Emprenedor sostenible: Imperfectus

L’Oriol Aldomà i en Marc Ibòs són dos emprenedors lleidatans molt joves, fundadors de l’empresa Imperfectus. En Marc Ibòs explica: “Tenim una casa de pagès i una central de fruita, per comercialitzar les pomes i les peres que produïm. I hi ha un pagès del Prat que cada setmana ens porta una caixa de verdura com a agraïment perquè li guardem les seves pomes a la cambra. L’Oriol veia què passava, però amb uns altres ulls, perquè jo, al final, havia après el que m’havien ensenyat: «Aquests pomes són bones i aquestes són dolentes.» I ell em veia llençar pomes i em deia: «Ei, guarda-me-les, que són bones!»” Eren pomes que potser tenien una rascada a la pell, o que eren petites però igual de bones. Les apartaven per fer-ne suc, o per llençar-les. L’Oriol, ho tenia molt clar: “Me les emporto i les reparteixo!” Realment, la caixa que cada setmana li arribava a en Marc d’aquell pagès era una sorpresa molt agradable. Només l’havia de disfrutar. Comenta l’Oriol: “M’agradava molt! Ell no havia de pensar en res. Li arribava una capsa amb productes de temporada. Se l’enduia a casa, i a cuinar amb el que hi havia a dins. Cada setmana m’enviava una foto. Ell no hi donava importància, però a mi em feia molta enveja.” Calia fer alguna cosa. En Marc afegeix: “Ho va veure més ell que no pas jo. Ara m’adono que és un luxe, però com que jo ho havia tingut des de feina tants anys!” Aquesta comoditat combinada amb la sostenibilitat i la qualitat podia interessar més persones. Les primeres caixes les van repartir el febrer del 2020, poc abans de la pandèmia. Comenten: “Com que la nostra empresa es dedica a portar-te productes a casa, i com que tothom estava a casa, no ens va perjudicar, fins i tot va animar molta gent a provar-ho.”

En un any i poc més han aconseguit treballar amb productors de tot l’Estat, i anar fent i repartint caixes de verdures i fruites arreu del territori. Catorze treballadors i un miler de subscriptors. “Si tens en compte la qualitat del producte, i la comoditat que t’ho portin a casa, et surt molt bé de preu.” Per no parlar de l’intangible de salvar aliments. Es poden fer caixes de fruita i verdura de fins a 15 kg (uns 30 euros) –també més petites– i de fruita sola d’uns 10 kg (uns 24 euros). Es pot fer un únic pagament –va bé per a la primera experiència– i es pot fer la subscripció (que ja té un dia d’entrega i s’estalvien diners). I volen recordar: “A més, al productor se li està pagant un preu just.”

En Jonathan Vera és un dels pagesos que treballa amb ells. “Quan el tomàquet és imperfecte l’he de vendre com a segona classe o triturar-lo, i s’ha acabat. I ells em van dir: «No! Guarda’ns-ho!» Vinga! I així vam començar.” “Al súper volen el color perfecte, una mida... I què faig, amb el que no té aquest color? I si té un bony? Això no és una fàbrica de fer cargols, són plantes, éssers vius, i fan la seva.”

I els clients, què en diuen? La Núria, per exemple: “Em va agradar molt la idea, es tractava d’aturar el malbaratament. Al final, les grans superfícies descarten molt menjar per una raó tan absurda com l’estètica. Al principi em va costar que fos una caixa sorpresa, amb receptes. Ara m’encanta, perquè et fa cuinar i tastar aliments que potser d’una altra manera no tindries l’oportunitat de fer-ho.”