Fraternitat Cirera López

“Vam mar­xar de Vilas­sar amb un camió, amb la família i alguns refu­gi­ats que eren amb nosal­tres. Era finals de gener del 1939 [...] Dar­nius estava ple de gent [...] Vam pas­sar la nit allà, amb mata­las­sos per terra, i després l’endemà dematí vam anar amb el camió i vam fer un tros de car­re­tera fins un camí de terra. Lla­vors vam haver de dei­xar la mei­tat dels paquets i només por­tar el que podíem dur a sobre i vam pujar per la mun­ta­nya i vam anar a sor­tir a l’altre cos­tat, a les Illes, i també estava ple de gent, però vam tenir la sort de poder dor­mir en una casa que ens van dei­xar entrar i dor­mir tots en una habi­tació, érem deu o onze. I d’allà a les Illes ens van venir a bus­car uns cami­ons i ens van por­tar cap al Voló, on tots els camps que hi havia per allà ja eren plens de refu­gi­ats[...] Al cap de dos o tres dies van venir els gen­dar­mes [...] i a les dones i els nens ens van pujar en un tren de mer­ca­de­ries vell fins a Cha­lons-sur-Saône, al cen­tre de França, per fer qua­tre-cents quilòmetres vam estar tres dies, anava molt lent. I d’allí ens van dis­tri­buir en grups de trenta per­so­nes a pobles del vol­tant i vam anar a parar a Mavilly-Man­de­lot, a una sala de ball que havia estat una qua­dra de vaques. Érem una tren­tena de refu­gi­ats i els pri­mers dies vam estar en qua­ran­tena, perquè l’alcalde, que era un fei­xista i de la pell de Bar­rabàs, deia que portàvem micro­bis i ens feia la vida impos­si­ble tant com podia. En canvi, el metge que van por­tar, que era francmaçó, ens va aju­dar molt. Pocs dies després de l’inici de la Guerra Mun­dial ens van pujar a un altre tren i ens van por­tar a Per­pinyà, però no sabíem ben bé on ens por­ta­ven i molta gent tenia por que ens tor­nes­sin a Espa­nya. Abans d’arri­bar a Arge­lers vam estar unes tres set­ma­nes a Per­pinyà en unes anti­gues qua­dres de cavalls [camp dels Haras] sense vàters.”