Mirada endavant
Dotze persones procedents del món del pensament i de l’activisme social reflexionen sobre l’actual crisi amb la vista posada també en el futur immediat
El confinament passarà algun dia cada cop més proper, la pandèmia se superarà tard o d’hora, o si més no serà prou controlada per evitar els estralls actuals, però les conseqüències socials i econòmiques s’arrossegaran durant molt de temps, probablement anys. En aquest context de crisi, cada jornada que passa es veu més clara una bifurcació entre la via sanitària i la científica, d’una banda, i l’econòmica i la social, de l’altra. Dos reptes majúsculs que se superposen competint per una prioritat que, de fet, comparteixen de manera sincrònica. La primera és una cursa contra el rellotge per trobar el remei a la malaltia literal, per trobar la vacuna i la cura de la covid-19, que s’està expandint descontrolada per tot el planeta sense entendre de fronteres físiques, certament, però sí de governs que gestionen les fronteres polítiques amb més o menys malaptesa i, en general, amb menys que més recursos sanitaris i assistencials.
En paral·lel, circula la necessitat imperiosa de cauteritzar la profunda ferida que aquest sotrac sense precedents en els últims decennis ha causat en l’economia. Dues vies, la sanitària i l’econòmica, que és probable que estiguin desdoblades en altres variants que parteixen dels dos troncs principals, però que no són menys importants, com els canvis de paradigma en qüestions de sociabilitat, de mercat del treball, de cultura i de mentalitat col·lectiva.
Encara és aviat per calcular els efectes de la catàstrofe i per avaluar i discriminar quins seran a curt termini, quins trigaran a redreçar-se i, per acabar, quins restaran, per bé o per mal, o possiblement en les dues direccions, a llarg termini o fins i tot per modificar alguns aspectes del món tal com l’hem conegut fins ara.
dotze reflexions
Diuen que els pessimistes són optimistes ben informats, una màxima que deixa de ser vàlida si més no analitzant les entrevistes que l’equip de La República ha fet a diversos agents socials i intel·lectuals del nostre país. Gent preparada i amb coneixements que mostren naturalment la seva preocupació, però que defugen prediccions catastrofistes i apocalíptiques per intentar aportar algunes claus d’interpretació que convidin si no a l’optimisme, almenys a l’esperança, que, com deia Aristòtil, és el somni de l’home despert, en aquest cas set dones i cinc homes que han volgut compartir les seves reflexions amb aquesta revista. Una lectura per llegir i rellegir en confinament.
.