Opinió

L’Estat delinqüent

L’estat delinqüent ha decidit creuar l’última barrera i passar al despotisme i a la tirania

No va sem­blar que estranyés ningú que la justícia con­demnés el PP com a cul­pa­ble a títol lucra­tiu en el cas Gürtel. Tam­poc que la justícia declarés delinqüent el par­tit del govern. I no va estra­nyar perquè tot­hom ja sabia que el mateix govern estava for­mat per delinqüents. Com se sap que l’Estat espa­nyol és un Estat delinqüent i que la mateixa justícia que con­demna unes vega­des, unes altres hau­ria de ser con­dem­nada per ser igual­ment delinqüent, com queda clar amb la pràctica del jutge Lla­rena.

El fran­quisme, una dic­ta­dura de delinqüents i geno­ci­des, va durar qua­ranta anys i va des­truir l’últim ves­tigi d’una soci­e­tat libe­ral, democràtica, pròpia d’un estat de dret a Espa­nya. L’herència d’aquesta mons­tru­o­si­tat ha con­ti­nuat inal­te­rada durant qua­ranta anys més, a par­tit de la infame creença que el temps tot ho esborra, fins i tot les més cru­els i infa­mes injustícies. I no és veri­tat. Men­tre el prin­cipi de legi­ti­mi­tat de l’Estat sigui l’arran­ja­ment del 1978, Espa­nya seguirà sent un estat delinqüent.

Ens hem empas­sat una monar­quia cor­rupta, implan­tada amb enganys pels mili­tars i els seus còmpli­ces civils. Hem fet la vista grossa amb un rei que ha estat un cana­lla i que s’ha enri­quit a costa de l’erari, amb el qual ha pagat tot tipus de mali­fe­tes i adul­te­ris. Tenim el seu gen­dre a la presó per lla­dre i el seu fill en el poder amenaçant els cata­lans i jus­ti­fi­cant la seva repressió.

Ens hem empas­sat la falta de justícia postran­si­ci­o­nal, és a dir la pro­lon­gació de la injustícia cap a cen­te­nars de milers de vícti­mes avui dia. Men­tres­tant, esco­llim gover­nants cor­rup­tes com M. Rajoy, a qui “no consta” que hi hagi assas­si­nats a les cune­tes i que nega els fons neces­sa­ris per a la memòria històrica, men­tre que saqueja els dels pen­si­o­nis­tes, els atu­rats i els depen­dents, excepte els del seu pare.

Hem vis­cut qua­ranta anys a l’ombra dels símbols de la dic­ta­dura (Valle de los Caídos, pla­ces, car­rers, etc.) i de les ins­ti­tu­ci­ons fun­da­des pels geno­ci­des, avui regi­des pels seus des­cen­dents ideològics (de la dreta i de la pseu­do­es­querra PSOE/Pode­mos) com l’Audi­en­cia Naci­o­nal i el Con­sell d’Estat.

Hem tole­rat tot tipus de pràcti­ques fei­xis­tes a la soci­e­tat, des d’home­nat­ges al geno­cida fins a pro­pi­e­tats pro­ducte de la rapi­nya o títols nobi­li­a­ris cana­lles.

Ens manca un Estat de dret mínima­ment pas­sa­ble. Els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals situen la inde­pendència judi­cial espa­nyola en els últims llocs i el crèdit dels mit­jans, també. I no par­lem de l’auto­ri­ta­risme d’un exe­cu­tiu que governa per decret des de fa anys i d’un legis­la­tiu lite­ral­ment infes­tat de cli­ents i pro­te­gits dels par­tits polítics, sense dig­ni­tat, res­pecte ni auto­no­mia. Uns governs i par­la­ments (tant és si del PP o del PSOE) que sumen for­ces per ocul­tar els seus delic­tes con­tra la vida i la segu­re­tat dels espa­nyols, com en els casos del Yak 42 i del tren de San­ti­ago de Com­pos­tel·la.

Però ens gas­tem un dine­ral a pagar cam­pa­nyes ple­nes de men­ti­des a càrrec de minis­tres semi­fei­xis­tes per enga­nyar l’opinió pública mun­dial sobre el caràcter democràtic d’Espa­nya.

Ja en el paro­xisme, l’Estat delinqüent, incapaç de tro­bar una via civi­lit­zada i democràtica d’aten­dre les peti­ci­ons cata­la­nes, ha deci­dit cre­uar l’última bar­rera i pas­sar d’Estat delinqüent al des­po­tisme i a la tira­nia. La sal­vatge repressió de la població cata­lana; l’exili i l’empre­so­na­ment dels seus diri­gents democràtics a mans d’uns jut­ges que no són res més que comis­sa­ris del poder polític arbi­trari; la inter­venció de l’auto­go­vern català; les contínues agres­si­ons fei­xis­tes a l’inde­pen­den­tisme, tole­ra­des i empa­ra­des pels gover­nants; la impo­sició d’unes elec­ci­ons il·legals el 21 de desem­bre que, per a major burla, va per­dre el govern de la Gürtel i els resul­tats de les quals es van negar a res­pec­tar, com s’hi nega el govern soci­a­lista; el man­te­ni­ment d’un estat d’excepció de fet, amb Cata­lu­nya a mercè d’una majo­ria par­la­mentària espa­nyola naci­o­nal­catòlica i fran­quista... Tot això prova que l’Estat delinqüent espa­nyol s’ha con­ver­tit clara­ment en una tira­nia a Cata­lu­nya.

I per com­ba­tre la tira­nia, la resistència és un dret i un deure.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor