Jo no ho soc però...

ARRE­LAT I ESTRUC­TU­RAL

Però les dades són tos­su­des i les reco­lli­des per les enti­tats que llui­ten con­tra el racisme i la dis­cri­mi­nació racial no augu­ren que la situ­ació tin­gui ganes de can­viar. És més, coin­ci­dei­xen a des­ta­car que aquí es viu un racisme estruc­tu­ral que afecta totes i cadas­cuna de les potes de la democràcia i de l’estat del benes­tar. “Com que està tan arre­lat entre nosal­tres i forma part de la quo­ti­di­a­ni­tat, és molt més com­pli­cat asse­nya­lar-lo i extir­par-lo”, diu l’antropòloga. Segons el dar­rer Informe de l’Obser­va­tori de les Dis­cri­mi­na­ci­ons a la ciu­tat de Bar­ce­lona –reco­lli­des per l’Ofi­cina per la No Dis­cri­mi­nació (OND) i la Taula d’Enti­tats–, amb dades de l’any pas­sat, un terç dels casos de dis­cri­mi­nació que es van trac­tar estan vin­cu­lats al racisme. L’informe inci­deix en dos aspec­tes clau: un 37% dels agents dis­cri­mi­na­dors són per­so­nes par­ti­cu­lars, la majo­ria d’inci­dents es pro­du­ei­xen als car­rers i al trans­port públic i tan sols un 15% dels casos van aca­bar en denúncia. “Estem davant una pràctica nor­ma­lit­zada, que s’acaba accep­tant perquè es viu de forma habi­tual i con­tra la qual no es veu recor­re­gut”, comenta un dels res­pon­sa­bles, que hi afe­geix que “la situ­ació encara es com­plica més perquè els afec­tats no con­fien en el sis­tema poli­cial ni judi­cial i temen que hi pugui haver represàlies”.

La por d’expli­car, de donar a conèixer un atac racista en espe­cial davant les for­ces de segu­re­tat mos­tra fins a quin punt estan nor­ma­lit­za­des les acti­tuds dis­cri­mi­natòries. “No nai­xem racis­tes, però sí que se’ns donen un seguit de pau­tes en la nos­tra soci­a­lit­zació que ens aju­den a veure l’altre, el dife­rent i l’estran­ger, com un perill que cal allu­nyar i que encara es troba a les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons”, comenta Alícia Rodríguez, coor­di­na­dora del ser­vei d’atenció i denúncia de SOS Racisme. Nor­ma­ti­ves i com­petències no només de l’àmbit català “no poden defu­gir més la res­pon­sa­bi­li­tat de posar el focus en el res­pecte dels drets de totes les per­so­nes que viuen al nos­tre país perquè, si hem acon­se­guit apli­car el biaix de gènere, hem de fer el mateix amb el biaix anti­ra­cista”.

Per Rodríguez, els exem­ples del racisme ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zat són, malau­ra­da­ment, massa habi­tu­als. “El nos­tre prin­ci­pal pro­blema és que no hi ha una volun­tat política ferma per iden­ti­fi­car i res­pon­dre totes i cadas­cuna de les for­mes en què es mani­festa la dis­cri­mi­nació racial a casa nos­tra”, comenta la res­pon­sa­ble de l’orga­nit­zació, que lamenta que un dels prin­ci­pals obs­ta­cles per enten­dre la mag­ni­tud de la situ­ació és que no hi ha un recull de dades en l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal. “Fins fa qua­tre dies no es reco­llien dades sobre la violència de gènere i quan va aparèixer la sen­si­bi­li­tat política necessària també ho van fer les polítiques públi­ques per posar fi a aquesta xacra. Amb el racisme s’ha d’actuar de la mateixa manera, perquè fins que no es tracti com a pro­blema estruc­tu­ral no es podrà resol­dre”, asse­gura Rodríguez.

OBLIT O DES­IN­TERÈS?

Davant un racisme de baixa inten­si­tat i menys agres­siu que en altres països, la res­posta de les admi­nis­tra­ci­ons a l’hora de legis­lar i sobre­tot apli­car la seva erra­di­cació també és força tèbia. Pot­ser perquè no dona vots? “Segu­ra­ment. Té molt a veure amb una estruc­tura social en la qual el racisme legi­tima cer­tes polítiques que res­ca­ten els d’aquí abans que els de fora, que asse­nya­len l’estran­ger com a res­pon­sa­ble de la manca de feina o fins i tot d’una supo­sada amenaça ter­ro­rista”, enu­mera, i con­si­dera que davant d’aquest esce­nari es tanca la porta a esta­blir un repar­ti­ment de la riquesa i els recur­sos més just i equi­ta­tiu. “Apli­quem polítiques per con­tro­lar les per­so­nes, no polítiques per a les per­so­nes”, asse­nyala Rodríguez.

Bona prova d’això es recull en la dar­rera memòria de SOS Racisme, que es va publi­car fa pocs dies i que informa d’una rea­li­tat peri­llosa: des del 1999 l’enti­tat ha cons­ta­tat 571 casos d’abu­sos poli­ci­als d’un total de 2.514 casos assu­mits, el que repre­senta prop d’un de cada qua­tre. “Hi ha un racisme poli­cial a Cata­lu­nya i, el que és pit­jor, una impu­ni­tat poli­cial que prova com és d’estruc­tu­ral el racisme al nos­tre país i com costa d’erra­di­car-lo”, cons­tata la res­pon­sa­ble de SOS Racisme. Les dades faci­li­ta­des per l’orga­nit­zació posen l’accent en el fet que només en qua­tre oca­si­ons s’ha con­dem­nat un agent de poli­cia i, en cap d’aques­tes, s’ha apli­cat l’agreu­jant de delicte racista. “És abso­lu­ta­ment neces­sari que des de les admi­nis­tra­ci­ons es reco­ne­gui l’existència d’un racisme ins­ti­tu­ci­o­nal i es posin en marxa meca­nis­mes per neu­tra­lit­zar-lo”, insis­teix Alícia Rodríguez. Les seves deman­des coin­ci­dei­xen amb el dar­rer cas denun­ciat pel jove Wubi de Sant Feliu Sas­serra, que va enre­gis­trar amb el seu mòbil insults i vexa­ci­ons per part de diver­sos mos­sos d’esqua­dra com ara “ets un mico” i “ets un negre de merda”. SOS Racisme exer­ceix com a acu­sació par­ti­cu­lar en el cas i exi­geix a la Gene­ra­li­tat que se’ls con­demni.

Davant el ressò mediàtic pro­vo­cat pel cas, el Depar­ta­ment d’Inte­rior va infor­mar de l’ober­tura d’una inves­ti­gació i del canvi de des­ti­nació dels agents, que han estat reti­rats del patru­llatge al car­rer en espera de la reso­lució judi­cial, i el mateix con­se­ller Miquel Buch va anun­ciar aquesta mateixa set­mana en seu par­la­mentària que expul­sa­ria els agents del cos quan tingués constància dels noms. Paral·lela­ment, el cap dels Mos­sos, Edu­ard Sallent, va enviar una carta a tot el cos poli­cial en què expres­sava “ver­go­nya i indig­nació” per l’atac per­pe­trat cap a Wubi i que l’inci­dent “per­ju­dica enor­me­ment” la poli­cia cata­lana perquè pro­voca “recel” i “des­con­fiança” entre la ciu­ta­da­nia. El Síndic de Greu­ges, per la seva banda, també ha obert una actu­ació d’ofici.

Però, mal­grat aquests pas­sos enda­vant, el racisme es pot esbor­rar? Els experts con­sul­tats ho veuen difícil i com­plex, però no impos­si­ble. “Hem de can­viar el xip i donar importància al valor que aporta l’immi­grant a la soci­e­tat occi­den­tal, com ara que majo­ritària­ment s’encar­rega de cui­dar la gent gran i que quan la crisi sanitària ens ha col­pe­jat a tots ha estat dels pri­mers a posar-se a cosir mas­ca­re­tes o a repar­tir men­jar entre els menys afa­vo­rits”, recorda l’antropòloga Rosa Lázaro, que des­taca que el movi­ment migra­tori “s’ha de tor­nar a con­si­de­rar en posi­tiu, perquè enri­queix la soci­e­tat” i posa en el cen­tre del debat la neces­si­tat, nova­ment, de dis­tri­buir papers per a tot­hom per començar a par­ti­ci­par com a iguals dins el sis­tema. Final­ment, remarca que l’auge de l’extrema dreta a Europa, amb veu inclosa en els par­la­ments, encara difi­cul­tarà més el camí per escom­brar el racisme. “Són veus que asse­nya­len deter­mi­nats col·lec­tius com a res­pon­sa­bles de l’atur i del mal moment de l’eco­no­mia i és un dis­curs atrac­tiu per a molta gent, encara que sigui men­tida”, diu Alícia Rodríguez que lamenta que les pro­cla­mes popu­lis­tes hagin tin­gut i tin­guin tant de ressò mediàtic. “S’impo­sen l’odi i el rebuig cap a aquells que són dife­rents davant la reflexió i la recerca de solu­ci­ons”, es lamenta.