Els drets d’uns i altres, protegits
I si canviéssim la manera de fer? El cas d’en David Franquesa pot il·lustrar-ho. El 2019 va posar un pis a lloguer a través d’una entitat local, el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, a Barcelona. “Havia vist néixer el sindicat i hi havia col·laborat, aturant desnonaments, per exemple. Tinc la sort, per dir-ho així, que tinc un pis i que visc en un barri on hi ha un sindicat.” El sindicat va fer una crida als propietaris de pisos. Havien detectat un nou perfil entre els assistents a les assemblees. “Eren persones que treballaven, generalment dones, moltes migrants, algunes amb càrregues familiars. Estaven disposades a pagar un lloguer, però es trobaven que el mercat les expulsava.” Va respondre a la crida del sindicat. La renda la va fixar la llogatera, en funció de la seva capacitat. “Hi vaig estar d’acord.”
El sindicat ha trencat motlles. És un entorn segur per a propietaris i llogaters. I si aquesta idea s’estengués? Ningú perd, tothom hi guanya. “Aquesta iniciativa no implica que cap de les parts renunciï als seus drets!” Precisament, des de les immobiliàries hi ha qui diu que els propietaris, amb la llei de contenció de preus, queden “desprotegits”. Què hi diu Franquesa, també propietari? “En la construcció de les democràcies lliberals, si s’ha vetllat per alguna cosa és pel dret a la propietat, que es confronta amb el dret a la vida, a una vida digna. És impresentable, sabent com se sap que l’accés a l’habitatge és el principal mecanisme per treure diners de les classes treballadores i populars. És a dir, la manera com algú, sense fer res, pot ingressar diners.” Certament hi ha raons per justificar que s’ha de pagar. Però no qualsevol preu! De fet, les raons objectives han servit per justificar la inacció de l’administració.
“Quan vaig posar el pis a lloguer a través del Sindicat hi va haver qui va dir a les xarxes que era idiota. Potser sí, perquè deixava d’ingressar diners, i no me’n sobren... No soc imbècil, però. Anhelo una societat democràtica, a tots els nivells, i seria imbècil cobrar una fortuna per un pis. No seria coherent. Seria imbècil perquè participaria de les lògiques del terrorisme immobiliari.”
