EL COLOR DE LES LLIMONES

El país donde florece el limonero és un llibre magnífic en què l’escriptora Helena Attlee, coneguda pels seus altres quatre llibres sobre jardins italians i sobre la història cultural dels jardins de tot el món, aboca la seva admiració pels cítrics. Aromes, colors, textures, llum, paisatges i gastronomia s’intercalen harmoniosament entre els fulls atapeïts pels secrets de la Itàlia eterna. Vaig triar aquest llibre perquè m’acompanyés el 10 de novembre del 2019, el dia de votació d’això que en diuen eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat. A la coberta del llibre, els colors vius del fragment del quadre del pintor flamenc Jacob van Hulsdonck Natura morta amb llimones, taronges i una magrana feien dentetes a un cel gris i apagat. Groc. Groc de sol. De vesprades que es van fonent dins la mar. I groc també és el color dels cabells del meu amor, al matí, quan surt el sol i quan arriba el millor moment de tots. I groc també va ser el color de l’anorac que vaig triar de l’armari per anar a votar. I davant de la porta del meu col·legi electoral, la representant del PSC a Lleida, conegudíssima i recentment jubilada, em va dir bon dia amb una salutació que li va sortir de dins: “Quines ganes tens sempre de provocar!” I el pobre color primari va començar a tremolar de por davant les dents esmolades. “Perquè vull”, m’hauria agradat respondre-li. Però jo no soc en Raimon que sentia un món nou. Malgrat que no m’agrada aquest i també en somio un altre i n’estic tipa del contrari i farta de fàstics. La innocència de les llimones em va fer avançar amb un somriure als llavis que lluitava per esclatar. Com la fruita madura. Com les llimones a l’arbre. Grogues, lluents, pures. Com l’amic Pau Juvillà. Entranyable, lleidatà com jo. Un llaç groc és a ulls dels necis el pitjor dels pecats. Ignorants de la bellesa. Un llaç groc. Que cremin a la foguera tots els llaços! No! Només els de color groc! Aquest és el color de la infàmia! El color que amenaça la unidad en lo universal! La una, grande y libre que ofega la paraula democràcia.