A fons
Catalunya lluita per liderar la producció de microxips
Des que Pedro Sánchez és president del govern, l’Estat ha executat a Catalunya només el 54,6% dels 4.692 milions planejats en el seu mandat. Si es compara amb la Comunitat de Madrid, que té menys habitants que el Principat, resulta que allà l’execució ha estat del 131,2% de la xifra pressupostada inicialment. Contra aquesta crua realitat, que no deixa de ser una batalla perduda, el govern català ha de buscar alternatives per continuar creixent. I una d’aquestes és apostar clarament per la reindustrialització i, sobretot, per impulsar el sector dels microxips.
La Generalitat ha anunciat no fa gaire que tenen sobre la taula una proposta per instal·lar una planta de fabricació de prototips de microxips. Un projecte que requereix una inversió d’uns 300 milions d’euros. La iniciativa preveu la seva posada en marxa al costat del sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès. La proposta, liderada per Barcelona Global i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), compta amb la participació de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), la UAB i el sincrotró Alba. La idea és que el futur centre de microprocessadors avançats creï entorn de 200 llocs de feina molt ben remunerats.
El principal problema rau en el fet que bona part de la seva realització dependrà d’una decisió del govern de l’Estat sobre l’assignació dels fons Next Generation. I ja se sap que quan les decisions es prenen a 600 quilòmetres de distància el resultat mai no sol ser bo per a les iniciatives nascudes a casa nostra. El Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte) de semiconductors, compta amb gairebé 13.000 milions d’euros del Ministeri de Ciència i Tecnologia procedents del fons Next Generation de la UE.
Si el govern català insisteix a fer avançar aquest sector és perquè ja hi ha altres multinacionals que desenvolupen projectes al nostre país i hi ha diversos centres de recerca i universitats disposats a col·laborar-hi.
Efectivament, a Catalunya ja hi ha centres de desenvolupament de semiconductors com els d’Intel o Cisco. L’aposta gira al voltant del Barcelona Supercomputing Center, però actualment ja hi ha un teixit format per més de 90 empreses del sector que també compta amb 3.700 persones en projectes de recerca. Cal recordar el cas de la planta de components de bateries que la sud-coreana Iljin Materials construeix a Mont-roig del Camp (Baix Camp) amb una inversió de 600 milions d’euros. La planta fabricarà elecfoil, un component bàsic per a les bateries dels cotxes elèctrics. No cal dir que la producció de semiconductors és una de les grans apostes de la Comissió Europea per evitar la dependència de les superpotències com la Xina i els EUA.
La setmana passada la firma Broadcom també va anunciar una inversió de 920 milions d’euros en una fàbrica de xips a l’Estat espanyol. La ubicació de la planta no se sap encara, però hi ha quatre comunitats amb possibilitats, segons algunes informacions: Catalunya, València, Andalusia i Castella-la Manxa. La idea és iniciar la construcció el primer trimestre del 2024.
La possible ubicació d’aquesta fàbrica a Catalunya seria una gran notícia i més quan la megaplanta de bateries de Volkswagen, malgrat la idea inicial de l’automobilística alemanya de mantenir-la aquí, se’n va anar a Sagunt, València. Tampoc hi ajuda gens la incertesa política sobre una possible victòria del PP amb el suport de Vox. Sigui com sigui, tant la Generalitat, el sector privat i les institucions en general han de continuar avançant sense confiar gaire en els possibles regals provinents de La Moncloa.
