El turisme que ha de venir
La forta patacada que ha suposat la pandèmia per al sector turístic obliga a accelerar un debat ja obert sobre el model de futur. Les claus són sostenibilitat, desconcentració i ús de noves tecnologies
CANVIS
Hi haurà canvis estructurals i es donarà valor a altres coses, com ara la sostenibilitat i la seguretat, i no sempre prevaldrà el preuDIGITALITZACIÓ
Hem d’entendre les dades com un element clau i essencial per poder gestionar el turisme en el futurPROMOCIÓ
S’ha de posar en relleu la Catalunya amagada, que segurament és la que té més capacitat d’atraure el turista que fuig de les grans concentracionsL’activitat turística a Catalunya genera entre un 12 i un 13% del PIB i és considerada un sector tractor que engloba un ecosistema de més de 78.000 empreses. Segons dades del Departament d’Empresa, el 2019 l’impacte sobre l’economia catalana va ser de 37.842 milions. L’any passat la xifra va caure un 84,1% i es va registrar un impacte de poc més de 6.000 milions. Les xifres parlen per si soles. A Catalunya, després d’un any de rècord com havia estat el 2019, l’arribada de turistes estrangers ha caigut en picat i la incertesa en l’evolució de la pandèmia fa difícil qualsevol pronòstic. El 2020 es van rebre 3,9 visitants de fora, un 80% menys que els 19,3 milions de turistes estrangers del 2019. Per sectors, les agències de viatges i els organitzadors de fires i convencions han estat els més perjudicats, amb caigudes de més del 70% del volum de negoci.
Ara la prioritat és mirar de salvar els mobles i per aconseguir-ho el govern català va presentar al maig un pla de reactivació i transformació del sector que aspira a obtenir finançament europeu a través del fons Next Generation. I això, traduït, vol dir associar al turisme els termes sostenibilitat i digitalització, dos conceptes que –sense cap excepció– estan en boca de tots els agents implicats i marcaran el turisme que ha de venir.
Però el debat sobre la necessitat de reorientar el model turístic a Catalunya arrenca abans de la pandèmia. A Barcelona, per exemple, tot i la complexitat de tenir xifres exactes perquè persisteix l’allotjament il·legal i també es fa difícil comptabilitzar la gent que la visita per lliure, es calcula que el 2019 hi va haver uns 20 milions de visitants. “Hi ha una necessitat de descentralitzar alguns punts per evitar la massificació; però, per molt que prenguem decisions amb els actors locals, controlar la gent que ve de fora és un repte complicat”, indica Xavier Marcé des de la regidoria de Turisme i Indústries Creatives de Barcelona. El model és insostenible a mitjà termini i la necessitat de disseminar arreu del país els turistes que hi arriben és un clam. Per tant, entre els reptes de futur també hi ha la descentralització.
Des del 2000 fins ara la major part del creixement turístic internacional s’estava donant gràcies al creixement del turisme urbà, aquí i arreu d’Europa. Amb la pandèmia les grans ciutats han quedat buides de turistes i fins i tot part de la gent que hi viu s’està plantejant renunciar-hi com a lloc de residència. Ara es busca natura i espais oberts. “No sabem si aquests canvis derivats de la pandèmia, i que són justament el contrari del que estava passant abans, seran estructurals o conjunturals”, diu José Antonio Donaire, un referent al país en matèria turística que exerceix de professor a la Universitat de Girona. Parla del model de crisi de les ciutats i també de la renúncia del turista a fer desplaçaments de llarga distància, sobretot en avió.
De fet, explica Donaire, a Europa fa temps que existeixen moviments que qüestionen la sostenibilitat de l’actual model turístic i el que ha passat ara és que s’ha accelerat aquest debat. A zones com ara Escandinàvia existeix el concepte “vergonya a volar”, fent referència a la contaminació d’aquest mitjà de transport. També a Alemanya s’han fet forts moviments que denuncien les emissions de CO2 dels vols en avió, i a França es comencen a plantejar el concepte de convertir els viatges llargs en viatges multietapa, amb transport nocturn en tren. Donaire en diu, d’això, “tornar a fer de Willy Fog” mentre recorda que “els compromisos de la UE per al 2050 parlen de descarbonització i d’aposta pel transport públic amb mitjans no contaminants, i això obliga Europa a apostar pel tren”.
Turisme sostenible
La mobilitat és, doncs, un dels factors clau que determinaran la sostenibilitat del sector turístic i ara com ara l’avió i els vaixells de creuer són els transports més contaminants: “Venim d’un model basat en desplaçaments curts en avió, viatges de baix cost que deixaven una petjada de carboni enorme i un ús del transport privat també molt estimulat”, recorda Donaire. Per ell també el tren és l’alternativa i els viatges en avió, un fenomen molt més puntual. La idea seria fer un gran viatge cada cinc o deu anys i convertir-lo en una inversió personal, amb més dies d’estada i establint una relació més profunda amb el lloc que es visita.
D’això Catiana Tur, gerent de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe), en diu “comprar experiències”, i després de la patacada que està patint el col·lectiu que representa hi veu la seva veta de mercat de futur. “Com el 2019 no hi estarem mai més, la pandèmia ens ha canviat a nosaltres, a les nostres empreses i al món en general, i això implicarà que hi hagi canvis estructurals i que es posin en relleu coses que fins ara no s’hi posaven, com ara la seguretat i la sostenibilitat, i que no sempre el preu sigui el criteri que més prevalgui”, sentencia. La conseqüència més immediata d’aquesta nova realitat és que el turista que planificava les vacances mesos abans pràcticament ha desaparegut: “Ara un 80% de les reserves es fan amb menys d’un mes d’antelació.”
Tal com indicava Donaire, Catiana Tur confirma que el producte que ven natura està en alça i el nou concepte de vacances integra cultura, gastronomia i experiències. I és aquí on les agències especialitzades tenen camp a córrer, i Catalunya com ha destinació, també. “Tenim mar, muntanya, gastronomia, enoturisme, cultura... Catalunya és forta en tots aquests aspectes”, recorda, i reclama polítiques de promoció per donar cobertura a aquesta demanda.
A curt termini també vol més promoció el sector hoteler. Santiago García-Nieto, president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya, va reclamar a principis de mes iniciatives per tornar a captar el visitant estatal i una campanya convincent per al mercat estranger remarcant que la destinació és “segura” i “competitiva”.
Amb el lema Catalunya, un lloc fet a mida, el govern català ha iniciat una campanya de promoció adreçada als mercats català, espanyol, francès, britànic, alemany i del Benelux que vol donar precisament resposta a aquesta demanda. La promoció no busca vendre atractius i destinacions turístiques, sinó que posa l’accent en les emocions que es viuen viatjant a Catalunya, relacionant paisatges amb sensacions i mostrant el territori com un lloc on crear records memorables a través de fotogrames realistes d’indrets com ara Altafulla, Torredembarra, els Pirineus, Espinelves i Canet de Mar. La campanya també retrata aquest turisme respectuós amb el medi ambient i que fuig de les aglomeracions: turisme sostenible.
El concepte s’ha posat de moda però sectors com ara el del turisme rural i el del món dels càmpings ja fa temps que el defensen. “Tothom parla de certificacions i segells ambientals EMAS –un tipus de certificació– i el sector del càmping ja fa més de 20 anys que va obtenir el primer i ara ja tenim bungalous energèticament autosuficients”, explica Miquel Gotanegra, president de la Federació Catalana de Càmpings. La competència internacional els ha obligat a estar al dia i ara això és un avantatge. També es consideren capdavanters en aquest turisme d’experiències ara tan reivindicat. “Un 15% de les nostres plantilles és personal per a animació, perquè el que ofereix el càmping no és només allotjament, sinó que s’hi fan moltes activitats i s’ofereixen experiències al client aprofitant l’entorn”, diu Gotanegra.
Des de Concatur, la Confederació Catalana d’Agroturisme i Turisme Rural, Ferran Puig també reivindica una manera de fer que ara està en alça: “El nostre model de negoci ja fa anys que pretén mostrar compromís vers la sostenibilitat i el territori, i la nostra responsabilitat social empresarial. Des del turisme rural fa temps que hi estem apostant i, d’una manera o altra, la situació viscuda ara ha evidenciat l’èxit de la nostra aposta i ens ha donat la raó per continuar reforçant l’estratègia”, diu Puig. Tot i que les xifres no són les que voldrien, el canvi d’hàbits propiciat per la pandèmia els ha portat aquest nou client que fuig de la ciutat però que en alguns casos encara no ha captat l’essència dels entorns rurals: “No som hotels, nosaltres obrim les portes de casa nostra al turista i això no tothom ho ha entès.” En espera que arreli aquest canvi de mentalitat, el representant del turisme rural parla del Manifest Descobrir, un decàleg presentat l’any passat amb més de 2.600 adhesions que, sota el lema Per un nou model de turisme al servei del país, reclama polítiques per promoure el turisme sostenible, de proximitat, contra la massificació, i la creació d’una taula unitària per a la gestió de Catalunya com a destinació única.
Hi ha altres sectors on el camí cap a la sostenibilitat potser és més llarg però on també és clar l’objectiu: “Hem d’apostar per l’economia blava i hem de desenvolupar projectes de turisme blau, que els negocis turístics puguin mesurar la petjada de carboni que generen i fer programes per reduir aquesta petjada”, diu el vicepresident del gremi d’hotelers de Barcelona, Eduard Torres, que també està al capdavant del consorci Turisme de Barcelona.
El turisme de dades
La segona pota que sustenta el turisme que ha de venir és la tecnologia. De fet han de ser les noves tecnologies les que, en part, han de fer viable aquest model sostenible que implica la redistribució del turisme pel territori. I per fer-ho es necessiten dades. “Hem d’entendre les dades com un element clau i essencial per poder gestionar el turisme en el futur”, diu Eduard Torres. El president del consorci Turisme de Barcelona té molt clar que, per disseminar i equilibrar el turisme pel territori, cal interactuar amb aquest turista abans, durant i després del seu viatge i treballar amb la informació que proporciona. “El repte és crear un hub de dades digital que permeti encreuar les dades de l’experiència turística, saber a quin establiment genera despesa, quins llocs visita... conèixer el visitant per oferir-li la millor experiència”, indica Torres. I la plataforma logística que ha de permetre saber en temps real quanta estona de cua hi ha per entrar a un monument o quin centre sanitari queda més a prop del turista que no es troba bé es diu Amazing Barcelona. Aquest centre d’intel·ligència turística que ha de digitalitzar, transformar i dinamitzar els serveis turístics té el suport d’administracions públiques com ara l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat: “Però perquè es desenvolupi i funcioni és clau l’aliança amb empreses estratègiques i ja ens hem aproximat a Vueling, Telefónica, el Barça i el RACC”, exemplifica el portaveu del consorci promotor.
A la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre, on s’ha fidelitzat el turisme familiar, el centre tecnològic Eurecat –que treballa en innovació turística– i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona també han desenvolupat una plataforma per a la gestió dels serveis turístics. Es tracta de l’aplicació web Trip&Kids, a través de la qual les destinacions poden gestionar els fluxos de visitants mitjançant eines de ludificació i les famílies poden rebre suggeriments i propostes a mida segons les seves prioritats, informació de serveis en temps real o, per exemple, alternatives en cas de pluja. “És un instrument que fa de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre dues destinacions pioneres en l’àmbit de la digitalització dels serveis turístics” i un gran exemple “de la necessitat i capacitat d’innovar i de donar solucions tecnològiques als reptes de transformació digital, sostenibilitat, millora de l’experiència i seguretat que té el turisme en l’escenari actual”, va dir Xavier Torra, president d’Eurecat, durant la presentació de l’aplicació web feta a principis de juliol.
Més enllà d’aquests projectes de gran abast, la necessitat d’incorporar les noves tecnologies al negoci la té clara tothom, i, superada l’exigència de tenir espais web i estar present a les xarxes socials, s’estan desenvolupant iniciatives conjuntes com ara l’aplicació de turisme rural de Catalunya promoguda per Concatur: RuralApp, una central de reserves en línia especialitzada que aplega més de 500 establiments.
A mitjà termini les noves tecnologies també han de permetre superar la barrera que encara hi ha entre demanda i oferta, controlada sovint pels intermediaris. “Han de ser les TIC les que facin d’intermediari”, diu Donaire. La necessària incorporació de les noves tecnologies, la digitalització i l’automatització de processos també té una cara fosca: “Els propers 20 anys el sector serveis i el turisme perdran massivament la capacitat d’incorporar mà d’obra i només es mantindrà la que aporti un valor afegit”, pronostica el professor.
Catalunya com un tot
Amb la diagnosi feta del que volem i de com ho hem d’aconseguir, hi ha un altre punt de coincidència entre administracions, diferents agents del sector i estudiosos de la matèria: Catalunya té un punt de partida privilegiat, per atractius i infraestructura.
“Com a destinació turística pròpia, tenim tots els requisits: som un país ben comunicat, tenim paisatge, tenim gastronomia, podem oferir experiències úniques al visitant 365 dies de l’any! En un país on viuen genis com ara Joan Roca i Ferran Adrià, tenim l’herència de Gaudí i de Dalí, tenim el Barça... Si haguéssim de fer balanç de tots els actius que tenim, difícilment trobaríem un lloc similar.” Parla el president de l’Associació de Càmpings de Catalunya, qui, posant d’exemple el sector que representa, hi afegeix: “Els càmpings són els grans parcs de vacances d’aquest país i aquí tenim els millors d’Europa.” Gotanegra reivindica Catalunya com una gran destinació de sol i platja: “Aquest és el gran recurs que té el nostre país: les platges del Garraf amb un Penedès de rerefons o les de la Costa Brava amb un Empordà fantàstic”, conclou.
Vendre Catalunya en el seu conjunt com una destinació és un repte si es vol aprofitar aquest procés de desconcentració propiciat per la pandèmia i alineat amb els reptes de futur, i per aconseguir-ho el que cal és: “Posar en relleu els territoris del país que ara no surten a l’agenda. Aquesta per mi és la gran feina”, diu el professor de la UdG, i ho remata: “Barcelona ja està consolidada als mercats internacionals, cal parlar de la Terra Alta, de la Garrotxa i de les ciutats mitjanes del país si volem que els 25 milions de turistes que es preveien per al 2025 no es concentrin tots a Barcelona. S’ha de posar en relleu la Catalunya que està amagada i que segurament és la que té més capacitat d’atraure aquest segment de turistes que defuig les grans concentracions.”
Decisió de futur
Tot i que el multimilionari Jeff Bezos va inaugurar la setmana passada el primer vol turístic espacial a bord del coet Blue Origin, la possibilitat de viatjar a l’espai encara no forma part del nostre imaginari de futur. Els nous temps porten figures noves que caldrà veure on encaixen, com ara el nòmada digital, que treballarà i farà turisme de llarga estada des de qualsevol lloc del món. Però venim d’un model fordista molt arrelat, que durant anys ha fet fortuna a casa nostra. De fet, el pes del turisme en l’economia catalana no s’explica sense l’èxit d’aquest model de producció i consum en massa que va permetre a partir dels anys cinquanta democratitzar el turisme, fins llavors accessible només per a les elits. Paquets de vols i hotels a preus molt assequibles perquè l’oferta és la mateixa per a tothom i turistes del nord que volen buscant sol i platja sense pràcticament saber en quina zona aterrarà l’avió ni què visitaran en l’excursió facultativa que inclou el paquet turístic. Ara el consumidor ja no vol formar part de la massa i demana productes singularitzats. El fordisme, un model basat en la carbonització per abaratir el transport, comença a entrar en crisi i en aquesta etapa de trànsit cap al postfordisme cal decidir on se situa Catalunya com a destinació. I aquesta, diu Donaire, és la gran decisió: “Ens orientem cap aquesta transició tecnològica o ens quedem en un model que té una gran quota de mercat i en el qual som molt bons?”
