El dossier

Aprendre en línia

La pandèmia ha fet prémer l’accelerador, però abans del confinament ja es preveia que l’aprenentatge en línia, l’‘e-learning’, suposarà un gran canvi de paradigma en el món educatiu

CONTROL DEL TEMPS
En els processos d’aprenentatge a distància és bàsic tenir una bona organització del temps i una actitud proactiva

La pandèmia del coro­na­vi­rus ha sig­ni­fi­cat un punt d’inflexió en el món edu­ca­tiu. Amb el con­fi­na­ment de la població, pro­fes­sors i alum­nes –i famílies– s’han hagut d’adap­tar a l’ús de les noves tec­no­lo­gies per poder con­ti­nuar amb el curs. Tan­ma­teix, l’apre­nen­tatge en línia, el que es coneix com e-lear­ning, no és nou, i ja fa uns quants anys que hi ha experts que s’hi dedi­quen. Sense anar gaire lluny, la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC), que va ser la pri­mera uni­ver­si­tat exclu­si­va­ment en línia, acaba de com­plir vint-i-cinc anys. I el mateix dia de la cele­bració, el 6 d’abril, va obrir un cicle d’acti­vi­tats per aju­dar els docents con­fi­nats a fer la seva feina a distància. Dis­se­nyar els cur­sos, l’ava­lu­ació, la manera de moti­var i acom­pa­nyar els estu­di­ants i l’adap­tació dels currículums a la rea­li­tat de l’ense­nya­ment a distància són alguns dels rep­tes en què la UOC té prou experiència. “Nosal­tres hi estem acos­tu­mats, el con­fi­na­ment no ha variat gaire la nos­tra feina, excepte si hi ha hagut casos de pro­fes­sors que s’han posat malalts”, explica Lluís Pas­tor, direc­tor del Cen­tre d’Inno­vació de l’Apre­nen­tatge d’aquesta uni­ver­si­tat i, per tant, expert en e-lear­ning.

D’entrada, s’ha de tenir clar que aquest con­cepte no fa referència només a l’edu­cació for­mal, ja sigui a les esco­les, els ins­ti­tuts o les uni­ver­si­tats, sinó que és molt més ampli. Si jo no tinc ni idea de fer una truita de pata­tes i busco a inter­net un tuto­rial que m’ho expli­qui, també estic fent un apre­nen­tatge en línia. Ho podria haver après com­par­tint espai i temps amb algú que sabés fer la truita, però amb les noves tec­no­lo­gies ja no cal.

“Fins ara –explica Pas­tor– l’ense­nya­ment s’havia fet sem­pre reu­nint per­so­nes en un espai amb un expert o una experta que feia expli­ca­ci­ons. Ara, les noves tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació han permès que per pri­mera vegada en la història de la huma­ni­tat això no hagi de ser així. El ven­tall de pos­si­bi­li­tats és enorme, de la mateixa manera que en el sis­tema antic d’apre­nen­tatge hi cabia tot, des de la for­mació de giha­dis­tes en un racó del món fins a la for­mació catequètica que pot fer un capellà en un poble.”

L’oferta en línia és tan àmplia com la pre­sen­cial. Gràcies a inter­net podem apren­dre idi­o­mes, a cui­nar, a fer entre­na­ment físic, podem ampliar tot tipus de conei­xe­ments i fins i tot podem fer una car­rera uni­ver­sitària. Ara bé, amb una oferta tan gran, com podem dis­tin­gir el gra de la palla si volem for­mació de qua­li­tat? “Jo diria que tot allò que fa que no apren­guis, o que apren­guis d’una manera més avor­rida que si fos pre­sen­cial, s’ha de des­car­tar”, afe­geix aquest expert. Per exem­ple, un curs de ris­cos labo­rals que con­sis­teixi a entrar en un lloc web que sigui una còpia d’un lli­bre pas­sat a for­mat d’HTML i en què l’alumne només hagi d’anar pas­sant pàgina a pàgina fins a arri­bar a un qüesti­o­nari final... és mala idea, un apre­nen­tatge avor­rit molt pit­jor que un curs pre­sen­cial. En canvi, una matèria com el dret civil es pot con­ver­tir en diver­tida si l’aprens mirant pel·lícules, fent debats o pro­po­sant casos reals... “Pot ser molt més esti­mu­lant que sim­ple­ment anar a classe a pren­dre apunts”, insis­teix Pas­tor, que està con­vençut que el món de l’edu­cació viurà un tsu­nami en la pròxima dècada i que en l’àmbit uni­ver­si­tari l’apre­nen­tatge pre­sen­cial serà l’excepció i el que es faci en línia serà l’habi­tual. “Les pan­ta­lles ja for­men part de la nos­tra vida. I pot­ser després d’aquesta crisi i del con­fi­na­ment, alguns estu­di­ants pen­sa­ran que hi ha d’haver un motiu més interes­sant que escol­tar un pro­fes­sor per anar a classe”, afe­geix. En qual­se­vol cas, la pre­sen­ci­a­li­tat sem­pre serà necessària en alguns àmbits. Ens podem ima­gi­nar met­ges for­mats només en línia? “Hi ha mol­tes acti­vi­tats que tenen un caràcter més ope­ra­tiu que es con­ti­nu­a­ran fent pre­sen­ci­al­ment. A la UOC for­mem pro­fes­sors de secundària i quan han d’anar a fer pràcti­ques als cen­tres, hi van. D’altra banda, jo sí que m’ima­gino futurs estu­di­ants de medi­cina fent biòpsies amb rea­li­tat vir­tual. Però men­tres­tant, men­tre no hi hagi nous avenços tec­nològics, tot allò que reque­reix pre­sen­ci­a­li­tat con­ti­nuarà”, diu Pas­tor.

digi­ta­lit­zació a les aules

S’ha de dife­ren­ciar entre la for­mació total­ment en línia (que implica que tot ho apre­nem a través de les pan­ta­lles) i la digi­ta­lit­zació a les aules, és a dir apli­car la tec­no­lo­gia a les clas­ses físiques. Les esco­les i els ins­ti­tuts cata­lans ja fa temps que incor­po­ren la tec­no­lo­gia, però difícil­ment això pot subs­ti­tuir el con­tacte pre­sen­cial. “A aques­tes edats seria estrany tre­ba­llar només amb pan­ta­lles, la part de la soci­a­lit­zació és molt impor­tant. Tan­ma­teix, els cen­tres poden incor­po­rar la digi­ta­lit­zació per can­viar el sis­tema d’apre­nen­tatge i que les aules dei­xin de ser una fàbrica de gent pre­nent notes”, insis­teix el res­pon­sa­ble de la UOC.

Per a la catedràtica de tec­no­lo­gia edu­ca­tiva de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili Mercè Gis­bert, la pre­sen­ci­a­li­tat en l’edu­cació depèn d’allò que es vul­gui acon­se­guir. “Hi ha ope­ra­ci­ons que no neces­si­ten una interacció, per exem­ple exer­ci­cis i acti­vi­tats que con­sis­tei­xen a repro­duir pro­ces­sos fins que els aca­bes inte­ri­o­rit­zant, com apren­dre les sumes i les mul­ti­pli­ca­ci­ons amb el sis­tema tra­di­ci­o­nal, però hi ha com­petències trans­ver­sals que tenen més a veure amb la part emo­ci­o­nal, la part comu­ni­ca­tiva i la part de gestió de la mateixa vida com a estu­di­ants, en què la presència aporta un valor afe­git que la no presència no apor­tarà mai”, indica. Gis­bert, que té una llarga experiència impar­tint assig­na­tu­res a distància, coin­ci­deix amb Pas­tor que per poder dur a terme una bona for­mació en línia cal molta pla­ni­fi­cació prèvia i tenir en compte la moti­vació i l’acom­pa­nya­ment dels estu­di­ants.

“Durant el con­fi­na­ment, molts pro­fes­sors han entès per­fec­ta­ment quina és la situ­ació i què sent l’estu­di­ant que està a distància. Tinc alum­nes lla­ti­no­a­me­ri­cans que estan actius quan jo dormo, i si no ho tenen en compte, es pen­sen que no els faig cas, però el que passa, sim­ple­ment, és que estic dor­mint. Els estu­di­ants a distància han d’enten­dre que els pro­fes­sors no som una hot-line, neces­si­tem uns hora­ris, uns caps de set­mana i poder des­con­nec­tar. Es reque­reix molta orga­nit­zació per part de l’alumne i també per part del pro­fes­sor”, remarca. Posa com a exem­ple una classe amb 80 alum­nes a distància. “Si cada alum­nes té un dubte i el plan­teja per cor­reu electrònic, has de con­tes­tar vui­tanta cor­reus. Per tant, has de bus­car una estratègia que ho sim­pli­fi­qui. En el cas dels estu­dis pre­sen­ci­als, quan un alumne fa una pre­gunta i la res­pons, tots els altres la poden sen­tir, però en línia no. Així, la quan­ti­tat de temps que has d’inver­tir per aten­dre els alum­nes és molt més gran en l’apre­nen­tatge a distància que en el pre­sen­cial”, asse­gura.

En l’e-lear­ning, l’orga­nit­zació del temps és bàsica, tant per als pro­fes­sors com per als alum­nes. També el com­promís, perquè apren­dre a distància és una tasca molt pro­ac­tiva. I aques­tes capa­ci­tats ja són un bon bagatge per si matei­xes. “En el nos­tre cas, els con­trac­ta­dors ens diuen que els nos­tres gra­du­ats tenen un gran con­trol del temps i una acti­tud més pro­ac­tiva per fer les coses. Per què? Doncs perquè han estat entre­nats durant molts semes­tres per fer-ho”, explica Pas­tor, que insis­teix que l’apre­nen­tatge en línia no és una opció con­jun­tu­ral, sinó que ha arri­bat per que­dar-se. “Ve per sumar, de la mateixa manera que la tele­visió no va posar fi a la ràdio, ni inter­net tam­poc posarà fi a les acti­vi­tats pre­sen­ci­als. El que cal és no caure en paranys d’aquells que, com en tota nove­tat, es volen apro­fi­tar. Cal asse­gu­rar la qua­li­tat, no tenir por, i enten­dre que és un sis­tema que s’anirà implan­tant de manera natu­ral”, afirma.

Men­tre això no passa, ja es comença a par­lar del b-lear­ning. En aquest cas la lle­tra b prové de la paraula anglesa blen­ded (‘bar­re­jat’) i implica un apre­nen­tatge que com­bina les dues opci­ons: pre­sen­cial i a través de la pan­ta­lla. Ja es fa ser­vir, per exem­ple, a les esco­les ofi­ci­als d’idi­o­mes, que ofe­rei­xen només una classe pre­sen­cial a la set­mana i la resta dels con­tin­guts es tre­ba­llen a través de les pla­ta­for­mes digi­tals. Com passa amb tot l’apre­nen­tatge en línia, els pro­fes­sors poden fer el segui­ment dels exer­ci­cis que van fent els alum­nes, com­pro­var quin nivell de des­tresa tenen, quant de temps tri­guen a fer cada prova... I els estu­di­ants tenen més lli­ber­tat per poder tre­ba­llar una part de la matèria des de casa. És, per tant, una bona manera de per­dre els pre­ju­di­cis envers la for­mació a distància, que gràcies a les noves tec­no­lo­gies, si és de qua­li­tat, ja no s’assem­bla gens a empo­llar sim­ple­ment un temari.

MÉS DISCIPLINA I MOTIVACIÓ

Es necessita més disciplina a distància que de manera presencial? Aquesta és la gran pregunta. “Estudiar és una activitat proactiva, requereix molt de cada persona. El sistema tradicional, com que tothom l’ha fet sempre igual, el tenim més integrat”, explica Lluís Pastor. En l’aspecte pràctic, l’e-learning ho posa més fàcil perquè tens la formació on tens la tauleta, l’ordinador o el telèfon, però també has de ser molt més curós i disciplinat per organitzar el teu temps. “Les formacions presencials, com que són en grup, sembla que ens motivin més, però es tracta de tenir-ho clar. Quan tu decideixes quan aprens, has de tenir molt més control i compromís envers els estudis. Però això ens passa en tot els àmbits de la vida; tot allò que ens agrada i que volem fer requereix un compromís”, afegeix.

LLUÍS PASTOR DIRECTOR DEL CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’APRENENTATGE DE LA UOC

“Triguem un any a preparar una assignatura”

L’aprenentatge en línia salvarà el curs?

Aquesta emergència ha agafat tot el sistema educatiu per sorpresa. S’ha hagut de fer un aprenentatge en línia d’hospital de campanya, sense estar ben preparats. La formació a distància no es pot improvisar, s’ha de preparar molt bé perquè sigui de qualitat. Un dels conceptes clau és aquest, una planificació absoluta, com si el curs fos el guió d’una pel·lícula. En situacions normals, sabem hora a hora, dia a dia i setmana a setmana què li anirà passant a l’estudiant a distància, perquè els professors han preparat aquest recorregut d’aprenentatge amb molta calma.

En què consisteix aquesta planificació?

A la UOC, qualsevol assignatura es planteja amb un any d’antelació: què es farà fer als estudiants? Amb quin material? Amb quins recursos? Què llegiran? Quins vídeos miraran? Com es farà l’avaluació? Amb el confinament, però, professors que mai s’havien plantejat aquestes qüestions ara es troben fent classes des del menjador de casa. S’ha hagut d’improvisar completament, i de la mateixa manera que un hospital de campanya no pot oferir els mateixos serveis que un hospital de primer ordre, però ajuda a salvar moltes vides, aquest aprenentatge que s’ha fet ara no serà el millor però permetrà que molts alumnes puguin salvar el curs. I, d’altra banda, aquesta situació tindrà com a part positiva que moltes persones comencin a perdre la por a aprendre a distància.

MOOC

És la principal plataforma dels MOOC (cursos en línia, massius i gratuïts) que van posar de moda les universitats nord-americanes. Normalment, el curs és gratuït, però el certificat es fa pagar. Tenen una taxa de rendiment baixa –es calcula que només entre un 3 i un 5% dels inscrits els acaben– i sembla que es fan sobretot per provar si algunes matèries tindran èxit o per captar alumnes brillants.

IMPRESCINDIBLE A ESO I BATXILLERAT

Les visites a aquest canal de YouTube es compten per milions. El seu creador, David Calle, és un professor que arran de la crisi del 2008 va decidir penjar a internet les seves explicacions sobre matemàtiques per ajudar els alumnes que no podien anar a una acadèmia privada. Ara també inclou classes de física, química i tecnologia. I molts estudiants li deuen els seus aprovats.

CLASSES D’ANGLÈS

BRITISH COUNCIL Internet és ple de possibilitats per aprendre idiomes, i en el cas de l’anglès l’oferta és tan gran que pot costar decidir-se. El British Council és una entitat internacional que promou l’aprenentatge d’aquesta llengua i també el coneixement de la cultura britànica. L’any passat, més de 2 milions de persones d’arreu del món van fer els seus exàmens, que poden tenir caràcter oficial.

EL PORTAL EDUCATIU PER EXCEL·LÈNCIA

EDU365 El portal educatiu de la Generalitat ofereix tota mena de recursos en línia, agrupats per etapes –infantil, primària, secundària, batxillerat...– i per matèries. Des de càpsules per aprendre a tocar un instrument musical fins a problemes de matemàtica i ciències, passant per lectures de textos filosòfics, activitats interactives que fomenten els valors i propostes de creació artística.

BENESTAR FÍSIC

Són molts els tutorials de YouTube que poden ajudar a practicar exercici físic a distància. Des d’entrenaments gairebé professionals fins a activitats per a principiants o persones grans. Una proposta amb molts de seguidors és el ioga. El canal de Xuan Lan té més de 700.000 usuaris i ofereix opcions per a tots els gustos. També hi ha tallers de ioga per a nens a Pekeyoguis.

ART I CULTURA

GOOGLE ARTS & CULTURE Per endinsar-se en el món artístic i cultural res millor que aquesta plataforma en què es pot accedir a imatges en alta resolució d’obres d’art –més de 32.000 peces– que es troben en museus i institucions de més de quaranta països. També es poden fer recorreguts virtuals per les diferents galeries. I no només hi ha museus, també inclou visites a llocs interessants, com el CERN de Ginebra.

PER AMPLIAR CONEIXEMENTS

Acrònim de tecnologia, entreteniment i disseny, la societat TED és una organització que prepara conferències arreu del planeta sota el lema Idees que val la pena estendre. Les TED Talks duren uns 20 minuts i n’hi ha de temes diversos. Alguns conferenciants són famosos, d’altres no, però tots tenen idees interessants. Les xerrades en anglès es poden escoltar subtitulades en català.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.