Lectures per telèfon contra la pandèmia

Va fer córrer la veu per Twit­ter. De fet, la va ofe­rir. Era el 19 de març quan tots estàvem con­fi­nats a casa: “M’ofe­reixo a lle­gir per telèfon novel·les, con­tes i poe­sia, de manera gratuïta, a aque­lles per­so­nes que ho neces­si­tin, en català o cas­tellà, segons dis­po­ni­bi­li­tat dels tex­tos i a hores con­vin­gu­des.” És Lluís Agustí, pro­fes­sor de la Facul­tat d’Infor­mació i Mit­jans Audi­o­vi­su­als de la UB, amb un llarg currículum: bibli­o­te­cari, lli­cen­ciat en filo­lo­gia por­tu­guesa, doc­tor en infor­mació i docu­men­tació... Ha vis­cut i viu entre lli­bres. Durant uns anys, va recórrer món de bibli­o­teca en bibli­o­teca, va tre­ba­llar entre lli­bres a Lis­boa, París, Brus­sel·les i Nova York. De retorn a casa, a Bar­ce­lona, –“tinc un fill que ja havia pas­sat per tants llocs!”– viu també entre lli­bres, uns 4.000, cal­cula, més un parell de milers més que guarda a casa dels pares.

De parau­les per lle­gir, no n’hi fal­ta­rien. No sabia, però, la res­posta que tin­dria aquell modest ofe­ri­ment. “Veia que al meu vol­tant hi havia molta angoixa en l’ambi­ent. Jo, que sem­pre vaig enfei­nat, per pri­mera vegada era a casa fent feina però tran­quil, i vaig pen­sar que podia donar un cop de mà.” Nou mesos després d’ofe­rir la seva veu, con­ti­nua lle­gint per telèfon, ara només els diu­men­ges. Els Con­tes per telèfon de Gianni Rodari són un refe­rent per a tot bibli­o­te­cari, però ell pen­sava més en Marek Hal­ter, l’escrip­tor i acti­vista francès, que de petit va acon­se­guir fugir del gueto de Varsòvia fins als camps de refu­gi­ats de l’URSS i que explica com en aque­lla època de penúries, fam i violència l’únic moment en què s’atu­rava tot era quan s’expli­ca­ven històries.

Aquell mateix 19 de març de la piu­lada ja es va posar en marxa amb la lec­tura, amb tres peti­ci­ons, i des de lla­vors i fins al juliol van pas­sar a set o vuit diàries. Quinze minuts per a cada una, “no podia abu­sar tam­poc de la paciència de la gent”, i les esto­nes prèvies per deci­dir les lec­tu­res: tres poe­mes sobre el record de la feli­ci­tat, tres més sobre mos­ques... con­tes o frag­ments d’assaigs, de Plató a Godot, Segarra, Cal­ders o Estellés. “Quedàvem a una hora con­creta, em posava els cas­cos i lle­gia, res més.” En aca­bar, se cita­ven per a un altre dia i hora. La veu esta­bleix vin­cles molt pode­ro­sos: “Hi ha gent que no he vist mai, però ens seguim tru­cant, ha estat simpàtic.” Ha lle­git per a dese­nes de per­so­nes, i algu­nes espe­ra­ven cada dia la seva veu: “Hi ha una dona amb qui fins a l’últim dia del con­fi­na­ment ens vam tru­car cada dia, de dilluns a diu­menge.” Li han sug­ge­rit de posar-hi imatge a través de vide­o­con­ferències, de fer pod­casts per arri­bar a més gent... però no és això. “És una cosa efímera, i per a una per­sona con­creta. El fet de lle­gir ser­veix per dei­xar de pen­sar en altres coses.” I això és el que volia ofe­rir, uns moments de pau.