Si te’n sobra, comparteix
Dilapidar els aliments té dues conseqüències ètiques importants. D’una banda, el mal, prou evident, que es fa al planeta. De l’altra, l’escandalosa fam que assota països sencers. Tenim dret a l’aliment i que aquest sigui saludable
El malbaratament no es pot deslligar, com recorda la Fundació per a l’Alimentació i l’Agricultura, la FAO, de la seguretat alimentària. La magnitud de la fam ara, i en els pròxims anys, ens ha de fer reaccionar. Pot ser amb petits gestos, com el de la Nevera Solidària, un projecte que va néixer al País Basc i que també podem trobar a Catalunya. Un punt estratègic –una nevera–, algú que hi deixa menjar, algú que l’aprofita. Tot suma. L’entitat Enraíza Derechos, que treballa sobretot internacionalment, va posar en marxa no fa tant una iniciativa per posar en contacte persones que volien donar aliments. L’app, Yo no desperdicio, yo comparto, era vàlida per tot arreu, sense límits de fronteres. Diem era perquè ara han fet un replantejament. Sigui pel que sigui, no ha funcionat, i s’està reformulant, ara en forma de web i sense donació d’aliments. Laura Martos, d’Enraíza Derechos, explica: “El focus principal de la nostra activitat és garantir el dret a l’alimentació. El 2015 vam començar a analitzar el malbaratament com un element relacionat amb aquest dret a menjar, i menjar bé. El cas és que hi ha poques dades de tot el que s’arriba a perdre. I com que hi ha poques dades, hi ha poca sensibilitat.” És un peix que es mossega la cua. D’aquests estudis, d’intentar incidir en els primers nivells de la producció, van crear la plataforma. “Era per conscienciar, i donar una eina per compartir aliments, ofertes, trucs... Tenim més de 3.200 usuaris però no la usen amb la intensitat que ens pensàvem. Potser hi ha una base cultural que fa que ens costi compartir aliments. En altres països, com Alemanya, per exemple, funciona molt bé.” Són aliments precintats que pots donar a algú altre perquè te’n vas de viatge, fas una mudança, comences una dieta... Totes les fonts consultades tornen una vegada i una altra a un gran quid: les dades no són transparents. “Sabem el que es malbarata a les llars per una enquesta del Ministeri d’Agricultura, però de la resta no se sap gaire res.” I per saber què es malbarata, s’ha de pesar. Al final, com que es posa tant la lupa en les llars “se les sol responsabilitzar bastant”. Massa?
