El país es buida

CRÒNICA ANUNCIADA

“Hi ha clarament dues Catalunyes, la urbana i la rural, i les concentracions de la població a la costa, amb els conseqüents i reiterats èxodes des de l’interior rural, han buidat el territori.” Parla el geògraf Ignasi Aldomà, que juntament amb Josep Ramon Mòdol, acaba de publicar el darrer estudi sobre despoblament a càrrec del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida (UdL). El treball constata l’evidència de la pèrdua de població al camp, però, a més, la quantifica: dos-cents municipis catalans es troben en perill de desaparèixer si no s’hi actua. No serà imminent, però ningú no dubta del desenllaç final.

L’estudi Nous índexs de relleu generacional al món rural forma part del projecte Smart BCN Rural i localitza la pèrdua més important de població a les comarques del Pirineu i el Prepirineu, especialment als Pallars, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera i el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats es troben a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat, mentre que a les Terres de l’Ebre –una altra de les zones crítiques- hi trobem la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dels cinc municipis amb un risc més elevat –Cava, Bellpart, Salvallà del Comtat, Riu de Cerdanya i Josa i Tuixén–, tres pertanyen a comarques lleidatanes.

“Els pobles que han perdut molta població i que, en aquest àmbit són més febles, és molt difícil que es puguin recuperar, per molt que les circumstàncies canviïn”, assenyala Aldomà, que recorda que el risc de despoblament s’ha obtingut a partir de l’aplicació de diferents criteris, com ara el relleu generacional al món rural: la població, la població menor de 15 anys i el potencial de creixement el 2019, i el creixement demogràfic, el saldo migratori i el creixement de llocs de treball entre el 2013 i el 2019. El retrat robot d’aquests municipis s’assembla molt: volum de població baix –163 dels 200 pobles tenen menys de 500 habitants–, creixement vegetatiu negatiu i economia basada en el sector agrícola, molt poc diversificada i amb greus problemes de renovació generacional. “De fet, aquesta renovació depèn en gran mesura de l’arribada de població migrant en funció de les necessitats de treball”, diu.

Josep Ramon Mòdol adverteix que l’estudi se centra en els dos-cents pobles “que es troben en un estat pitjor”, però afirma que n’hi ha d’altres que també s’estan despoblant “encara que sigui a un ritme més lent”. “Segurament passarien anys i anys abans que un municipi perdés l’últim habitant, però crec que s’ha de treballar amb un cert marge, perquè el poble que perd la seva gent també va perdent la botiga que no torna a obrir, l’escola perquè no hi ha infants, el metge perquè hi ha pocs malalts...”, assenyala el geògraf. En aquest sentit, Mòdol considera que les polítiques que s’han dut a terme fins ara des de les administracions “són les que són i han servit per al que han servit”. “Ens trobem en un moment delicat i no ens queda cap més remei que tirar endavant; per això, les mesures que cal aplicar no poden esperar”, determina.

QUATRE POTES

Revertir el despoblament de la Catalunya rural no depèn d’un únic factor, “sinó de la suma d’un seguit d’actuacions i del resultat que se n’obtingui”. En aquest sentit, Josep Ramon Mòdol enumera la diversificació econòmica, la millora del parc de l’habitatge, garantir el desplegament de la fibra òptica arreu del territori i mantenir l’oferta dels serveis bàsics, en especial els educatius i els sanitaris. “La pandèmia ha intensificat el concepte de teletreball, i això pot convèncer la gent a canviar la ciutat per un paisatge molt més atractiu sense haver de renunciar a la feina”, assenyala, tot i afegir que aquest nou escenari hauria de comportar una diversificació econòmica que obrís noves finestres d’oportunitat a l’agricultura tradicional.

Un dels punts clau en què s’incideix des de fa temps des dels municipis més petits és la necessitat d’aconseguir una reforma urbanística diferent a la de les grans ciutats que, al seu entendre, els dificulta la possibilitat d’ampliar la seva oferta d’habitatge. Hi ha molt poca oferta i moltes de les construccions reclamen una inversió important per fer-les habitables, a banda que sovint els propietaris són reticents a facilitar-ne el lloguer i la venda.

INICIATIVES EN MARXA

Les iniciatives més recents que ha posat en marxa el govern de la Generalitat per lluitar contra el despoblament s’emmarquen precisament en dos dels àmbits amb una major incidència: l’habitatge i la digitalització del territori. El mes de maig passat, es feia la tria de vint pobles d’arreu del país per acollir la prova pilot del nou Programa de mobilització d’habitatge en el món rural, impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i que té com a objectiu facilitar que les famílies s’instal·lin als nuclis rurals mitjançant la rehabilitació de cases en desús. Els municipis rebran una subvenció directa per mobilitzar el parc d’habitatge buit existent, assessorant els ajuntaments i particulars i establint mesures fiscals i ajuts diversos per resoldre els esculls administratius, jurídics i de gestió. Els escollits van ser: Baix Pallars, Josa i Tuixén i Isona i Conca Dellà, a l’Alt Pirineu i l’Aran; Gallifa, a Barcelona; Passanant i Belltall, Rocafort de Queralt i Capafonts, al Camp de Tarragona; Vallcebre, Pinós i Riner, a les comarques centrals; Ribes de Freser, Vilademuls, Palau de Santa Eulàlia i Planoles, a la demarcació de Girona; Ciutadilla, Maldà, Llardecans i Almatret, a Lleida; Montmaneu, al Penedès, i Prat de Comte, a les Terres de l’Ebre. La iniciativa té una primera aportació de 2 milions d’euros i es preveu ampliar-la un cop es desenvolupi la prova pilot.

“Catalunya Rural Hub representa un gran antídot contra el despoblament. El govern ha fet un esforç en aquesta legislatura per estendre la xarxa de fibra òptica a tot el territori. Ara toca desplegar talent digital a tot el país.” El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, definia així el projecte Catalunya Rural Hub, una iniciativa que permetia als professionals digitals desenvolupar la seva feina amb plenes garanties en un ambient no urbà. Així, la proposta, que tenia el suport de la Mobile World Capital Barcelona, en el marc de l’aliança Barcelona Digital Talent, va oferir a vint persones, mitjançant una prova pilot, fer una estada d’una setmana a la Vall d’en Bas “per viure de primera mà l’experiència de residir i treballar en remot des d’una zona rural de Catalunya”. El conseller va relligar l’experiència amb la nova situació laboral deixada per la pandèmia amb certa tendència a emigrar de les ciutats. Segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona, un 8% dels seus habitants havien marxat en el darrer any. El desplegament de la fibra òptica a Catalunya arriba a totes les comarques i a un 91% de la població. Finalment, amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i la mateixa Associació de Micropobles de Catalunya, està previst que a finals d’aquest any, una vintena de municipis petits acullin durant dotze mesos persones refugiades oferint-los casa i feina. Cada ajuntament els facilitarà un mentor que els ajudarà a adaptar-se.

MÉS AJUDES

La Generalitat no és l’única administració que destina diners a lluitar contra el despoblament. Les diputacions de Lleida i Tarragona, en tant que “ajuntaments dels ajuntaments” també destinen recursos des de fa anys per evitar que els pobles vagin morint. Les iniciatives són diverses, però totes volen garantir l’equilibri i la diversificació. A la demarcació de Lleida han destinat 6,5 milions d’euros a municipis en risc de despoblament i, seguint el que s’anomena criteris de discriminació positiva, “aquests pobles han vist incrementada l’aportació de la Diputació per fer inversions i manteniments en matèria de salut, inversions locals, arranjaments de camins i, fins i tot, la contractació d’accions culturals”. Aquest mètode, insisteixen des de la Diputació, “permet rebre una aportació major a la que haurien tingut dret si el repartiment s’hagués cenyit percentualment al nombre d’habitants de cada població”.

A Tarragona, d’altra banda, la Diputació lidera un projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) per combatre el despoblament rural i que s’emmarca en l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 “amb l’objectiu de promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador del territori”. El PECT porta per títol Pobles vius i actius. Territori equilibrat i innovador, i amb un pressupost de 3,5 milions d’euros se centra en dos àmbits d’actuació: la innovació social i l’especialització intel·ligent. “D’una banda, s’aplica la tecnologia a l’escola rural i a la cura de la gent gran per tal de millorar la qualitat de vida als pobles. I de l’altra, es posa el focus en el sector vitivinícola, l’agroalimentari i els productes locals per tal de treballar en la seva especialització i augmentar-ne la competitivitat”, expliquen des de la Diputació.

Paral·lelament als projectes públics apareixen altres propostes privades que, en ocasions, generen un interès molt més gran de l’esperat, perquè faciliten la posada en contacte entre demanda i oferta. En aquest marc destaca sens dubte Repoblem, una iniciativa amb un compte a Twitter amb més de 29.000 seguidors i amb un a Instagram amb prop de 17.000, que en un any de vida ha revolucionat les xarxes socials. El responsable és Ton Lloret, conservador del Museu Molí Paperer de Capellades, casat i amb dos fills, que fa quinze anys que va decidir anar a viure a un petit poble de 221 habitants de l’Anoia. Durant un temps, va seguir a través de les xarxes les crides dels ajuntaments dels pobles petits a la recerca de gent que hi volgués anar a viure. La llumeta se li va encendre l’any passat, quan la pandèmia va fer sorgir una nova demanda de famílies que es plantejaven seriosament canviar d’aires.

Repoblem posa en contacte llocs i persones amb la vista posada a lluitar contra el despoblament i a tornar a omplir de vida nuclis que amb el temps han anat perdent veïns i no els han recuperat. “El repoblament toca totes les àrees de la vida, des de poder mantenir una escola fins a tenir els comerços oberts, així com els serveis de telecomunicació i les comunicacions per carretera”, explicava fa un temps en una entrevista a l’ACN. L’experiència continua i, periòdicament, els comptes de Twitter i Instagram anuncien l’arribada de noves famílies a pobles catalans que estaven en regressió. Es tracta d’un canvi radical de vida, i no tothom està disposat a fer el pas. Ton Lloret, però, recorda que per anar a viure lluny de la ciutat es demana un compromís bàsic: estar disposat a viure en comunitat.