurídicament, l’exsecretari general del Diplocat Albert Royo i l’exdirectora de serveis del Departament de Presidència Teresa Prohias van ser un mur sòlid i infranquejable per a la fiscal Consuelo Madrigal, que buscava infructuosament escletxes per a la malversació. Prohias, exsupervisora de tota la contractació de la Generalitat, va fer gala d’un control escrupolós de la despesa pública: “Per pagar factures hi ha d’haver un expedient de contractació i no hi era.”
No és poc el que ha passat aquesta setmana, una setmana decisiva, però hi ha hagut altres elements –vistos i silenciats– que també han tingut una gran rellevància. Un, la suspensió prematura de la sessió de dilluns per necessitats professionals d’alguns membres del tribunal. Un element silenciat que es va conéixer unes hores més tard: dos dels magistrats van assistir a una reunió de la Junta Electoral Central, de la qual formen part. Van participar en la decisió que obliga a treure dels edificis públics els llaços grocs que reclamen la llibertat dels homes i dones que ells jutgen al Suprem. En quantes decisions més participaran en relació amb els presos polítics, tenint en compte que molts d’ells són candidats a les eleccions? I també hem sabut que alguns dels escorcolls que va fer la Guàrdia Civil en relació amb els fets que ara es jutgen no van ser del tot escrupolosos, com els registres sense ordre judicial a Unipost, o l’escorcoll a la Conselleria d’Economia, que la lletrada del jutjat número 13 va ampliar a dependències que no constaven a l’ordre de registre i que va resoldre amb una trucada al jutge que ni tan sols va fer constar a l’acta.
Massa irregularitats per a un judici on hi ha molts dies que no se sap ben bé què es jutja ni a qui es jutja.
