Les notícies preocupants que des de principis d’any arriben des de la Xina, i unes setmanes després ja des d’Itàlia, obliguen enmig de no pas poca polèmica a suspendre preventivament l’esperada edició anual del Mobile World Congress (MWC) que ha de començar a Barcelona el dia 24 de febrer. És el dia 12, i no pas pocs analistes consideren la mesura precipitada. Dos dies després, tot el país inicia un confinament per evitar l’expansió d’allò que fins aleshores s’anomena genèricament coronavirus i que a partir d’aquell moment tindrà nom i cognom: covid-19. El sotrac en els hàbits, l’economia i la política és de proporcions monstruoses, derivat de la falta total i absoluta de previsió per part d’unes autoritats que enlloc del món no han calibrat les dimensions de l’emergència o bé, amb excepcions, no han valorat amb prou eficàcia els indicadors a l’hora de prendre decisions. Una situació de caos i estupor entre una ciutadania sorpresa i desconcertada per l’impacte sobre la salut i les mesures draconianes adoptades fent cops de volant en la boira. La resta de la història és prou coneguda i, amb diferents graus i intensitats, a final d’any encara és ben present: mortalitat disparada, pressió insostenible sobre el sistema sanitari (a la imatge, personal sanitari de la Vall d’Hebron saludant la gent que durant moltes setmanes els va aplaudir) i devastació laboral i empresarial. En el plat de la balança corresponent als aspectes positius, cal destacar la ràpida reacció de la UE.