EL TEMPORAL QUE HAVIA DE SER LA PITJOR DESGRÀCIA

Tot just és 24 de gener i sem­bla que a Cata­lu­nya ja ha pas­sat la desgràcia més des­ta­cada de l’any, encara sense cap sos­pita ferma sobre el tsu­nami víric que s’acosta. Un tem­po­ral bate­jat amb el nom de Glòria escom­bra el país entre el 19 i el 23 d’aquell mes, dei­xant un ras­tre de devas­tació al lito­ral i al pre­li­to­ral, amb el delta de l’Ebre i la conca del Ter com a prin­ci­pals punts afec­tats per la força com­bi­nada del tem­po­ral de vent i pluja.

El Glòria és un tem­po­ral únic i incom­pa­ra­ble, sobre­tot per tres motius: la seva extensió en el temps –s’allarga durant cinc dies, entre el diu­menge 19 i el dijous 23 de gener–, la seva expansió al ter­ri­tori –afecta en major o menor mesura gai­rebé cada quilòmetre qua­drat de sòl català– i la mul­ti­pli­ci­tat de fenòmens que es con­gre­guen, amb vent, pluja, neu i onatge. A més de pro­vo­car infi­ni­tat de des­tros­ses sobre el ter­reny, el tem­po­ral costa la vida a qua­tre per­so­nes. La Gene­ra­li­tat, a través de l’Ins­ti­tut Car­togràfic i Geològic de Cata­lu­nya, ha fet un estudi – avançat l’octu­bre pas­sat per aquesta revista en un ampli dos­sier– en què s’inven­ta­rien els efec­tes que el tem­po­ral ha dei­xat sobre el ter­ri­tori. Aquest balanç final posa de relleu, d’entrada, que les esti­ma­ci­ons ini­ci­als pel que fa al cost econòmic dels danys oca­si­o­nats pel Glòria es van que­dar cur­tes i que, un cop s’ha reco­llit tota la infor­mació, la quan­ti­tat es dis­para fins als 518 mili­ons d’euros. Una quan­ti­tat que podria créixer tenint en compte que gai­rebé un any després de la històrica lle­van­tada encara que­den valo­ra­ci­ons per fer i repa­ra­ci­ons, un retard en què tam­poc no ha estat menor l’efecte inter­rup­tor de la pandèmia.