“El desig de marxar ja hi era”

La pandèmia i les seves conseqüències, com el teletreball, han estat l’excusa perfecta per marxar de l’Eixample barceloní. Així ho han fet, des de l’octubre, Mar Góngora i Albert Turull, amb els seus fills de 3 i 7 anys. Camprodon ha estat el seu destí. “Fa cinc anys que hi veníem sempre que teníem vacances. Amb el tema del confinament, vam tenir l’oportunitat de teletreballar. Per a nosaltres, ha estat com una operació fugida”, explica la Mar, barcelonina de 32 anys i administrativa. Aquest matrimoni de Barcelona ja va viure del març al setembre al poble, gaudint dels seus avantatges i madurant una decisió, motivada en gran part per la covid. “La tornada va ser molt dura. Ja feia temps que hi pensàvem. Això ha estat la gota que ha fet vessar el got”, aclareix l’Albert, de 34 anys i també nascut a Barcelona. “Ha estat una mica una fugida a cegues, però amb tranquil·litat. Sempre estem a temps de tornar, tot i que no és la intenció”, afegeix. Però no tot ha estat una bassa d’oli quant a la decisió final: “Ha estat difícil, perquè hi ha un arrelament. A Barcelona hi tenim la família, els amics, l’escola dels nens... tot això ho deixes. Però tampoc te’n vas a Austràlia”, diu la Mar. “El desig de marxar ja hi era, i els canvis provocats pel coronavirus l’han propiciat. Estem enamorats de Camprodon. Els nens estan encantats i la rebuda ha estat espectacular. No ens en penedim”, afirma.