El dossier

El fenomen minicases

GAUVIN LAPETOULE (Serena House)
“El discurs dels polítics és que hem de tenir cura del medi ambient, però la llei no ens permet avançar”

Les minicases (tiny houses) causen furor a països com ara els EUA. Per a parelles que volen viure al bosc, joves que s’independitzen, famílies amb nens petits... Uns amics, uns familiars, qui sigui els deixa o lloga un terreny. No ens ensenyen res de la paperassa. Però sí que aquestes cases petites, amb tota mena de detalls de comoditat, són molt més assequibles i podrien ser una alternativa per viure. S’imaginen comunitats de minicases a què els ajuntaments cedissin l’ús del terreny? Com que no necessiten fonaments, si és que algun dia marxaven, tot quedaria igual. A Catalunya, i a l’Estat, ja hi ha empreses que estan introduint les minicases. A Tona, hi ha Serena House, de l’emprenedor francès Antoine Grillon, que el 2016 va fer una primera autoconstrucció. El 2018, va fer el model Stendhal, la primera minicasa autònoma de l’Estat.

Gauvin Lapetoule és el relacions públiques de Serena House: “Es tracta de proposar un allotjament sostenible, ecològic i a un preu més accessible. Cases autònomes quant a llum i aigua, amb panells solars. Si s’instal·la en un lloc plujós, es pot muntar un sistema de recuperació d’aigua. Si no, la mateixa casa pot tenir un dipòsit amb cabuda per a milers de litres.”

La primera casa va ser per a un germà de Grillon, mentre estudiava a Nantes. Allà va poder estar aparcada durant tot un any, al centre de la ciutat. Posteriorment, van instal·lar la minicasa enmig d’unes vinyes i s’ha convertit en un equipament turístic peculiar.

La pregunta és: es pot viure en una minicasa? “Cada decisió es pren localment, a l’Ajuntament. De vegades, hi ha clients que viuen en terrenys de familiars. Legalment, la minicasa no existeix. No és legal, però no és il·legal. Està en una zona grisa.”

Ara, a Serena House disposen d’un taller ampli, on es poden construir quatre minicases a la vegada. A l’Estat francès, més permissius, les dediquen al turisme.

Tornem a la minicasa com a habitatge. Diu Lapetoule: “El discurs dels polítics és que hem de tenir cura del medi ambient, que hem de tenir cases més ecològiques, però, d’altra banda, la llei no ens permet avançar com voldríem. Després, en canvi, no hi ha problemes per tenir permís i fer un edifici de formigó davant de la platja.”

De minicases n’hi ha de moltes menes. I diversos acabats. I preus, és clar. Una de familiar, moblada i amb els millors acabats, claus a la mà: 70.000 euros. Les despeses de serveis seran ridícules, després. Tornem-hi, però: on la posem? Per què no hi ha alternatives?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor