MÉS ENLLÀ DE LA POLÈMICA

Diuen que qui no té feina, el gat pen­tina o, el que ve a ser el mateix, que qui s’avor­reix, amb el cul caça mos­ques. I a Cata­lu­nya d’afi­ci­o­nats a aquest esport en tenim per donar i per ven­dre. Aquests espor­tis­tes –cal reconèixer que cada vegada filen més prim– fa tot just uns dies van loca­lit­zar el gat i la mosca entre els cabells i el cul de La Grossa de Cap d’Any i ja hi som, ja tenim una altra polèmica ende­gada. Una altra. El dit a la nafra ha estat l’anunci que Lote­ries de Cata­lu­nya havia dis­se­nyat per enguany: “Et pre­o­cupa la distància social? Prova l’ascens social.” El govern, còmoda­ment ins­tal·lat dins la cabina dels ger­mans Marx, ha res­post tal com ja ens té acos­tu­mats, i des­es­pe­rats: el con­se­ller Pere Ara­gonès, espol­sant-se les res­pon­sa­bi­li­tats que li per­to­quen, afir­mant que ha orde­nat reti­rar la cam­pa­nya perquè no havia estat comu­ni­cada al govern (?), i Junts per Cata­lu­nya, dema­nant expli­ca­ci­ons i que, si cal, s’assu­mei­xin res­pon­sa­bi­li­tats. Més enllà de les decla­ra­ci­ons d’uns i altres, i encara que sem­bli inver­sem­blant que el mateix con­se­ller d’Eco­no­mia i Hisenda, que és el depar­ta­ment del qual depèn Jocs i Apos­tes, faci veure que no en sap res i li vul­gui pas­sar el mort al fun­ci­o­nari de torn, crec que mai cap cam­pa­nya publi­citària havia reflec­tit amb tanta fide­li­tat el propòsit dels com­pra­dors/es de lote­ria. Crec que seria més rao­na­ble dis­cu­tir la ino­por­tu­ni­tat de l’eslògan en els moments actu­als. El filòsof grec Teo­frast afir­mava que la ino­por­tu­ni­tat és una inter­venció extem­porània que per­torba i impor­tuna les per­so­nes. L’ino­portú no és una per­sona que no diu res que no sigui veri­tat, sinó que ho diu quan no toca; algú que, per exem­ple, és capaç d’expli­car a una pare­lla aca­bada de casar la seva experiència de fracàs matri­mo­nial. Sem­bla, però, que, lle­vat d’algu­nes veus, una gran majo­ria s’ha sen­tit pro­fun­da­ment incòmoda fins al punt que ha qua­li­fi­cat d’immo­ral una cam­pa­nya que des­tina tots els bene­fi­cis a pro­gra­mes soci­als. Suposo que els espor­tis­tes del gat i la mosca no deuen haver cap­tat la iro­nia de l’anunci (una figura retòrica, una forma d’humor ben cata­lana), ni deuen saber el motiu pel qual ells com­pren tota la lote­ria que poden, alguns sense mirar on van a parar els bene­fi­cis de, per exem­ple, la Soci­e­tat Esta­tal de Lote­ries i Apos­tes de l’Estat. Per què costa tant assu­mir les veri­tats? Per quin motiu com­praríem lote­ria si no fos per modi­fi­car sense esforç la nos­tra situ­ació econòmica, és a dir la nos­tra posició social?