Opinió

Punts de vista

EL COLOR DE LES LLIMONES

El país donde flo­rece el limo­nero és un lli­bre magnífic en què l’escrip­tora Helena Att­lee, cone­guda pels seus altres qua­tre lli­bres sobre jar­dins ita­li­ans i sobre la història cul­tu­ral dels jar­dins de tot el món, aboca la seva admi­ració pels cítrics. Aro­mes, colors, tex­tu­res, llum, pai­sat­ges i gas­tro­no­mia s’inter­ca­len har­mo­ni­o­sa­ment entre els fulls atapeïts pels secrets de la Itàlia eterna. Vaig triar aquest lli­bre perquè m’acom­panyés el 10 de novem­bre del 2019, el dia de votació d’això que en diuen elec­ci­ons gene­rals al Congrés dels Dipu­tats i al Senat. A la coberta del lli­bre, els colors vius del frag­ment del qua­dre del pin­tor fla­menc Jacob van Huls­donck Natura morta amb lli­mo­nes, taron­ges i una magrana feien den­te­tes a un cel gris i apa­gat. Groc. Groc de sol. De ves­pra­des que es van fonent dins la mar. I groc també és el color dels cabells del meu amor, al matí, quan surt el sol i quan arriba el millor moment de tots. I groc també va ser el color de l’ano­rac que vaig triar de l’armari per anar a votar. I davant de la porta del meu col·legi elec­to­ral, la repre­sen­tant del PSC a Lleida, cone­gudíssima i recent­ment jubi­lada, em va dir bon dia amb una salu­tació que li va sor­tir de dins: “Qui­nes ganes tens sem­pre de pro­vo­car!” I el pobre color pri­mari va començar a tre­mo­lar de por davant les dents esmo­la­des. “Perquè vull”, m’hau­ria agra­dat res­pon­dre-li. Però jo no soc en Rai­mon que sen­tia un món nou. Mal­grat que no m’agrada aquest i també en somio un altre i n’estic tipa del con­trari i farta de fàstics. La innocència de les lli­mo­nes em va fer avançar amb un som­riure als lla­vis que llui­tava per escla­tar. Com la fruita madura. Com les lli­mo­nes a l’arbre. Gro­gues, llu­ents, pures. Com l’amic Pau Juvillà. Entra­nya­ble, llei­datà com jo. Un llaç groc és a ulls dels necis el pit­jor dels pecats. Igno­rants de la bellesa. Un llaç groc. Que cre­min a la foguera tots els llaços! No! Només els de color groc! Aquest és el color de la infàmia! El color que amenaça la uni­dad en lo uni­ver­sal! La una, grande y libre que ofega la paraula democràcia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.