L’art d’espigolar avui

Milers de quilos de fruita i verdura queden al camp sense recollir, potser perquè són ‘lletjos’, però se’ls pot donar sortida

El treball d’espigolar els camps reuneix voluntariat de molts tipus: jubilats, joves estudiants, treballadors amb horaris flexibles / JORDI FLORES.
A l’obrador d’Im-perfect, preparant la carbassa / MARTA TORRENT.
Un dels productes que surt d’Im-perfect: melmelada de ceba Taller formatiu a l’ensenyament secundari L’obrador d’Im-perfect és, des del mes d’abril, una empresa d’inserció laboral / JULLIANNE MEDEIROS.

ANNA GRAS

“No es tracta només del dret de les persones a l’alimentació, sinó a un aliment que sigui sa, sostenible, i que no sigui inaccessible, només reservat a una part de la població”

M.M

María Ángeles Fernández-Zamudio i Héctor Barco han analitzat, i publicat, les pèrdues de caquis al País Valencià la temporada 2019/20. Van quantificar l’aliment perdut en la primera fase de la cadena, el camp i el magatzem. Van avaluar dotze conreus de la Ribera Alta. De mitjana, hi va haver un 11,4% de pèrdues, uns 6.000 quilos de fruita per hectàrea. Els fruits van ser abandonats a peu de collita per afectacions a causa de les inclemències del temps, per usos inadequats de maquinària i també per culpa de la sobreproducció, l’incompliment dels estàndards estètics marcats pels compradors i pel fet que pel preu que se’n pagaria no valia la pena collir-los. Es van perdre. Diuen els autors: “Oblidar els quilos de fruita i verdura que no es recol·lecten és donar per fet que és un mal que només afecta els productors.” Error.

La Fundació Espigoladors respon perfectament a aquest esperit. Anna Gras, responsable de comunicació, explica: “Espigoladors va néixer el 2014, gràcies a tres emprenedors, i en un moment en què encara es notaven els efectes de la crisi del 2008. El nombre de persones a l’atur anava creixent, i la dificultat per accedir a una alimentació saludable, també. Una prova d’això era l’augment de persones als menjadors socials i l’aparició de l’espigolador urbà, que anava als contenidors a rebuscar allò que la societat de consum havia descartat. El dret a una alimentació saludable no estava garantit i alhora s’estaven malbaratant aliments.” La contradicció, enorme, els va fer engegar: “Un terç dels aliments es perden al llarg de la cadena alimentària mentre les persones passen fam?” I així neix Espigoladors, per donar resposta a diferents necessitats socials. Primer de tot, per lluitar per l’aprofitament. Posen l’atenció en el primer nivell, el sector primari, i allò més bàsic, l’espigolament, que com ells mateixos expliquen “és una pràctica amb arrels mil·lenàries que consisteix en la recollida, mitjançant acord amb el productor o productora, de fruites i verdures que són descartades del circuit comercial per excedents de producció, descens de vendes o qüestions estètiques”. Tenen una llista de milers de voluntaris, disposats a doblegar l’espinada.

dinàmiques del mercat

Continua Anna Gras: “A part de criteris estètics –marques a la pell, mides...–, bona part dels productes es queden al camp per dinàmiques estructurals del mercat, desequilibris en l’oferta i la demanda, per l’efecte que té el producte importat, que fa que els preus baixin i al productor no li surti a compte recol·lectar...” Els territoris on actuen es van ampliant, tot i que la seva acció és principalment al Parc Agrari del Baix Llobregat. També fan incursions al Maresme nord, a Girona, al camp de Tarragona. Els voluntaris reben les convocatòries a espigolar, que són de dilluns a divendres, i es troben grups de deu a vint persones d’allò més variades: jubilats, joves estudiants, professionals amb feines de torns o horaris flexibles... El 2020, Espigoladors va arribar a la xifra d’1 milió de fruites i verdures recuperades des dels seus inicis.

De tot aquest material bo, fresc, local, de proximitat, se’n beneficien les entitats socials, que van a peu de feixa a recollir aquest or verd. En poc temps, l’aliment passa de la terra a la taula. Aquest lliurament d’aliments respon a un altre dels objectius d’Espigoladors: “Garantir el dret a una alimentació saludable i sostenible. Les cistelles que es preparen han de contenir aliments frescos, una tendència a l’alça ara, però que fa un temps no era tan evident.” Tot això va unit a teixir xarxes, fer equip, “per veure què és el dret a l’alimentació i veure com es pot garantir de manera més participativa i empoderadora per a les persones receptores.”

Encara es pot fer més, per això munten formacions, a les escoles, per exemple. Fan estudis, perquè amb les dades a les mans la sensibilització és eficaç, real. Es tracta de tocar totes les tecles possibles. I més encara: donar oportunitats laborals a persones en situació de vulnerabilitat a través de l’obrador Im-perfect, al Prat de Llobregat, on es fabriquen productes. Com ells mateixos diuen: 100% elaborats amb fruita i verdures descartades pel circuit comercial; 100% natural, 0% additius; 100% fruita i verdura lletja, per fer productes saludables i respectuosos amb el medi i les persones; 100% social, per donar oportunitats a persones que estan en una situació vulnerable. Melmelada de llimona, de tomàquet, de ceba, paté de carxofa... Hi ha punts de venda arreu de l’Estat, i treballen en la venda per internet. Des de l’abril són empresa d’inserció laboral.

La reivindicació és constant: “No es tracta només del dret de les persones a l’alimentació, sinó a un aliment que sigui sa, sostenible i que no sigui inaccessible, només reservat a una part de la població.” Espigoladors treballen per replicar el projecte. A Navarra va començar fa un any Buruxka (‘espigolar’ en basc).

Jaume Magrans, pagès, d’Agri-ma, té les terres a Castellbisbal. Col·labora amb Espigoladors des de fa molt. S’empipa, com tothom, per les exigències: volen aquesta mida i color, pell llisa, que duri molt... “El que no recollim és perquè no fa la mida o és boterut o recargolat.” Sobre el conreu, tothom hi té coses a dir, supermercats, genetistes, la UE. “Parlem de menjar! És molt greu.”