La fúria del volcà

Devastació

Des del primer moment es veu que el nou volcà –del tipus estrombolià, és a dir, sense una gran explosió inicial devastadora– no serà com el Teneguía. Les colades de lava que baixen del Cumbre Vieja –el nou volcà encara no té nom oficial i alguns mitjans canaris proposen d’anomenar-lo Tajogaite, el topònim guanxe de la zona que, literalment, vol dir ‘muntanya esquerdada’)– són devastadores des del principi.

Les cases aïllades d’El Paraíso són les que desapareixen primer sota la gran catifa de terra i roques incandescents que baixa del volcà. Les imatges de la lava engolint directament les edificacions o fent bullir l’aigua de les piscines –a la zona hi havia nombroses cases rurals d’anomenada– impacten tothom. També les imatges dels veïns desallotjats a correcuita i gairebé sense temps de recollir res de casa seva.

Els palmeros, sobrenom amb què es coneixen els habitants de La Palma, viuen atemorits aquests primers dies pel volcà, la tremolor del qual –provocada pel magma que puja amb força de l’interior de la terra– se sent molt fort tot el dia. “Va haver-hi algunes nits que era impossible dormir del soroll que se sentia”, comenta l’Antonia, que treballa al Centre d’Interpretació dels Volcans, a Fuencaliente, mentre ens mostra un vídeo amb el telèfon en què es veu com tremolen mobles i objectes. “Va ser durant un terratrèmol?”, li preguntem. “No, és la tremor del volcà”, assevera.

En Manuel, un treballador del cabildo, amb qui parlem en un dels controls de la Guàrdia Civil per accedir a la zona d’exclusió, ens ratifica les sensacions viscudes per l’Antonia. “I no només això, el fort rugir del volcà tampoc ajudava gaire a poder descansar amb tranquil·litat.”

En Manuel va ser dels que va viure, de petit, el Teneguía i en té un bon record. No pas del San Juan. “La meva mare ho va perdre tot amb el volcà l’any 1949, però van aixecar la casa més avall i aquí estem”, afirma.

A mesura que passen els dies, la destrucció provocada pel volcà s’eixampla, amb noves colades que ho arrasen tot al seu pas. Colades que, en alguns llocs, fan fins a trenta metres d’altura. El barri de Los Campitos, i la seva escola, d’on els nens no es van poder endur res, ha quedat engolit per la lava. Al cap d’unes jornades, serà la petita població de Todoque la que desapareixerà per sempre més. Les imatges de l’església de la població caient per la pressió del magma fan la volta al món.

al mar

Ben aviat, la lava també arriba al mar i es comença a formar un delta, una fajana, com s’anomena a les Canàries, i que a La Palma coneixen bé, perquè, al damunt d’algunes d’antigues, com la formada pel San Juan l’any 1949, hi han edificat –el barri de la Bombilla– i aixecat desenes de plantacions de plàtans, mangos i alvocats.

El nou delta fa guanyar a La Palma més de cinquanta hectàrees de terra al mar, tot un tresor en aquesta zona del planeta. La intenció de l’Estat és protegir-lo com a parc natural, però a l’illa ja s’alcen veus per poder-lo ocupar tan bon punt s’acabi l’erupció i la lava es refredi.

De fet, encara no havien passat tres anys que el Teneguía s’havia aturat que alguns pagesos ja cultivaven plataners –amb aportacions de terra fèrtil provinents d’altres parts de l’illa– sobre les colades.

La cendra –vegeu la peça de la pàgina 18– ha estat una altra de les protagonistes de l’erupció. Una bona capa d’aquesta fina sorra volcànica, producte de la fragmentació explosiva del magma i els gasos, cobreix bona part de l’illa, sobretot l’oest. En algunes zones, com Las Manchas, al sud del volcà, i en zona d’exclusió, cobreix algunes cases de dos pisos.

L’últim barri a ser engolit, de manera parcial, per les colades és de La Laguna, molt popular a l’illa i on vulcanòlegs de l’Institut Volcanològic de Canàries (Involcan), com Pedro Hernández, i de l’Instituto Geográfico Nacional, com Stavros Meletlidis, hi feien parada al Bar Central, ara totalment cremat, abans d’enfilar-se a la muntanya de La Laguna, des d’on albiraven i intentaven pronosticar el recorregut de les diferents colades.

Hernández creu que som davant l’afectació volcànica, pel que fa a la destrucció d’habitatges, més important d’Europa després de l’erupció del Vesubi l’any 79. “S’havia vist molt poques vegades la lava avançar entre els carrers d’una població”, comenta Hernández, amb qui parlem a primera hora del matí al mirador de Tajuya, privilegiat observatori del volcà.

Amb Meletlidis hi conversem en un carrer de La Laguna, a pocs metres de la colada que es va aturar en el, fins fa no gaire, transitat encreuament de carrers del barri. “Ens cremaríem si toquessin aquesta lava que fa dies que ja no es mou?”, li preguntem agosarats. “La de la superfície ja és ben freda, però només que excavessis una mica cap endins de seguida notaries l’escalfor. Trigarà molt temps, un parell o tres d’anys, a refredar-se del tot”, comenta.

I què s’ha de fer quan s’acabi l’erupció? Es poden obrir de nou carreteres i camins? Podríem trencar la muralla que és ara mateix aquesta paret de lava –vegeu la fotografia de la pàgina 17–? “Amb diners es pot aconseguir tot”, responen a l’hora Meletlidis i un altre company d’Involcan. De fet, en altres llocs s’ha fet i a la mateixa Palma hi ha carreteres obertes pel mig d’antigues colades volcàniques.

En tot cas, sobre el futur, queden encara molts interrogants oberts, entre els quals, una planificació urbanística que eviti zones de risc volcànic.

Un fet, però, que no sembla importar gaire alguns dels veïns afectats per l’erupció, com els de Todoque, que ja han plantejat refer el poble en uns terrenys on s’hi havia de fer un camp de golf, al sud de l’illa, just a sota dels antics volcans. Els veïns estan, però, ara mateix molt preocupats pel seu dia a dia i per rebre les ajudes promeses per les diferents institucions, amb l’Estat, al capdavant.

La majoria dels desallotjats viuen en cases de familiars o en habitatges que els han cedit o llogat de manera provisional. Uns 600 persones estan allotjades en diferents hotels de l’illa. Gairebé tots ells vivien en cases aïllades i voldrien tornar a tenir un habitatge similar o, com a mínim, poder tenir l’opció de recuperar-ne el valor.

Però les expectatives que tenen ara mateix no són gens esperançadores, malgrat les repetides visites a l’illa del president espanyol, Pedro Sánchez, i les promeses del govern canari, del cabildo insular i dels ajuntaments.

Per exemple, tot just aquesta setmana, els consistoris d’El Paso i Los Llanos de Aridane, els més grans de la zona, han començat a repartir entre els perjudicats les donacions rebudes. A El Paso han distribuït a 320 famílies uns 500.000 euros del milió que ha rebut el consistori. A Los Llanos tot va més lent: només 27.000 euros dels 1,9 milions rebuts.

Els perjudicats es queixen. “Tot i que s’ha habilitat un registre únic entre ajuntaments, cabildo i govern canari per facilitar els tràmits, tot va molt lent. D’altra banda, jo tenia una casa valorada en 300.000 euros i una hipoteca pendent. Algú em pot assegurar que se’m compensarà tot aquest valor econòmic”, es queixa José, un veí del desaparegut barri de Todoque.

De fet, molts veïns han rebut ja els diners del Consorci d’Assegurances, uns 42,5 milions en total, el 30% dels expedients oberts, però alguns no tenien la casa assegurada. D’altra banda, els desplaçats també s’han queixat que les entitats bancàries els han descomptat d’aquests diners rebuts l’import de la hipoteca. La versió dels bancs és que hi tenien tot el dret, però ja s’ha anunciat la presentació de diferents demandes.

incertesa

A la incertesa econòmica que viuen els afectats directament i molts altres veïns de l’illa que no poden accedir als seus habitatges o a les seves plantacions, s’hi afegeix el fet que el volcà no sembla donar senyals que estigui a punt d’aturar la seva activitat.

Aquesta setmana, per exemple, s’ha obert un nou con secundari i, tot i que semblava que la del principal s’aturava, només va ser un miratge d’hores. També s’ha registrat un nou rècord de terratrèmols en un sol dia: dimarts passat n’hi va haver un total de 371, la majoria de poca intensitat i a una profunditat intermèdia d’entre 20 i 24 km, que els vulcanòlegs interpreten com el senyal que hi ha més magma que empeny per sortir a la superfície.

El volcà compleix aquest diumenge setanta dies d’erupció, i els experts comencen a tenir força clar que la de Cumbre Vieja serà, segurament, l’erupció històrica de més llarga durada a La Palma, superant la del Tigalate (1646 i vuitanta dies). Només esperen que no provoqui més danys, tot i que saben que la fúria de Vulcà, el déu romà del foc, és impredictible.