EL TEMPORAL QUE HAVIA DE SER LA PITJOR DESGRÀCIA

Tot just és 24 de gener i sembla que a Catalunya ja ha passat la desgràcia més destacada de l’any, encara sense cap sospita ferma sobre el tsunami víric que s’acosta. Un temporal batejat amb el nom de Glòria escombra el país entre el 19 i el 23 d’aquell mes, deixant un rastre de devastació al litoral i al prelitoral, amb el delta de l’Ebre i la conca del Ter com a principals punts afectats per la força combinada del temporal de vent i pluja.

El Glòria és un temporal únic i incomparable, sobretot per tres motius: la seva extensió en el temps –s’allarga durant cinc dies, entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener–, la seva expansió al territori –afecta en major o menor mesura gairebé cada quilòmetre quadrat de sòl català– i la multiplicitat de fenòmens que es congreguen, amb vent, pluja, neu i onatge. A més de provocar infinitat de destrosses sobre el terreny, el temporal costa la vida a quatre persones. La Generalitat, a través de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ha fet un estudi – avançat l’octubre passat per aquesta revista en un ampli dossier– en què s’inventarien els efectes que el temporal ha deixat sobre el territori. Aquest balanç final posa de relleu, d’entrada, que les estimacions inicials pel que fa al cost econòmic dels danys ocasionats pel Glòria es van quedar curtes i que, un cop s’ha recollit tota la informació, la quantitat es dispara fins als 518 milions d’euros. Una quantitat que podria créixer tenint en compte que gairebé un any després de la històrica llevantada encara queden valoracions per fer i reparacions, un retard en què tampoc no ha estat menor l’efecte interruptor de la pandèmia.