“Hi ha reinfectats, jo en soc un cas”

Encara estic de baixa, en fase de recu­pe­ració. Em vaig rein­fec­tar a l’agost i vaig estar hos­pi­ta­lit­zat vint dies. Em van donar l’alta el dia 18 de setem­bre i con­fio que podré començar a tre­ba­llar després de fes­tes. En la pri­mera infecció, al març, només vaig tenir símpto­mes lleus, i tre­ba­llava des de casa ate­nent per telèfon els meus paci­ents. La segona vegada, ja no va ser el mateix.

D’una banda físiques, i també psíqui­ques, en el sen­tit d’una certa len­ti­tud. Jo mai havia estat hos­pi­ta­lit­zat, ni havia tin­gut res, faig molt d’esport i ara estic a un 50% del que podia fer abans. És el que se’n diu la síndrome post­co­vid. He estat fent també un segui­ment neu­ro­cog­ni­tiu a l’Ins­ti­tut Gutt­mann, i m’expli­quen que estan veient gent jove, de menys de 50 anys, advo­cats, met­ges… o d’altres pro­fes­si­ons intel·lec­tu­als que refe­rei­xen que no estan com abans de tenir la covid. Hi ha una certa fei­xu­guesa, una mena de boira que difi­culta la con­cen­tració. No hi ha dany orgànic en l’aspecte cere­bral, però sí que queda una mica tocat en aquest sen­tit. També pot influir l’estrès per l’hos­pi­ta­lit­zació i d’estar pen­dent de si t’han d’intu­bar; això crea molta ansi­e­tat i passa fac­tura. I ja no par­lem de la gent que ha estat intu­bada.

Vaig estar a punt de neces­si­tar-ne, i com que soc metge m’ho veia venir i va ser angoi­xant. Al final, me’n vaig sal­var però a canvi d’una situ­ació també força ingrata. Vaig ser tras­lla­dat de l’Hos­pi­tal de Palamós a la uni­tat de semicrítics de Can Ruti quan faig fer un dete­ri­o­ra­ment sever, amb una pneumònia bila­te­ral, i vaig començar a desa­tu­rar. Hi vaig arri­bar en una situ­ació crítica i a punt de ser intu­bat. Van pro­var una alter­na­tiva a la intu­bació, per si res­po­nia, unes ulle­res nasals d’alt flux d’oxi­gen. T’injec­ten oxi­gen amb alta pressió, humi­di­fi­cat i a 36 graus de tem­pe­ra­tura. És força des­a­gra­da­ble de supor­tar i no és durant unes hores, sinó durant dies, i has d’ins­pi­rar i expi­rar pel nas. Si res­pi­ra­ves per la boca ja desa­tu­ra­ves de seguida i sona­ven les alar­mes, tenia por d’ador­mir-me, era angoi­xant.

A Palamós hi vaig estar qua­tre dies i els setze res­tants a Can Ruti, a semicrítics. No et pots moure del llit, comen­ces a per­dre mus­cu­la­tura, perds pes… A poc a poc, comen­ces a seure a la cadira, i després has de tor­nar a apren­dre a cami­nar perquè mus­cu­lar­ment sem­bla que no toquis a terra. Envi­ava what­sapps a casa expli­cant-los, com una pro­esa, que havia pogut cami­nar un minut seguit!

El que se sap és que és un virus traïdor. Quan comen­cen els símpto­mes no tens cap sen­sació de gra­ve­tat, una mica de febre, males­tar... però quan apa­rei­xen els pro­ble­mes res­pi­ra­to­ris es con­ver­teix en una urgència hos­pi­talària, perquè neces­si­tes oxi­gen. En un moment pots pas­sar de no greu a molt greu. En la pri­mera onada, que això no se sabia, s’envi­ava la gent a casa perquè tenien símpto­mes lleus, i de vega­des quan tor­na­ven ja esta­ven molt greus i alguns, en qüestió d’hores, morien. S’han après mol­tes coses des de la pri­mera onada.

L’equip de l’Irsi­Caixa de Can Ruti de Bona­ven­tura Clo­tet, i em fa el segui­ment el doc­tor Roger Para­des. Ells, que fa dècades que tre­ba­llen amb la sida, són molt conei­xe­dors de les para­si­to­sis per virus i són també cap­da­van­ters en la inves­ti­gació de la covid. Són un equip molt potent en l’àmbit mun­dial. Em fan tot tipus d’anàlisis i han pogut seqüenciar el meu virus, el de la rein­fecció, i no és de la mateixa soca que la que hi havia al març.

El virus pot tenir dife­rents soques, unes de més viru­len­tes que d’altres, i això és el que fa incert què pas­sarà amb les vacu­nes, quina immu­ni­tat gene­ra­ran, per quant de temps, si cobri­ran totes les vari­ants de soques… Tot això són incògni­tes. Es creu que al març teníem una soca asiàtica, que venia de la Xina, i sem­bla que la segona seria una soca euro­pea, amb vari­ants. Si algun nega­ci­o­nista lle­geix això, li diria que si us plau que no ho negui més. I per a la gent que té por d’aga­far la covid, que sàpiga que tenim trac­ta­ments.

En la pri­mera infecció, gai­rebé no vaig fer immu­no­glo­bu­li­nes, les IgG. Aquest segon cop sí, he fet IgGs i anti­cos­sos. He fet una bona res­posta immune; fins quan... no ho sé.