Masovers per recuperar espais

Quants edificis sense ús. Quants pobles de què les cases es podrien omplir de vida. Fins i tot, quants pisos a la ciutat. La MULA (Masoveria Urbana per a la Llar Alternativa), a Barcelona, és un bon exemple d’iniciativa. L’essència de la masoveria és arribar a un acord amb l’amo d’una propietat. El masover, a canvi d’una posada a punt, d’unes reparacions que poden ser d’envergadura i durar anys, hi viu sense pagar lloguer, per un temps, o sempre, segons siguin els tractes. Tot i que la masoveria pot implicar cohabitar, no és una condició. Es pot ser masover amb una colla, o en solitari.

Duna Homedes, de la MULA, explica: “Vam néixer amb la voluntat de facilitar engegar projectes de masoveria urbana, perquè quan vam començar vam veure que hi havia molta informació dispersa, però que no hi havia ningú amb qui assessorar-se. Vam recollir la pròpia experiència, la manera com hem resolt els obstacles. Ha estat un procés enriquidor, de molta col·laboració. I també amb dificultats.” En un moment donat, es van constituir com a associació per poder rebre cessions d’espais de l’administració, tot i que la majoria de propietats que els arriben per gestionar amb el sistema de masoveria són de particulars. També és bo ser associació per poder signar contractes com a entitat jurídica. “Sent associació, tenim una assegurança de responsabilitat civil. Genera molta inquietud a la part de la propietat, perquè hi estem treballant dins.”

Quant a lleis, mitjans, etcètera, queda molt per fer. “Tenim la tranquil·litat que fem la feina de la millor manera possible dins del marc que tenim.” La masoveria és i no és per a tothom: esteu disposats a passar un temps incòmodes mentre es va arreglant? I disposats a invertir-hi moltes hores de feina? És un accés a l’habitatge que no és gratis. “La masoveria, però, et dona l’opció de no entrar en el circuit, que és com un bucle, del necessito diners per fer qualsevol cosa.”