EL SAINET AMB FINAL DIFERIT

Els Estats Units, cam­pi­ons mun­di­als de la defensa de la democràcia, han ofert durant l’últim tram de l’exer­cici un espec­ta­cle polític ben poc edi­fi­cant. La cursa cap a la Casa Blanca ha estat una de les més rocam­bo­les­ques i polèmiques de la història, amb un enfron­ta­ment entre l’esperpèntic pre­si­dent repu­blicà, Donald Trump, i el gris aspi­rant demòcrata, Joe Biden, que supera el guió de qual­se­vol de les sèries polítiques que tan bé saben fer els ame­ri­cans. La rea­li­tat ha superat qual­se­vol ficció, espe­ci­al­ment un cop aca­ba­des les vota­ci­ons i començat un recompte etern durant i després del qual l’actual titu­lar de la pri­mera magis­tra­tura del país ha orga­nit­zat un sai­net lamen­ta­ble d’acu­sa­ci­ons fal­ses de frau elec­to­ral amb una resistència malal­tissa i pre­po­tent a reconèixer la victòria del seu opo­nent. Tot ple­gat, enmig d’una pola­rit­zació mai vista en una cam­pa­nya pre­si­den­cial, amb els car­rers ocu­pats per mani­fes­tants par­ti­da­ris dels can­di­dats res­pec­tius i una degra­dació del dis­curs polític que cos­tarà de refer en ter­mes de repu­tació democràtica dels ame­ri­cans. La mare­gassa poste­lec­to­ral ha dei­xat en un segon terme la notícia posi­tiva més des­ta­cada de tot el procés, que ha estat l’elecció de Kamala Har­ris (a la imatge, amb Biden) com a pri­mera vice­pre­si­denta de la història del país de les bar­res i les estre­lles i una ale­nada d’aire fresc en un règim peri­llo­sa­ment geron­tocràtic.