Els barcelonins com a reclam
Tant l’Ajuntament de Barcelona com Barcelona Turisme aposten perquè el principal atractiu turístic sigui la gent que hi viu i l’activitat que genera
TENDÈNCIES
“És el públic local el que ha de marcar la tendència del que s’ha de fer a la ciutat”Barcelona és una marca turística per si sola i, pandèmia al marge, l’allau de visitants que els darrers anys ha estat absorbint la ciutat –20 milions el 2019– ja havia obligat els responsables polítics a obrir un debat sobre la convivència del turisme amb la població local. Ara, la crisi derivada de la covid no ha fet altra cosa que evidenciar algunes d’aquestes necessitats: “Cal trobar un model que equilibri la demanda de la població local amb el turisme”, explica Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona. El consistori havia començat a treballar el 2019 en aquesta necessitat de descentralitzar els punts turístics i ara caldrà afegir a la llista de feines pendents les lliçons que ens deixa la covid. “Hi ha un excés de dependència del turisme en algunes zones i aquesta ha estat una de les lliçons que hem après, en zones com ara Nou Barris el consum local s’ha disparat i ha augmentat durant la pandèmia però aquesta conversió del públic local no s’ha donat en zones molt turístiques”, remarca Marcé. La segona lliçó depèn de la capacitat d’aconseguir que el turista faci el que fa la gent local i no allò que està pensat per al turista. “És el públic local el que ha de marcar la tendència del que s’ha de fer en una ciutat, ens manca activar el consum qualificat del públic local”, hi afegeix, per evitar caure en el parany d’una oferta pensada només per al turista. Aquesta idea coincidiria amb la recepta de futur que fa el professor expert en turisme José Antonio Donaire: el turisme vol autenticitat i la millor promoció turística és el no turisme.
També pensen així des de Turisme de Barcelona, un consorci dedicat a la promoció de la ciutat com a destinació. “Si ens expliquem de manera diferent al món podrem escollir el tipus de visitant que volem, i volem visitants que aportin coses al teixit productiu, visitants amb valor afegit”, diu Eduard Torres, president de Turisme Barcelona. Per això, a més dels reclams turístics, el que s’ha de vendre és una ciutat amb un pes important de la cultura, una ciutat emprenedora, oberta al món, intel·ligent, on es viu bé... “Això atrau visitants amb uns interessos similars”, hi afegeix.
Reptes de futur
Turisme de Barcelona té clar que gestionar el futur turístic de la ciutat depèn de tabular dades, d’aquí el projecte Amazing Barcelona (vegeu text central), presentat el mes de maig, una ambiciosa plataforma per digitalitzar el sector turístic i poder encreuar dades de l’experiència turística del visitant.
Més enllà de la seva implicació en el consorci i un cop encarrilada la recuperació postpandèmia, des de l’Ajuntament de Barcelona el repte per a un període de cinc anys és clar: “L’objectiu és desconcentrar turísticament el centre. Cal ampliar l’oferta per descentralitzar i això depèn de la capacitat de saber explicar que Barcelona com a destinació turística també és anar a conèixer els vins i les vinyes del Penedès”, remarca Xavier Marcé. Entre els objectius també hi ha la necessitat de resoldre la mobilitat dels turistes que visiten la ciutat només un dia a través de la regularització i, en tercer lloc, conduir els fluxos turístics més durs cap a altres llocs. “Si els creuers en lloc de deixar la gent a Colom la deixessin al parc de la Ciutadella, el flux de gent seria molt més diversificat”, exemplifica el regidor de Turisme, i conclou: “La gent que ve un dia a Barcelona ha de venir amb un objectiu clar i tenint ja les entrades per anar al lloc escollit.”
